De la casualitat en neix l’harmonia, i és que casualment, celebrarem la
propera jornada de treball un dia especial.
El DISSABTE 25 DE NOVEMBRE tornem a obrir l’espai - Porta'm a l'Hort - durant tot el dia amb
una programació vinculada al manteniment i sostenibilitat del projecte, així com
en la cura de les relacions entre les persones que en formem o en volem formar
part.
Estem en procés d’un canvi d’imatge de l’hort per la qual cosa
necessitarem mans (com també caps i cors), però paral·lelament, no ens podem
oblidar dels nous cultius i el manteniment d’un recurs tan valuós com és el
compost, per això, organitzarem una formació sobre compostatge a mig matí amb el suport de membres de Can Valent.
Tenim l’aniversari al caure, i mil propostes que se’ns obren a les
portes d’un nou any, així que després de la formació, encetarem l’espai d’assemblea
per tancar acords i plantejar el proper mes.
Porteu roba còmoda que es pugui embrutar i guants
de jardineria (si en teniu), la resta d'eines les posem naltros!
Dinarem plegades a sota la pérgola amb menjar “de
traje” i per compartir. Amb tot plegat aprofitarem per conèixer-nos i agafar
forces per a la tarda.
Agrairíem que ens ajudéssiu a fer difusió de la
jornada a través de les xarxes socials.
Recordem que cada dimarts a la tarda (de 16h a 18h),
obrim l'espai per anar-lo treballant i hi sou totes més que benvingudes!
Així doncs, ens veiem dissabte 25 de novembre a
les 10 del matí ben carregades de ganes de canviar el món, des d’una
perspectiva de gènere i agroecològica!
La lucha por un urbanismo sano, más naturalizado dentro de la artificialidad urbana, ++++ argumentario cada dia que pasa.
Un urbanismo menos ligado a la especulación, al negocio inmobiliario, turístico, la industria del coche, el crecimiento ilimitado y la destrucción planetaria debería ser tomado con mucha más seriedad por la clase política de esta ciudad ya. Hablamos de todos los partidos.
Esa lucha por un urbanismo sano y naturalizado la tenemos clara desde hace años en el barrio de Porta y luchamos por evitar su degradación sepultada por el cemento. Luchamos porqué nuestros niños respiren una aire limpio y tengan vegetación cercana que les permita pensar y razonar mejor como demuestran los más recientes estudios.
La diferencia de temperatura nocturna entre el centro urbano y su periferia llega alcanzar los 3 y 4 grados con máximos de 7 grados.
Era conocido, era comentado, pero ahora la burbuja de calor del centro de Barcelona tiene una explicación. Y tiene una consecuencias nefastas para la salud, el futuro del calentamiento global y añade presión para cambios urgentes y rápidos en la configuración de nuestra ciudad, barrios, calles, edificios y tejados.
Un grupo de investigación de la Universidad de Barcelona ha estudiado la burbuja de calor de Barcelona que se evidencia los 365 dias del año en el telenoticias de TV3.
La burbuja de calor está relacionada con los siguientes factores:
La alta capacidad de almacenar calor que
tienen los materiales de construcción y por tanto la concentración urbana y las calles estrechas.
las numerosas actividades humanas
(industrias, vehículos, calefacción…)
el menor nivel de evaporación
de agua en la ciudad debido al pavimento y el sistema de alcantarillado.
La ausencia de vegetación abundante.
Unido a las olas de calor en verano, el fenómeno añade riesgos sanitarios, alertan los expertos.
Las consecuencias que se agravan año tras año son:
Noches tropicales. En el
centro de Barcelona, las noches tropicales, es decir aquellas que
registran mínimas iguales o superiores a los 20º C, se repiten 90 veces
al año, mientras que las noches tórridas, cuando se dan temperaturas
iguales o superiores a los 25º C. Este año han sido 25 noches tropicales, un máximo histórico.
El aumento de temperaturas nocturnas causa un incremento de
mortalidad y morbilidad y esto incide específicamente sobre las personas
mayores o con enfermedades crónicas que viven en pisos altos y que
sufren la pobreza energética y no disponen de aire acondicionado.
Los espacios libres, la vegetación y los parques mitigan el efecto burbuja de calor .
La investigación ha estudiado también el efecto “refrescante” de las
zonas verdes que introducen los parques urbanos, en donde las
temperaturas pueden llegar a disminuir más de 2º C respecto al área
urbana cercana colindante. Estas observaciones se realizaron en dos
parques: el de la Ciutadella y el Turó Park.
La noticia ha estat publicada a La Vanguardia.
info relacionada:
9 centres educatius de Porta es trobarien en zones amb important contaminació atmosfèrica
El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, el CREAL, conclou que la contaminació perjudica l'aprenentatge dels nens.
Busquem i trobem tota mena de raons per assentar la idea que la Rambla de Porta no només és necessària per esponjar el barri sinó que es saludable pels nostres fills de l'escola Splai.
Apa! senyors polítics.... si us plau aprovin la posada en marxa d'aquest nou espai verd dins la xarxa de corredors verds de la ciutat
Com influeixen els espais verds en el desenvolupament cognitiu durant la infància?
Un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, conclou que els nens i nenes que compten amb més espais verds al voltant de les seves residències podrien desenvolupar millor la seva capacitat d'atenció.
Els
entorns naturals, incloent-hi els espais verds, poden tenir beneficis
per al desenvolupament del cervell, però l'evidència científica en la
infància és encara limitada. Un estudi anterior d'ISGlobal ja indicava que els espais verds dins i als voltants de les escoles podrien millorar el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes
entre 7 i 10 anys. La recerca actual es va proposar ampliar el focus i
estudiar l'impacte dels espais verds del voltant dels habitatges en el
desenvolupament cognitiu dels nens i nenes, des del seu naixement i en
etapes més primerenques de la seva vida.
L'anàlisi, publicat a la revista Environment Health Perspectives, es va basar en dades de 1.500 nens i nenes de les cohorts de naixement del Projecte INMA (Infància i Medi Ambient)
a Sabadell i València, recollides entre els anys 2003 i 2013. L'equip
d’ISGlobal va analitzar la proximitat residencial als espais verds -100,
300 i 500 metres al voltant dels habitatges-, en el moment del
naixement, als 4 o 5 anys, i als 7 anys. Es van realitzar dos tipus de
test d'avaluació de la capacitat d'atenció als 4-5 i als 7 anys d'edat.
Les conclusions van mostrar que els nens i nenes que tenien una exposició continuada més alta als espais verds al voltant de les seves residències presentaven millors resultats en les proves de la capacitat de l'atenció. Payam Dadvand,
investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi, destaca que es
tracta de "la primera vegada que s'estudia l'impacte de l'exposició
residencial a espais verds des del naixement en la capacitat d'atenció
dels nens i nenes". Aquesta recerca "demostra la importància de les zones verdes a les ciutats per a la salut i el desenvolupament del cervell infantil", assenyala Dadvand.
D'altra banda, Jordi Sunyer, coordinador de l'estudi i cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal, apunta que "la possibilitat que l'exposició a diferents tipus de vegetació tingui diferents impactes en el desenvolupament neurològic segueix
sent una pregunta oberta per a futurs estudis". D'aquesta manera,
Sunyer considera que és necessari realitzar més treballs en altres
entorns amb climes i vegetacions diversos.
"Els espais verds a les ciutats promouen els vincles socials i l’activitat física, així com també disminueixen l'exposició a la contaminació de l'aire i el soroll.
Per tant, són imprescindibles per al desenvolupament dels cervells de
les noves generacions", afegeix el coordinador de l'estudi.
Actualment estem en plena campanya per aconseguir que els solars buits no acabin sent motiu d'una nova onada de construccions especulatives d'habitatges al barri i al districte.
Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Porta juntament amb les entitats del barri vindiquem la creació d’un corredor verd que uneixi la costa amb la nostre muntanya, Collserola. Això no ens ho hem tret del no res, des de l’Ajuntament de Barcelona es va projectar un pla de reforma de l’espai urbà anomenat Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020. Aquest corredor creurà el Districte i passarà per diferents dels nostres barris, per això entenem que és una qüestió que ens toca a totes de ben a prop.
Per aquest motiu us demanem suport perquè voteu una de les propostes que hem presentat a Barcelona Decidim per tractar el tema dels corredors verds en el Pla del Clima que s'elaborarà aquest any. A continuació us deixem el link per poder votar la proposta:
La Federació Transforma Porta, entitat que gestiona l’Ateneu La Bòbila del barri de Porta (Nou Barris), mostrem amb fermesa el nostre rebuig als fets repressius i intimidadors que fa servir l’Estat espanyol i que estan succeint darrerament a Catalunya, a Barcelona i, en definitiva, als nostres barris i espais de convivència.
D’aquesta manera, volem manifestar:
que l'escalada repressiva i amenaçadora del Govern espanyol i els poders judicials sobre la ciutadania catalana, qui la representa i sobre qui vol manifestar políticament una nova relació amb l'Estat espanyol
representen un intent de dominació per mitjà la força. Creiem que aquesta situació no només no ajuda a torbar solucions que passin per una negociació amb els actors pertinents, sinó que la fa cada cop més difícil.
que la via judicial, policial i militar porta a una deriva autoritària que ens allunya dels valors que defensem moltes entitats de l’àmbit comunitari. La participació, la cohesió social i la lluita contra les desigualtats i l’exclusió social han de ser la base de les nostres relacions amb l’administració, sigui quina sigui. Qualsevol acte que atempti contra aquests elements serà rebutjat i denunciat.
que aquestes mesures que empra el govern espanyol vulneren els drets civils que, de manera reiterada, els moviments socials hem lluitat i defensat en altres ocasions davant les institucions i la classe política catalana.
Les entitats que configuren la Federació Transforma Porta volem manifestar la nostra ferma creença en els principis de la democràcia directa, la participació ciutadana en la vida social i política i l'autoorganització de les classes populars. Aquests principis els defensem en els nostres estatuts i volem deixar clara l'aposta pel dret a decidir en el barri, la ciutat i el país. Cap llei pot aturar el progrés a una societat millor, on l'educació transformadora i l'economia social i solidària estiguin al servei de la majoria de la població i no d'uns pocs, que sovint imposen els interessos d’una minoria privilegiada. Amb l'actuació del Govern espanyol aquests principis estan avui en perill i fem una crida a defensar-los davant la deriva policial i judicial.
FEM UNA CRIDA A LA DEFENSA DE TOT ALLÒ QUE CREIEM IMPORTANT PER GARANTIR I FER PREVALDRE ELS VALORS QUE COMPARTIM COM A ACTORS COMUNITARIS COMPROMESOS AMB LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL DES DEL MÓN LOCAL!
Entitats que conformen la Federació Transforma Porta: AE Creu del Sud, Assemblea d’Aturats i Aturades de Nou Barris, Associació 500x20, Casal de Joves Porta-Sóller i Associació de Veïns i Veïnes de Porta.
En aquesta entrada exposem les condicions en que es troben els solars de propietat privada que volem que siguin estratègics en el Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona.
Demanem al actual equip de Govern del Districte i a tots els partits un acord per modificar l'actual PGM perquè:
el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta existirà sols si els solars en discòrdia del carrer Maladeta - a l'eix parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana- es converteixen en una part de la infraestructura ecològica de ciutat al PGM.
Si l'actual equip de Govern i la resta de partits es posen d'acord això serà possible... PERQUÈ TENEN UNA JUSTIFICACIÓ URBANA PER ADQUIRIR ELS SOLARS A PREU JUST TAL COM ES VA FER AMB ELS ANTICS PROPIETARIS DELS SOLARS.
si no així, és que ens enganyen a tots plegats perquè escriuen i dibuixen una cosa i en fan un altra...
Dit d'una altra manera....
el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta NO EXISTIRÀ PERQUÈ ENTRE EL PARC CENTRAL I LA PLAÇA SÓLLER NO HI HA UNA CONTINUÏTAT I UNA CONNEXIÓ ENTRE LES TAQUES DE VERD
..
AQUI UNA PERSPECTIVA DEL CARRER MALADETA
DETALL CADASTRE DELS SOLARS DE MALADETA:
SOLAR 65. Propietat de Justicia. Adquirit per títol de dissolució de comunitat. 25% VPO. 865 m2 de construcció i solar de 278 m2. 2004 SOLAR 66. Propietat de JoselSL (Sanahuja). Adquirit per adjudicació judicial (17-06-2008). Solar de 274 m2. SOLAR 67. Propietat de Ajuntament de Barcelona. Solar de 105 m2 i un costat de 4 metres.Inscripció 12-06-2002 SOLAR 68. Propietat de familia Vazqués. Adquirit per Herencia. Solar de 115 m2. Inscripció 20-02-2002. Anterior propietària Angels Feliu SOLAR 60. Propietat de la SAREB. Adquirit per adjudicació judicial del Mercantil nº4 per concurs voluntari de Augusta Desenvolupaments, taxat per 2.325.000€. Solar de 320 m2. Hipoteca Caixa Penedes. SOLAR 59. Propietat de ¿?. Solar de ¿?.Inscripció¿? SOLAR 58. Propietat de JoselSL (Sanahuja). en disputa al jutjat per ignorats ocupants (els veïns que planten bledes). Solar de ¿300 m2.?
La definició de corredor verd, acceptada per tots els grups polítics del Consistori, al Pla Verd de ciutat és:
"... Els corredors verds urbans són franges amb una presència dominant de vegetació i un ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessen el teixit urbà i que garanteixen la connectivitat i també la connexió entre les diferents taques de verd existents dins la ciutat.
El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els
espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat.
... En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable ..."
PORTA NECESSITA UNA VERITABLE UNIÓ DEL CORREDOR VERD QUE PASSA PEL BARRI AMB LA XARXA VERDA DE LA CIUTAT I ÉS UNA NECESSITAT INAJORNABLE EN ELS PROPERS ANYS QUE CAL PREPARAR ARA.
Això era el que escrivíem al febrer del 2015.....
Raons d'una àrea de centralitat verda i comunitària en el PERI de Porta
El PERI del 97 va ser ciment i tràfic rodat.
El PERI del 2015 serà verd i comunitari
El verd s'imposa com a nou paradigma a les ciutats modernes.
Els anomenats "jardins comestibles" - horts urbans- ja no són mal vistos a àrees residencials.
Els estudis afirmen els efectes positius del conreu sobre les persones.
Hi ha moltes raons sobre les que fonamentar que Porta necessita mantenir els espais lliures per a les properes generacions, verds i comunitaris, lluny de la bulímia constructora de mig segle.
Per aquesta raó la Avv de Porta, juntament amb altres entitats i veïnat ha preparat una resolució per al últim Consell de Districte d'aquesta legislatura.
- propostes de corredors verd al barri de Porta -
Proposta de resolució del Ple del Districte de Nou Barris.
Proposta de resolució del Ple del Districte de Nou Barris adreçat
al Consistori de l'Ajuntament de Barcelona i a l'equip de Govern
sobre el Peri de Porta.
Després de 23 anys des de la publicació al 1992 de l'estudi
del PERI de PORTA cal una revisió dels objectius del mateix per
adequar els temes urbanístics i socials a les necessitats actuals.
Per això proposem:
iniciar la revisió del PERI de Porta inmediatament (o ...
després de les eleccions municipals) constituint una Mesa
Cal que aquesta revisió es faci amb participació del teixit
social i veïnal del barri.
mentrestant no hi hagi un acord sobre el PERI es demana a
l'Equip de Govern de l'Ajuntament i del Districte
la no concessió de llicències d'obra nova.
la suspensió de l'ampliació de superfície comercial a
l'Heron City
Així mateix ens trobem amb la necessitat d'adequar aquestes propostes amb les línies de treball de l'Ajuntament de Barcelona sota el concepte de Superilles de l'Agenda 21 amb participació ciutadana.
El corredor verd Collserola - Forum al barri de Porta
parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana
SI ELS PARTITS POLÍTICS ES CREUEN EL QUE SUBSCRIUEN I DIBUIXEN HAURIEN DE MODIFICAR EL PGM PER ENLLAÇAR EL CORREDOR VERD A MALADETA I PASSA PER...
parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana
SI ELS PARTITS POLÍTICS ES CREUEN EL QUE SUBSCRIUEN I DIBUIXEN HAURIEN
DE MODIFICAR EL PGM PER ENLLAÇAR EL CARRIL BICI DES DE MERIDIANA A L'AJUNTAMENT DE DISTRICTE I PASSA PER...
parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana
..
Mapa extret i ampliat del Pla Verd de ciutat - pàg 66 / detall del seu pas per Porta
En aquest mapa extret del Pla del verd i de la biodiversitat 2012-20 de Barcelona, a la seva pàgina 66, sense posar per escrit els compromisos explicita clarament que no hi ha altre manera d'encaixar el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta si els solars en discòrdia del carrer Maladeta - a l'eix parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana- es converteixen en una part de la infraestructura ecològica de ciutat corresponent al Pla Verd i això necessita la implicació de tots els partits del Consistori i la modificació del PGM.
A no ser que els polítics el que aproven després no ho acompleixen, o sigui, menteixen!!!!!!
el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta existirà sols si els solars en discòrdia del carrer Maladeta - a l'eix parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana- es converteixen en una part de la infraestructura ecològica de ciutat al PGM.
Amb aquest article volem presentar-ne una sèrie en que l'Associació de Veïns i Veïnes volem explicar com lliguem les reivindicacions urbanístiques que proposem amb els plans directors de l'Ajuntament i del Districte.
Pla del verd i de la biodiversitat 2012-20 de Barcelona
Al 2013 es va presentar aquest Pla director després del treball tècnic del consistori i d’un procés de
participació amb més de 300 participants, entre experts, entitats
ambientals i socials, empreses, gremis, col·legis professionals i
professionals liberals, a més de les diferents administracions.
La definició del Pla del Verd que es va fer és aquesta:
"... Barcelona té el compromís de conservar i millorar el seu patrimoni natural per tal que en puguem gaudir i ens beneficiï a tots. Per fer-ho de manera sistemàtica, la ciutat s’ha dotat d’aquest Pla del verd i de la biodiversitat, que defineix els objectius que perseguim i les línies d’actuació destinades a concretar-los. És important treballar per una ciutat on la natura i la ciutat interactuïn i es potenciïn, i on el patrimoni verd estigui connectat i estableixi alhora una continuïtat amb el territori natural de la rodalia. Volem que la natura a la ciutat configuri no pas un mapa d’espais aïllats, sinó una autèntica xarxa verda. L’hem de considerar una infraestructura ecològica, en el sentit que és una part constituent de la ciutat, bàsica, fonamental, que fa un servei no tan sols ambiental sinó també social ..."
Els corredors verds, concepte que ens interessa, principalment a la nostra Asc., es defineixen així:
"... Els corredors verds urbans són franges amb una presència dominant de vegetació i un ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessen el teixit urbà i que garanteixen la connectivitat i també la connexió entre les diferents taques de verd existents dins la ciutat. El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat. Al mateix temps, els corredors verds urbans són eixos que es distingeixen per la qualitat de l’espai d’estada i de passeig, i per la presència d’una natura propera a la ciutadania. Aquesta presència fa la ciutat més amable, alhora que crea hàbitats atractius per a la fauna i multiplica els beneficis ambientals i socials. En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable ..."
el corredor Collserola-Forum al seu pas pel barri de Porta i districte de Nou Barris
detall corredor verd Collserola-Forum amb l'anella interior transversal al mar que corra per la ciutat
Així mateix l'actual equip de Govern també va assolir aquest Pla estratègic i va específicament el Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana.
Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana
La infraestructura verda és el conjunt d’espais verds, naturals, arbres, horts… tant públics com privats amb vegetació natural, agrícola o enjardinada, i ofereix beneficis socials i ambientals.
El nou Pla implica entre d’altres, la creació de parcs i jardins, recuperar interiors d’illes, enjardinar solars buits, i enverdir cobertes, murs i mitgeres.
El “Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana” defineix com assolir l’objectiu plantejat en el Compromís Ciutadà pel Clima d’augmentar en 1m² de verd per cada habitant en l’horitzó del 2030, el que equival a 160 hectàrees.
És la concreció del Pla del verd i de la biodiversitat en què l’Ajuntament estableix l’objectiu d’assolir una infraestructura verda que ofereixi els màxims serveis ecosistèmics en una ciutat on natura i urbs interactuïn i es potenciïn.
El barri de Porta va néixer entre el manicomi de la Santa Creu, on
tancaven bojos i rebels, i el cementiri de Sant Andreu, on els portaven
de cos present per deixar-los descansar en llibertat. Aquí hi reposa,
eternament, envoltat de belles flors, el dramaturg Ignasi Iglésies, en
grata companyia dels gitanos Amador, que descansen a l’ombra d’una
guitarra i una pistola gegant. Pura història popular de l’últim segle a
Porta.
Entre la bogeria i la mort, la rebel·lia i la vida, Porta era una
extensió d’hortes i masies –can Valent, can Verdaguer…– un bell
territori on es podria haver passejat el Baró de Maldà, camuflat sota un
paraigua.
Com tot Nou Barris, Porta ha hagut de lliurar moltes batalles veïnals
per a anar conquerint i reivindicant un entorn digne i habitable. Avui,
hi ha qui diu que Porta és l’avantguarda de Nou Barris. D’altres, que
és el Nou Barris de casa bona. Sigui com sigui, els quintos i les tapes
del dijous al vespre són excel·lents. S’hi barregen sabors de Sant
Andreu al Tròpic, tan diversos i originals com ho són la vida i els
habitants del barri. Porta, república tropical, territori lliure de
Barcelona. Aquí, penjar etiquetes al personal és una tasca absurda.
Passat el temps de l’arcàdia rural, els bombardeigs de la guerra i la
fam i la misèria de la postguerra, Porta va caure en mans dels
corruptes franquistes, disposats a xuclar la sang dels veïns i inundar
el barri amb tones i tones de totxos i ciment sospitós. Per aquí va
passar, també, l’home que va enfonsar el Turó de la Peira, Román
Sanahuja, el bon cristià disposat a fer de benefactor dels obrers i
folrar-se a costa d’ells i dels ajuts oficials. A l’hora de construir
edificis d’habitatges, sembla que va ser més mesurat en l’ús del ciment
aluminós, però va deixar un record inesborrable: els carrers sense
urbanitzar. La llei l’hi obligava, però ell i els de la seva espècie
–Samaranch, Figueres i Núñez– anaven i van més enllà de la llei. Tenien i
tenen la seva pròpia llei, com la màfia. Les batalles de Porta, unitat generacional
Julián Lluís i Joan Puigbó, activistes del barri de Porta
Des dels setanta i vuitanta, els veïns han lliurat moltes batalles,
reivindicant espais públics i equipaments: semàfors, transports, casals
d’avis, centres cívics, instituts, escoles, parcs esportius, places i
zones verdes. No han pogut evitar, però, la construcció d’un Corte
Inglés i de l’Heron City. Ara lluiten per l’esponjament del barri: més
rambles i corredors verds. Una de les trinxeres de lluita del barri, la
més simbòlica i significativa, són els horts ocupats del carrer
Maladeta, creats i cuidats per jubilats del barri per evitar que Núñez i
Navarro hi edifiqui pisos i l’ajuntament accedeixi a fer-ne una rambla.
A Porta, la generació de lluitadors dels anys setanta i vuitanta s’ha
fusionat amb els activistes més joves. No s’han limitat a passar-los el
relleu. Col·laboren junts i fomenten tota mena d’iniciatives. Parlem
amb Julián Lluís, un històric de l’associació de veïns, també vinculat
als ‘iaioflautes’, i Joan Puigbó, de l’Ateneu la Bòbila.
‘L’ateneu és un projecte autònom, un espai d’economia social i
solidari que impulsa diverses iniciatives. Al començament, agrupava cinc
entitats federades: l’associació de veïns, el casal de joves,
l’agrupament escolta Creu del Sud, l’Associació d’Aturats i Aturades de
Nou Barris, i l’associació 500×20 pel dret de l’habitatge, que lluita
contra els desnonaments. Ara ja són quinze les entitats que configuren
l’ateneu’, explica Joan Puigbó.
L’Ateneu la Bòbila és a la plaça Sòller, una de les més grans de
Catalunya. Ara reivindiquen la reforma de la plaça i una millora de les
instal·lacions pel barri i per l’entitat. Expliquen Julián Lluís i Joan
Puigbó: ‘La plaça Sòller es va construir en temps de Maragall. Ara
nosaltres n’hem reivindicat la reforma i que desapareguin els murs que
la tanquen. Cal donar-li vida perquè és tan gran que no s’ha consolidat
com a punt de trobada pels veïns. Volem rehabilitar-la perquè l’Heron
City no esdevingui el punt de reunió del barri. Les obres començaran el
2018, si ens acabem de posar d’acord amb l’ajuntament.’
La punta de llança de la lluita veïnal és, ara, l’esponjament del
barri. ‘L’associació de veïns lluita per aconseguir més espais i
corredors verds. Demanem d’esponjar el barri. No volem més ciment’,
explica Julián Lluís. ‘Volem una rambla en forma de ferradura que
connecti tot el barri, baixant per Maladeta, la plaça Sòller i el
passeig Mallorca fins a la Meridiana, i pujant per l’Heron City i el
camp de la Damm fins al passeig Verdum. D’aquí ha sorgit la lluita dels
horts de can Valent, gestionats per l’Assemblea d’Aturats i Aturades. O
la reivindicació del camp de la Damm, una escola de futbol històrica,
que la funerària Àltima va comprar per fer-hi un tanatori. Els veïns no
volem un tanatori. De moment, l’ajuntament actual els ha aturat la
llicència, però ja veurem què passarà. I, en tercer lloc, la lluita més
coneguda: la dels horts del carrer Maladeta.’ Els horts de Maladeta, barricada contra Núñez i Navarro
Al carrer Maladeta hi havia unes cases senzilles d’autoconstrucció
que van anar a subhasta. Núñez i Navarro va comprar unes parcel·les per a
construir-hi habitatges. Els solars es deterioraven i els veïns no
volien més blocs que els privessin de llum, aire i espais de
convivència. Per això, l’any 2007, els veïns van ocupar el terreny per
fer-hi horts, els quals gestionen una quinzena de jubilats del barri.
L’any 2015, els advocats de Núñez van interposar una demanda judicial
de 290.000 euros contra l’ocupació dels horts, més 100.000
d’indemnització. Com que ningú no s’hi va presentar, la sentència va
dictaminar a favor del constructor. El procés, però, continua. I és quan
hi ha intervingut l’associació de veïns. ‘Vam proposar que els terrenys
fossin d’interès municipal i que els comprés l’ajuntament’, explica
Julián Lluís. ‘Sembla, però, que Núñez demana un preu astronòmic: vint
milions d’euros. Nosaltres creiem que tenen l’estratègia de negociar
aquests terrenys a canvi de projectes que tenen blocats en molts altres
punts de la ciutat. Aquest ajuntament no està disposat a pactar de
manera mafiosa; diuen que, si es pot, s’estudiarà, i ja es veurà.
Nosaltres volem que sigui la rambla de Porta, per això negociem.’ Núñez i Navarro, no volem més pisos!
Caminant pels carrers del barri cap als horts, es veuen pancartes i
cartells en murs i finestres. ‘La rambla de Porta és el que importa!’
‘Porta Oberta!’ ‘Porta’m a l’hort!’ Una gran pancarta presideix la zona
dels horts: ‘Núñez i Navarro, no volem més pisos!’ Fa goig de veure uns
horts tan ben cuidats. Semblen més ben treballats, amb més amor i
dedicació, que els horts urbans de propietat municipal. Aquests, és
evident, la gent se’ls ha fet seus.
Chencho, un dels primers ocupants dels terrenys de Núñez i Navarro, al seu hort.
Chencho, planxista de la Nissan jubilat, va ser un dels primers que
va instal·lar-s’hi l’any 2007. Ara ja en són uns quinze, d’horts. Avui
Chencho cull mongetes. El seu terreny, com tots, està perfectament net i
endreçat. Són uns horts dissenyats a la perfecció. Se’n fa un bon ús i,
a més a més, amb bon gust. ‘Aquí, hi havia casetes molt senzilles de
planta baixa amb hortet. Cap a l’any 2000, van donar quatre duros als
qui hi vivien i se’ls van ventilar. Són quatre parcel·les de
quatre-cents metres quadrats. Núñez és propietari de dues. Les va
comprar en subhasta. Vol construir aquí un bloc de quatre plantes. Seria
una ratonera. Nosaltres volem una rambla. Els horts són la trinxera per
a aconseguir-ho’. Chencho està orgullós del seu camp. Té un mango i un
presseguer, tomàquets, parres, carabassons, mongetes, cebes i uns
curiosos tomàquets tropicals que li van donar uns veïns peruans. ‘Teniu,
tasteu-los. Jo abans tenia una caseta a Vilafranca. Quan em vaig
jubilar, el cos em demanava un hort. I aquí estic. M’agrada quan vénen
els xavals dels col·legis i els expliquem què és un tomàquet abans que
el venguin al supermercat.’
Més amunt, trobem Miguel Ripoll, paleta jubilat de Granada,
descendent de catalans que van anar a la guerra de Cuba: ‘Hi ha un
poble, allà, que es diu Castell de Ferro –explica orgullós– i el van
fundar els catalans. Ells no volien anar a aquella guerra perquè era una
guerra d’Espanya, però mira…, i quan van tornar es van quedar a
Andalusia!’ Miguel Ripoll té 91 anys, encara que no ho sembli. Va
arribar l’any 1947 a Barcelona: ‘Quan vam arribar, la ciutat encara
estava destruïda per les bombes de la guerra. El meu pare va lluitar en
el bàndol republicà i es va exiliar a França. Estàvem en contacte per
carta. Vam venir a Barcelona amb la intenció de travessar la frontera i
reunir-nos amb ell, però no vam poder. Aquí vam calar les xarxes, aquí
em vaig casar, aquí vaig tenir un fill, es va fer gran… I aquí estem. He
viscut a la Barceloneta, a la Trinitat i, ara, al Turó de la Peira.’
Miguel Ripoll cuida les tomaqueres del tros que gestiona dels horts de la rambla de Porta
Com els seus companys, l’home és feliç amb el seu hort. N’està
satisfet. Se sap cada pam de sorra, cada planta, cada matoll. ‘Ens han
dit okupes! Cony! Si això abans feia fàstic. Era ple de bosses
d’escombraries, runes, llaunes, plàstics. Ara és bonic. Un dia, un
matrimoni de València em va dir que semblava un jardí. Aquí passo
l’estona en comptes d’estar assegut en un banc. A la tarda vénen les
dones, seuen en aquell banc, xerren, miren… de vegades els dono
verdures, que són per a tots, no fem cap negoci amb això. Si un dia
vénen a treure-m’ho, jo no faré força perquè no és meu, però jo vull una
rambla.’
Julián Lluís, sap, per l’experiència de molts anys de lluita veïnal,
que la batalla pot ser llarga: ‘Els partits ens donen la raó. Fins i
tot, el PP ens donava suport al principi, però en l’últim ple municipal
hi ha hagut un gir. El PP va presentar una proposta per a fer dues fonts
d’aigua per a regar els horts, a canvi que s’abandonessin el dia que la
propietat hi volgués edificar. Ens vam mobilitzar i en vam informar
tots els grups. No es va aprovar, malgrat que hi van votar a favor PP,
Ciutadans i el PDECat. Vés a saber què n’obtenen, a canvi, aquests
partits. Sempre hi ha contrapartides.’
Arreglar
el bancal 1 i preparar-lo
pels nous cultius
-
Preparar el bancal 2 per a nous
cultius
-
Posar la taula metàl•lica al dia
-
Netejar el racó de les fustes i
sel•leccionar aquelles que llençarem i cremarem a la
foguera de Sant Joan a la
Sóller
-
Plantar les bananeres a la zona
tropical
-
Netejar l’espai de plantes
adventícies (amb el sobrenom de “males herbes”)
La
llista és llarga, per això, si som
colla, ho podrem enllestir tot i preparar l'hort per
aquest estiu que ja tenim aquí Si
veniu, porteu roba fresca, còmoda
i que es pugui embrutar. També és molt aconsellable dur un
barret, crema solar
i guants de jardineria (si en teniu), la resta d'eines ja
les tenim a l'hort!
Per
a totes aquelles persones que hi
estigueu interessades i vingueu al matí, hi haurà dinar
gratuït, és per això
que necessitaríem que ens confirméssiu la vostra
assistència a l’esdeveniment
del Facebook o enviant un correu a portamalhort@gmail.com amb
el nombre de
persones que sereu per tal d'estimar quantitats.
I
recordem que cada dimecres, a
partir de les 10:30 del matí, obrim l'espai i hi sou
totes més que benvingudes
us comuniquem que farem l'assemblea anual de l'Associacio de Veins i
Veines del barri de Porta a
DIA: 30
maig de 2017
HORA:
1ª convocatòria 18,30 .... 2ª convocatòria 18,45
LLOC:
sala actes-teatre de l'Ateneu La Bobila de Porta
Ordre
del dia:
presentació i si escau aprovació dels nous estatuts seguint la normativa vigent del codi ètic de les associacions de Barcelona. Exemplars estatuts - download
presentació de candidatures i programa a nova junta. Escollir nova junta i vocals.
presentació de comptes 2016.
TEMES: RAMBLA DE PORTA-maladeta // Reforma Plaça Sóller // arranjament carrers del barri // els horts comunitaris del barri // situació Camp de la Damm i Masia Can Valent.
Actuació Municipal : mapeig dels habitatges del barri de Porta
altres, precs i preguntes
AIXÍ MATEIX COMUNIQUEM QUE ES PODEN PRESENTAR PROPOSTES DE CANDIDATURES A JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ FINS AL MATEIX DIA I HORA DE L'ASSEMBLEA.
La companya Àngels va intervenir en nom del tot el veïnat.
LA RAMBLA DE PORTA ÉS EL QUE IMPORTA
Els Veïns del C/ Maladeta i de l' Associació de Veïns no volem la construcció de més pisos al C/ Maladeta perquè volem una Rambla Verda
- LA RAMBLA DE PORTA.
Els veïns, casi tots jubilats, van ocupar aquests solars inservibles ja fa quasi 10 anys
per a convertir-los en Horts, en terra plena de vida, jardins comestibles, zona verd i zona de convivència veïnal.
Aquests Horts, que són importants per al veïnat, no són un fi en si mateixos, son una TRINXERA CONTRA LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS i la especulació immobiliari.
A nou Barris no es necessiten més habitatges.
Es millor aprofundir en la política de pisos buits propietat dels Bancs (el més alt de la ciutat el 23 % del total ) i en la creació de zones i espais Verds.
La PLAÇA SÓLLER DEL 2020 plena d'arbrat i la RAMBLA DE MALADETA
com zona verda i zona de convivència ciutadana son el camí per a millorar la ciutat en una zona del barri molt degradada fa anys.
Aquest EIX SOLLER-MALADETA és una part del CORREDOR VERD COLLSEROLA-FORUM descrit fa anys per l' Ajuntament en el Document
"Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2020" dintre de L' Agenda 21.
En el Punt 3: Quin Verd i quina Biodiversitat volem
3.1 Corredors Verds:" El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat, multiplica els beneficis ambientals i socials. En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable. "
LA REQUALIFICACIÓ DELS SOLARS DE MALADETA O
LA DECLARACIÓ D' INTERÉS MUNICIPAL per
NO CONSTRUÏR PISOS I CONVERTIRLA EN RAMBLA VERDA
Demanem a tots els Partits Polítics
EL RECOLÇAMENT A AQUESTA RAMBLA VERDA PER A MODIFICAR EL PLÀ GENERAL METROPOLITÀ
Els veïns diem:
L' IMPORTANT ES LA RAMBLA
NO VOLEM MÉS CIMENT!
MÉS ESPAIS VERDS I MENYS TOTXOS!
MÉS ARBRES I MENYS GRUES!
MÉS NATURA I MENYS CONTAMINACIÓ.
Volem que els Constructors i L' Ajuntament sàpiga que:
que la religió entra en el terreny de lo personal i no de lo públic.
que
el nostre país es diu aconfessional però en realitat no existeix una
separació clara de l'estat amb l'església, sobre tot la catòlica, que
provoca multitud de conflictes i greuges comparatius.
que totes les religions tenen dret a tenir un espai de referència on exercir-la amb els seus feligresos.
El
fet d'estigmatitzar una religió, i en aquest cas la musulmana, és un
fet polític, per aïllar un grup de ciutadans per la seva religió.Estem
en contra d'usar les creences, la religió, el sexe o les conviccions
polítiques com eina per marginar cap persona o col·lectiu.
Per
la qual cosa, la Junta de l'Avv Porta dona suport al manifest signat
per diferents organitzacions i entitats de 9barris pel dret a L’OBERTURA
D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT i fem una crida a
la serenitat i a la convivència. signat per la junta Avv Porta
MANIFEST ENTITATS DE 9BARRIS
SÍ A L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT
Davant la pròxima obertura d’un centre de culte musulmà al carrer de Japó de Prosperitat, les entitats
que signem aquesta carta volem fer públic el nostre suport a l’obertura d’aquest espai sempre que
compleixi les condicions legals i el respecte a la bona convivència veïnal que se’n deriva.
El barri porta molts anys lluitant per millorar la seva urbanització i les condicions de vida del veïnat,
una lluita en la qual les entitats continuem implicades, i estem d’acord que el nou centre, com a lloc
de pública concurrència, ha de respectar el descans de les veïnes i veïns i la seva activitat no ha
de causar molèsties al carrer.
D’altra banda, la comunitat musulmana té el mateix dret que qualsevol altra a trobar un espai adient
on desenvolupar les seves activitats religioses i culturals. Un dret que deriva del Dret Fonamental a
l’exercici de la llibertat religiosa, emparat per la Constitució, i que ha estat regulat i desenvolupat pel
Parlament de Catalunya a la Llei 16/2009 del 22 de juliol sobre els centres de culte.
Ja fa temps que coneixem les persones del Centre Islàmic, l’entitat que vol obrir aquest espai i que
ha obtingut els permisos legals per fer-ho. És una entitat oberta al veïnat, que ha participat en els
espais compartits per les entitats de Nou Barris, com el Festival de Sopes, la Cultura va Festa o
la Xarxa 9 Barris Acull, a més d’impartir des de fa uns mesos classes obertes d’àrab per a nens i
nenes al local de l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat.
La comunitat musulmana forma part del veïnat de Nou Barris.
Un dels objectius principals del
moviment associatiu és treballar per la convivència, la igualtat de drets i la no discriminació de
les persones que compartim els barris. Que totes les veïnes i veïns, sense importar l’origen, la
ideologia o la creença, se’n sentin part en llibertat, a la vegada que respectant els drets dels altres.
La Prosperitat sempre ha estat un barri orgullós de ser un lloc d’acollida, convivència i lluita per
millorar les condiciones de vida de tot el veïnat.
Fem una crida a totes les entitats, institucions i veïnes i veïns de Prosperitat i de Nou Barris per acollir
aquest nou centre, les seves activitats i les persones que el promouen, així com a acompanyar el
veïnat proper perquè aquesta acollida sigui satisfactòria, no se senti atacat en els seus drets i el
nou centre es converteixi en un espai de diversitat i en una riquesa per al nostre barri. Les entitats
estarem al costat de totes les veïnes i veïns.
Barcelona, 29 de març de 2017
• Xarxa 9 Barris Acull
• Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat
• Prosperitat Cultura en Acció 2 (PECA 2), gestió del Casal de barri de Prosperitat
i del poliesportiu Valldaura
• Associació Juvenil Socio-Cultural de Prosperitat, gestió del Casal de Joves de Prosperitat
• Parròquia de Santa Engràcia
• Userda 9, cooperativa de consum responsable de Prosperitat
• Comitè de Zona Acció Catòlica Obrera (ACO) 9 Barris
Coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.
Hasta hace unos poquísimos meses, quienes habitamos el
barrio de Horta, en Barcelona, podíamos comprar alimentos de cercanía,
de mucha cercanía, de kilómetro cero. Entre los pisos blancos que se
construyeron para alojar a personal relacionado con los Juegos Olímpicos
resiste el huerto del señor Marcel•lí, un agricultor
profesional que en unos 2.000 metros cuadrados producía los alimentos
que el clima recomendaba. Escarolas, alcachofas, tomates, coles o
pimientos que, cuando llegabas a comprarlos, te pedía que fueras
tú mismo a recolectarlos. Porque durante 20 años siendo uno de sus
clientes, siempre vi al señor Marcel•lí manteniendo el
huerto con un esfuerzo hercúleo: vestido como un motorista, con
rodilleras y coderas, circulaba por los parterres en su silla de ruedas y
desde el suelo, gateando, trabajaba los bancales.
GARANTIZAR LA PROTECCIÓN
Ahora
el huerto está en barbecho involuntario, la tierra descansa a la espera
de su destino, que no debería ser otro que el que le corresponde: ser
sustento. Desconozco su situación legal, pero ¿se puede garantizar que
un espacio de estas características cuente con la protección
administrativa necesaria para que siga ejerciendo el digno oficio de
alimentarnos?
El
15 de octubre del 2015, Barcelona fue una de las cien ciudades
mundiales que firmaron el conocido como Pacto de Milán para una
alimentación sostenible. Es decir, un compromiso formal para reconducir
un sistema alimentario dependiente totalmente de alimentos industriales
de cualquier parte del mundo --con una mochila muy pesada de injusticias
ambientales y sociales-- hacia nuevos modelos donde prime la
alimentación saludable, de temporada y de proximidad. Para hacer posible
dicha transición, el pacto recomienda una serie de medidas muy lógicas y
factibles, como, por ejemplo, modificar las ordenanzas municipales para
asegurar que las licitaciones que dan acceso a regentar cocinas de
escuelas, hospitales o asilos prioricen aquellas propuestas que
garanticen productos ecológicos y locales. O que
Hay que recuperar en cada barrio los mercados de payés semanales
que
hacen posible la venta directa con precios dignos para quienes producen
y con precios asequibles para quienes consumimos. El pacto también
habla claramente de la necesidad de preservar y asegurar con las medidas
correspondientes que no se pierda ni un palmo más de tierra agraria.
"COMPREN TIERRA, QUE NO SE FABRICA MÁS"
Hay
guerras por la tierra fértil en Ucrania, en Honduras, en el Congo...
"Compren tierra, que no se fabrica más", decía irónicamente Mark Twain
a los especuladores de su tiempo, y Barcelona tiene aún algunos
espacios agrarios que deben seguir ejerciendo de huertos. Fíjense hasta
dónde llegan las ganas de acabar con lo agrario que la clasificación de
la tierra se divide básicamente en dos: suelo urbanizable o suelo no
urbanizable. A lo que es tierra viva, fresca y alimento, le llaman suelo y lo apellidan no urbanizable, que, como dice el investigador Carles Soler, es el primer paso para hacerla potencialmente asfalto.
El passat dimarts 21 de Març unes 60 veïnes vam participar en l’assemblea veïnal per reivnidicar que els solars del carrer Maladeta no acabin sent edificis de vivendes. Vam demanar a la iniciativa privada que deixi tranquil el barri i utilitzi els diners per a fer negoci en un altra lloc. No necessitem pisos a 5000 euros el m2! Estem preparats per un possible desallotjament dels horts perquè són una barricada contra l'especulació urbanística en el nostre barri.
Maladeta i la nova plaça Sóller del 2020, són cabdals per a la reintroducció de biodiversitat i així naturalitzar la ciutat per generar una millor qualitat de vida. Per aquest motiu demanem la paralització de noves construccions d'edificis al carrer Maladeta, i la conversió en una rambla modificant el Pla General Metropolità. La política del sól a l'Ajuntament de Barcelona ha de tenir en compte la situació dels barris més empobrits amb dues finalitats: reservar sòl per equipaments i de cara a noves necessitats en el futur. L'Ajuntament ha de fer un esforç inversor. Hem demanat a la Regidora del Districte que la inversió en terra públic és imprescindible per revertir la privatització de la ciutat. Però en aquests moments no sembla una prioritat per aquest gobern. La requalificació dels solars que reivindiquem per a ús públic tornarien aquesta zona al seu origen quan un altra pla urbanístic va destruir les torres "per modernitzar el barri" però va acabar el sòl en mans de la iniciativa privada que l'únic que vol és guanyar diners. Al carrer Pintor Alsamora tenim un exemple en la darrera promoció gentrificadora de Neinor Homes que properament entrarà a l'IBEX35. Els horts de Maladeta són una iniciativa veïnal sorgida durant el respir de la crisis immobiliària del 2007 que consisteix en l’ús d’espais inútils en alguna cosa profitosa. La majoria són jubilats, són del barri, són veïns i fan salut en els horts. Encara que hi ha veïnat que no els hi agrada aquest horts demanem que es sumin a la reivindicació de la rambla de porta perquè són una trinxera contra el ciment i el totxo. O potser, prefereixen un mur a 15 metres de la seva finestra? La Rambla de Porta és el que importa!
Construint corredors verds a la ciutat.
Darrerament hi ha un gran moviment europeu que reivindica la reintroducció de la natura a la ciutat desplegant espais verds que la recorren des de la Natura propera fent de corredors a la vida natural.
La densitat de la Barcelona profunda, allà a l'Eixample, ho impedeix.
Però la zona nord de la ciutat podria gaudir d'aquesta possibilitat d'unir amb un corredor verd Collserola i el mar. El districte de Nou Barris podria ser capdavanter en aquest projecte perquè es pot unir la muntanya en un continu que passaria pel Parc central, Porta, Parc de la Pegaso i Parc de la Sagrera.
Si aterrem més al detall, la idea sorgida al voltant de la proposta "reruralitzem Nou Barris" planteja espais de reintroducció de la vida rural aprofitant La Ponderosa de Vallbona, Can Masdeu i l'esforç que s'està fent al barri de Porta al voltant dels eixos verds de Maladeta i Pintor Alsamora.
El fil conductor que estem portant en aquest escrit té vessants importants en el efectes balsàmics de la frescor de la natura en la psique humana.
No ens endinsarem en aquest fet que cada cop està més documentat, però si direm que al barri de Porta volem conservar els espais lliures que queden per a les properes generacions puguin decidir que fer amb ells.
Està clar, que si són engolits per la nova bombolla immobiliària que circula per la ciutat acabarem com a l'Eixample, que per construir un equipament han d'esperar 150 anys fins obtenir la Model.
No volem aquesta mena de ciutat atapaïda aquí.
Encara estem a temps!
L'Ajuntament ha de fer un esforç inversor.
Per activa i per passiva hem demanat a la Regidora del Districte que la inversió en terra públic és imprescindible per revertir la privatització de la ciutat.
Maladeta i la nova plaça Sóller del 2020, plena d'arbrat com ha estat dissenyada, són cabdals en aquesta idea que estem desenvolupant aquí.
La requalificació dels solars que reivindiquem per a ús públic tornarien aquesta zona al seu origen quan un altra pla urbanístic va destruir les torres "per modernitzar el barri" pero van acabar el terra en mans de la iniciativa privada que l'únic que vol és guanyar diners.
No creiem que la construcció de blocs de pisos a 5000 euros/m2 sigui la prioritat d'ara. Al carrer Pintor Alsamora tenim un exemple en la darrera promoció gentrificadora de Neinor Homes que properament entrarà a l'IBEX35. Els horts de Maladeta són una iniciativa d'uns veïns que van aprofitar el respir de la crisis immobiliària del 2007 per usar un espai inútil en alguna cosa profitosa. La majoria són jubilats, són del barri, són veïns i fan salut en els horts.
L'Associació de Veïns i Veïnes sabem que hi ha veïnat que no els agraden aquest horts. Però ara són una trinxera contra el ciment i totxo...
O potser, prefereixen un mur a 15 metres de la seva finestra?
La Rambla de Porta és el que importa!
Aquest dimarts 21 de març del 2017 a les 18 hores fem una assemblea al carrer Maladeta per explicar al veïnat que la Rambla està en perill i cal salvar-la. Demanem a la iniciativa privada que deixi tranquil el barri i agafi els diners per a fer negoci a un altra part. No necessitem pisos a 5000 euros el m2!
Volem la Rambla i que l'escola Esplai arribi a gaudir d'un veritable parc al costat i si cal equipament. Podem deixar la imaginació del que podem fer però no ho farem si el totxo s'ensenyoreix de l'espai.
Pancarta de l'Avv Porta a favor d'equipaments i rambla al c/Maladeta
