surt la revista nº 12 de Avv.Porta

mercat Im-Porta 13 desembre 2015

La possible ampliació del Heron City no és bona pel comerç de proximitat

L'associació de Veïnes i veïns de Porta fa temps que ha mostrat el seu rebuig a l'ampliació del Heron CIty. Tot el projecte en si ha estat un fracàs que ha portat a diferents modificacions del model de negoci. SI al seu inici era un centre d'oci ideat per l'Alcalde Clos ara és mig outlet i oci amb la meitat de tendes tancades. L'obertura només farà mal al petit comerç. Esperem que aquest reaccioni manifestant-se en contra. La unitat dels barris del districte de Sant Andreu i Nou barris afectats amb la dels comerciants és la única garantia que aquest enéssim projecte no properi encara que a la Casa Gran hagin fet la  vista grossa davant del poderos fons inversor que hi ha darrera Heron.

Comunicat de la Coordinadora d’Associacions Veïns i Entitats de Nou Barris

En una reunió celebrada el dimecres 22 de juliol hem tingut coneixement que el projecte d’ampliació de l’espai comercial a l'Heron City va ser aprovat per via de silenci administratiu el passat mes de gener, i que aquesta aprovació inicial deixa en mans del promotor la decisió de fer efectiva aquesta ampliació.

L’aprovació va tenir lloc quan des del teixit social i comercial de Nou Barris i Sant Andreu i des de la majoria de l'oposició política a l’Ajuntament s'havia demanat la paralització del projecte i quan el govern municipal va donar a entendre que efectivament estava paralitzada. És una mostra més de la manca de transparència, de l’absència de diàleg i de priorització dels interessos crematístics per sobre de qualsevol altra consideració social que el consistori del senyor Trias ha mostrat reiteradament al nostre districte.

Des del seu inici, aquesta Coordinadora va rebutjar el mateix projecte de l'Heron City i va preveure alguns dels seus problemes. Aquest centre comercial es va fer en contra d’un projecte anterior, elaborat pels barris, molt més integrador i respectuós amb la trama comercial de Nou Barris i Sant Andreu. El model de centre lúdic era una mostra extrema de mercantilització del lleure que ha mostrat greus insuficiències (que han portat per exemple al tancament de les macro-discoteques). La seva infrautilització n'és un exemple clar.

Ara es tracta de resoldre els problemes de baixa rendibilitat del negoci immobiliari optant per una solució comercial que afegeix noves pressions sobre el teixit comercial molt més tradicional i integrat en el territori de Nou Barris i Sant Andreu. Si es té en compte que a més coincideix amb l’ampliació del centre comercial La Maquinista, la situació resulta insuportable i totalment injustificada.

Ni els barris ni el teixit comercial del districte necessiten un model de comerç segregat i controlat per uns pocs grans grups. Per tant, demanem als promotors i a l’Ajuntament que busquin una alternativa al projecte.

Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris

Barcelona, 24 de juliol de 2015

Avaluació Consell de Barri 11 de Novembre

Volíem manifestar el nostre malestar en relació al desenvolupament del passat Consell de Barri realitzat l'onze de Novembre al Centre Cívic de Can Verdaguer. La sensació de frustració al final de la reunió va ser generalitzada. És per aquest motiu que correm el risc que el consell de barri esdevingui un espai informatiu generador de frustracions, on solament es discuteix de detalls quotidians, interessos particulars i pors. És per aquest motiu que exigim mecanismes democràtics que millorin el funcionament per ha que sigui veritablement l'espai pedagògic de construcció ciutadana del barri de Porta. A continuació s'intenta avaluar alguns punts que ens semblen clau per a millorar a les properes edicions.

La comissió de seguiment ha de tenir un paper més rellevant. Tenint en compte la periodicitat bianual dels consells de barri, la comissió de seguiment hauria de crear eines per a millorar la continuïtat dels temes que s’hi tracten i així millorar el seu caràcter vinculant. Per altre banda si hi ha discrepàncies que ens encallen al consell, s'ha de traslladar a la comissió de seguiment dient que existeix aquest espai on tractar amb profunditat aquests temes. Un debat continuat en la comissió pot ajudar a sumar persones interessades en la participació al barri millorant aquesta forma la visibilització i nivell d'implicació.

La convocatòria s'ha de millorar a partir de les entitats. A més d'informar mitjançant un cartell amb el dia i l’hora s'ha de passar a implicar les persones de les entitats. Va faltar molt treball de contactes previs abans de posar un cartell amb l’horari i el lloc. Aquesta convocatòria a partir de les entitats pot millorar la motivació a assistir.

La figura d'un facilitador que dinamitzi la sessió. Ens vam trobar amb un consell de barri poc organitzat i mal dinamitzat. S'ha d'intentar afavorir les aportacions que ajuden a sumar en col·lectiu per intentar fugir dels aspectes anecdòtics i personals dels veïns. Buscar l'exposició d'activitats amb objectius concrets i que encoratgin la participació. Cal recalcar que l'últim punt de l'ordre del dia era la presentació dels projectes comunitaris. Al deixar aquest punt per quan portàvem més dos hores els representants dels projectes van tenir que marxar i no es va poder explicar correctament. Per aquest motiu s'ha de limitar les intervencions amb temps per a que algunes persones no acaparin tots els torns de paraules i millori la qualitat de les intervencions. Creiem necessària una figura de facilitador preparada i que conegui el barri complementant-se amb d'altres professionals.

Prioritzar les intervencions de persones que representen entitats. La llargada del consell i la qualitat de les intervencions dels veïns va influenciar en la percepció final de què no havia anat del tot bé. S'ha de potenciar les intervencions de les persones que estem treballant setmanalment en la vida del barri i s'han de respectar els acords que es prenen en la comissió de seguiment. Cal recordar que un dels pactes de la comissió va ser que en el punt de precs i preguntes s'obriria paraula a la resta d'entitats i veïns que no havien participat en l'ordre del dia. Aquest acord no es va respectar i es va obrir el torn de paraula en cada punt, ajudant a que s'allargués el consell més del compte.

Disposició de l'espai. La disposició de les cadires en front de la tarima no ajuda a la comunicació entre persones. Es podria buscar un altre espai que no fos can Verdaguer on la configuració en cercle en un mateix nivell de les cadires podria ajudar a millorar l'ambient entre els participants.

Busqueda d'objectius. A més d'informar i proposar s'han de buscar resultats. Al passat consell de barri no van quedar clars els objectius. Per la propera edició demanem que l'Equip de Govern porti una proposta concreta de quines seran les actuacions a realitzar en el barri de Porta prèviament presentada en la comissió de seguiment.

El treball com a pacte social

Text realitzat a partir de la jornada "Una mirada crítica i reflexiva a la pràctica professional en inserció" dinamitzada per Judit Font i Jordi Esqué. Xarxa d'inserció socio laboral 9b

Fins fa pocs anys, el pacta social, d'inspiració Keynesiana, presentava el treball com l'aspecte central per a la subsistència econòmica i social. El treball ens obria les portes als drets socials com l'habitatge, la sanitat, l'alimentació, les prestacions d'atur, ... L'estat era l'encarregat de desenvolupar polítiques d'ocupació assegurant l'adequació entre l'oferta i la demanda de treball. Aquestes polítiques tenien dos aspectes fonamentals: per una banda la formació, i per altre la protecció de l'aturat amb prestacions i subsidis.

En l'actualitat l'ocupació és un dels problemes més greus de la nostre societat. L'atur registrat a l'estat espanyol és un dels més alts de tota Europa amb un 25,5%. I la taxa d'atur juvenil es situa en un 53,2%, la segona més alta de la UE, només darrere de Grècia, que té un atur que arriba al 55,4% .

Com podem veure en la representació de BCN, encara que sensiblement millor que la mitja de l'estat espanyol, ens situem en una taxa de 14,7% de mitja. No obstant a Nou Barris ens trobem en el pitjor sector de tota la ciutat amb un 19,7% segons dades del 2013.

Per altre banda, un cop finalitzat la última legislatura ja seria hora de fer balanç de les polítiques d'ocupació. Podríem resumir en quatre punts els resultats de l'últim mandat:

1. Menys població activa. La població activa a Barcelona ha decrescut, i a un ritme més intens que a Catalunya. El 2010 hi havia 841.200 barcelonins entre 16 i 65 anys que treballaven o que buscaven feina. El 2014 només eren 806.100 (35.100 menys). Això significa que hi ha menys individus disposats a treballar, i per tant, que la ciutat ha perdut capacitat per generar riquesa.
2. Menys població ocupada. El nombre de persones ocupades s’ha reduït en 32.800 (-4,63%). La ciutat ha passat de tenir 707.700 persones treballant el 2010 a tenir-ne només 674.900 el 2014.
3. Més atur. Si comparem les dades del quart trimestre de 2010 amb les del mateix trimestre de 2014, observem que la taxa d’atur s’ha incrementat lleugerament a Barcelona. El 2010, el percentatge de persones que no tenien feina era el 15,9%. El 2014 aquesta taxa arriba al 16,3%.
4. Més temporalitat. Des de la darrera reforma laboral el 2012, la contractació temporal ha crescut sustancialment a Barcelona (un 12,45%, 83.057 contractes més). En contraposició, els ja de per sí molt menys nombrosos contractes indefinits s’han reduït un 4,33% (4.851 contracte menys entre 2012 i 2014). Aquesta situació ens situa en un escenari de creixement de la precarietat laboral a la ciutat. On la durabilitat de l'atur és més llarga i la participació és més insegura per una gran part de la població.

5. Més desigualtats. L’increment de l’atur i de la precarietat de les condicions de treball ha contribuït créixer les desigualtats a Barcelona. Les famílies amb una renda familiar disponible molt baixa han passat a ser del 13,8 al 17,8%, mentre que les famílies amb una renda molt alta han passat del 7,8 al 10,7%. Ens trobem per tant en un context de polarització en la distribució de la renda a la ciutat: els més rics i els més pobres són més nombrosos. L'exclusió social s'extent a un número més ampli de la població

L'atur té un perfil estructural i compleix funcions en el model d'organització capitalista com a conseqüència de les polítiques neoliberals. Els nous processos de desmantellament de l'estat del benestar s'estan portant endavant degut a la flexibilitat i la desregulació del mercat de treball incrementant la desigualtat social, la marginació i l'exclusió social. Veient la tendència i tenint en compte que un dels objectius prioritaris de l'anterior govern era generar ocupació, confirmem que la problemàtica del treball és una enfermetat crònica del sistema capitalista què cada cop ho serà més si no prenem accions al respecte. 

Com volem generar una societat més justa sense l'element bàsic de subsistència econòmica?

En la passada jornada del dia realitzada el 13 de Novembre per la Xarxa d'inserció socio laboral proposàvem entre d'altres, aquestes solucions:

1. S'han de realitzar polítiques que busquin potenciar els teixits productius i que repercuteixin en la comunitat.
2. S'han de fer canvis en el model metodològic que ajudin a salvar l'individualització de les problemàtiques socials. Les actuals polítiques d'ocupació basades en la ficció del principi d'igualtat d'oportunitats són falses degut a que les lògiques individualitzadores només ens porten a la culpabilització de les persones que no troben feina.
3. S'ha d'evitar que la formació es converteixi únicament en el mecanisme de control que permet desenvolupar el programa d'ocupació però no és  útil per la vida laboral dels aturats
4. Tenir una visió holística de les problemàtiques, situant l'individu en el medi on viu i relacionan-lo amb l'entorn proper.
5. I reforçant la concepció de que els drets dels treballadors estan seriament amenaçats per part d'aturats i la societat en general.

A mode de conclusió,  com ens indica J.Font i J.A Langarita 2014 "En l'àmbit polític, s'hauria de recuperar debats i propostes que reivindiquin noves formes de redistribució de la riquesa que permetin garantir les condicions materials de l'existència com un dret universal, on el treball assalariat passés de ser una obligació a una elecció. ja que la supervivència material és una condició bàsica per a la justícia social i la llibertat. "

La ciudad como sumidero energético.

Realizado por, Morrás, J.

En colaboración con, Carreño, G. Chapa, I. Montoya, F. 

En la actualidad el consumo en las ciudades representa dos terceras partes del total del consumo mundial y las proyecciones para el 2030 dicen que esta fracción ascenderá a tres cuartas partes de la energía global consumida (IEA, 2008). Hemos generado una sociedad que crece y se desarrolla a un ritmo desorbitado. Los núcleos de población se extienden por kilómetros, albergando millones de habitantes.


Por otro lado la contaminación atmosférica asociada al cosumo de energias fosiles se ha convertido en el problema de salud provocado por el entorno más importante de nuestros días, de una magnitud casi comparable al tabaquismo en cuanto a su impacto en el conjunto de la población. La contaminación atmosférica es el riesgo ambiental que afecta hasta el 100% de la población desde el nacimiento hasta la muerte. Los vehículos a motor son en la actualidad los principales responsables de la deficiente calidad del aire de las ciudades, sobre todo los vehículos que funcionan con combustible diésel, debido a la generación de partículas finas y ultrafinas de características fisicoquímicas altamente tóxicas procedentes de la combustión. Barcelona y otras ciudades españolas pertenecen a las zonas urbanas más contaminadas de Europa occidental, y ni siquiera cumplen las laxas regulaciones europeas.

En el caso del barrio de Porta, en en un reciente estudio publicado por el ayuntamiento de Barcelona,  las calles Meridiana, Ronda del Mig y Valldaura aparecen con elevados valores de contaminación. Son precisamente en estas vias donde tenemos ubicados la mayoria de centros educativos de nuestro barrio. Mirar entrada http://avvporta.blogspot.com.es/2015/04/9-centres-educatius-de-porta-es.html

El gran problema con el que nos encontramos es de base: tenemos un sistema energético que ha crecido con la premisa equivocada de que las fuentes de energía disponibles para nuestro consumo son infinitas. La necesidad de crecimiento y la energía barata provocan la expansión de las ciudades produciendo desplazamientos de largas distancias. La misma energía que permite la vida en las ciudades está generando recientemente consecuencias palpables en nuestro medio ambiente. Además, las desigualdades sociales también están presentes, de manera que aproximadamente el 30% de la población mundial consume el 80% de la energía a costa del bienestar del resto (V. SMIL, 2010).

El caso de Barcelona

Tratar el binomio ecología y ciudad significa, entre otras cosas, referirse a la ciudad como sumidero de recursos energéticos y materiales y como máquina productora de desechos, por lo que es importante conocer el ciclo de los flujos que se producen en la ciudad, su metabolismo. (P. Borderias 2011)

Consumo energético

Para poder evaluar consumo de energía de la ciudad de Barcelona, se ha estudiado el análisis del “Plan de energía, cambio climático y calidad del aire de Barcelona” (PECQ 2011-2020), obteniendo los datos siguientes:

• El consumo de energía final en Barcelona és a dia de hoy 17.001,78 Gwh 
• Diferenciandolo por sectores con unos valores de: 29,9% terciario; 27,9% residencial; 24,1% transporte, 17,2% industrial; 0,8% otros. 
• Por otro lado como se observa en la Fig. 1, la distribución de energía final tiene como principal consumo la energía electrica.

Otro dato interesante lo obtenemos del ratio de consumo de energía final por habitante y año Sorprende la diferencia entre la media de un ciudadano barcelonés y uno español, que consume prácticamente 2,5 veces más que el primero. Podemos explicar este hecho porque la compacidad de las ciudades (que se da en tejidos urbanos densos) lleva asociada una reducción en el consumo de las mismas debido al verse reducido el transporte privado. Por otro lado, también es determinante la situación geográfica dado que las condiciones climáticas de una ciudad mediterránea son más favorables reduciendo los consumos en hinvierno en climatización.

	BARCELONA	ESPAÑA
CONSUMO ANUAL HABITANTE (MWh)	10,52	25,47

Generación energética.

En 2008, de toda la energía consumida, un 31,05%  fue generada en Barcelona. Concretamente, se generaron 5.243,2 GWh de electricidad y 52,4 GWh de energía solar térmica. La mayor parte de la electricidad se generó en centrales de ciclo combinado situadas en el Besòs-Fòrum (4.728 GWh) y centrales de generación térmica convencional en Sant Adrià. (179 GWh.) La fracción de energía eléctrica producida mediante energías renovables (fotovoltaica, biogás de residuos y mini hidráulica en la Trinitat) ascendió a 44,13 GWh. Si agregamos esta cifra a los 52,4 GWh de energía solar térmica se alcanzan los 96,53 GWh, que representan cerca de un 2% de la generación de la ciudad.

Balance energético

Los datos recopilados permiten elaborar el balance resultante que muestra la Fig. 4. A pesar de que casi un 70% de la electricidad se produce ya en la propia ciudad, la importación energética global representa dos terceras partes de la energía consumida, comportándose de este modo como un sumidero en el mapa energético catalán.

Estrategias de reducción del consumo energético en el sector residencial de la ciudad. Propuestas de intervención en el Uso y la Gestión.

Información y concienciación

Si nos fijamos en el ratio de consumo de energía final por habitante y año, sorprende la diferencia entre la media de un ciudadano barcelonés y uno español, que consume prácticamente 2,5 veces más que el primero. Podemos explicar este hecho porque la compacidad de las ciudades (que se da en tejidos urbanos densos) lleva asociada una reducción en el consumo de las mismas debido al verse reducido el transporte privado. Por otro lado, también es determinante la situación geográfica dado que las condiciones climáticas de una ciudad mediterránea son más favorables reduciendo los consumos en hinvierno en climatización.

La evolución en el consumo energético por habitante tuvo su máximo en 2005, con 11,90 MWh año, aunque desde entonces ha sufrido un ligero descenso provocado principalmente por el impacto de la crisis económica.

Si queremos alcanzar una reducción de consumo superior al 50% en los tejidos urbanos, el uso y la gestión ha de ser el primer factor a tener en cuenta. Esto se debe a que, en muchos casos, si no existe un previo tratamiento de la energía los ahorros en eficiencia energética conducen al llamado “efecto rebote” (Fig. 6.)

Por ejemplo, analicemos el caso de la inversión para una caldera eficiente. Si ésta se dimensiona teniendo en cuenta los consumos actuales y, con la mejora en el uso y la gestión, se consigue una reducción sensible de la demanda, resultará que la nueva caldera estará sobredimensionada y, consecuentemente, el sistema no tendrá una eficiencia óptima. En muchos casos, invertir en una caldera eficiente acabará generando más consumo porque el usuario se lo puede permitir.

Según el informe Sirena 2010, después de hacer una prueba piloto en la ETSAV se demostró que existe un gran potencial de ahorro con mejoras relacionadas con la gestión (Fig. 7). Según datos del informe GTR, éstas medidas pueden llegar a mejorar el consumo energético en un 20% aproximadamente.

Las actuaciones en el uso y la gestión no son aplicaciones técnicas concretas que afectan a elementos constructivos o instalaciones del edificio. Los principales instrumentos para actuar sobre el uso y la gestión son la información y concienciación, las medidas impositivas y los sistemas de gestión inteligentes.

Primero de todo, es importante resaltar que aunque pueda parecer que este tipo de medidas son más rentables económicamente debido a que no están ligadas a una inversión inicial, en muchos casos son difíciles de llevar a cabo. Esto se debe a que los usuarios y los gestores de la energía, a día de hoy, no tienen voluntad en la reducción del consumo. La desinformación en esta materia dificulta la modificación de las costumbres y hábitos de consumo de la población.

Para empezar, hay que tener en cuenta que los consumidores toman decisiones que no están basadas exclusivamente en un racionalismo económico puro. Por el otro, su receptibilidad puede diferir según si se trata de una familia, una comunidad de vecinos o de los empleados de un negocio, porque el compromiso, la conformidad o el altruismo, entre otros factores, pueden llegar a ser muy diferentes en cada caso. Por lo tanto, aunque la inversión en instalaciones sea baja, sí que es necesaria una alta implicación del personal de mantenimiento y de la comunidad en general, así como el soporte y liderazgo de las instituciones.

Medidas impositivas

En las propuestas de uso y gestión, las acciones formativas y sensibilizadoras se combinan con acciones impositivas que afectan exponencialmente al precio de la energía cuando el usuario realiza consumos excesivos. Según el informe GTR 2012, se considera que las ganancias generadas por las medidas impositivas se podrán utilizar para cubrir los requerimientos sociales de consumo de energía, por ejemplo invirtiendo en eficiencia para subsanar la pobreza energética.

Actualmente, existen tres facturas principales asociadas a los edificios: la Hipoteca, el Impuesto sobre los Bienes Inmobiliarios y la factura energética. Según el estudio promovido por Climate Strategy & Partners, 2010, la factura energética es la más adecuada para aplicarle medidas impositivas por su relación directa con la energía consumida y porqué es la factura de más fácil entendimiento por parte del consumidor.

Sistemas inteligentes

Por último, los sistemas inteligentes también pueden ayudar a la reducción del consumo mediante la monitorización y gestión de los equipamientos. Éstos se encargan de procesar grandes volúmenes de datos extraídos en un sistema auxiliar de medición. Se implementa una red de sensores y comunicación que permite identificar y medir las actividades de consumo que se están llevando a cabo. A su vez, los datos recogidos son convertidos en información sencilla, al alcance del usuario, para su correcta gestión. Las empresas de servicios energéticos (ESCO/ESE) pueden hacerse cargo de estos datos y de su gestión, asumiendo los riesgos financieros y tecnológicos, en lugar del usuario o del municipio. Según la hoja de ruta del IDAE 2012, los servicios más comunes que se realizan mediante sistemas inteligentes son el control del agua, del aparcamiento, del alumbrado, de la regulación de la luz y de la regulación de la temperatura.

A pesar de que los sistemas inteligentes puedan formar parte, en el futuro, de las actuaciones para la reducción del consumo energético, las medidas impositivas y en mayor parte la información y gestión han de ser los ejes principales ha trabajar. Hay que tener en cuenta que como indica Manu Fernández en el artículo publicado en el 2011 sobre las Smart Cities, se trata de tecnologías que no son neutras ni independientes del uso que hagamos de ellas. No nacen sin significado social ni son ajenas al mundo ni a los responsables que las diseñan y las aplican. La solución mediante sistemas inteligentes deberá ser evaluada con sumo cuidado, sino correremos el riesgo, como nos avisa José Fariña, 2012, que los ciudadanos y ciudadanas del siglo XXI tengan que comprar una ciudad nueva a alguna empresa privada.

Conclusión

La intensidad social, comercial e industrial ha transformado las grandes ciudades en sumideros de energía y fuentes de contaminación inaceptables para el futuro del planeta Tierra. Aun usando la mejor tecnología disponible, la concienciación de sus habitantes ha de jugar un papel clave para acabar con los consumos innecesarios de energía. Los ciudadanos estamos obligados a optimizar la demanda de energía mediante el uso y la gestión eficiente de los edificios porque sino recibiremos las consecuencias no sólo ambientales sino también económicas. Pequeñas acciones en los edificios que reduzcan la demanda pueden generar grandes cambios en las ciudades teniendo en cuenta que actualmente no se puede cubrir toda la generación de electricidad necesaria mediante energías renovables.

En este binomio ciudad-energía existe una ley de escala que demuestra que las ciudades compactas pueden llegar a ser más eficientes que otras con menor densidad, provocado por la reducción de la demanda de transporte en la accesibilidad a los servicios básicos y al trabajo. De todos modos, las ciudades que no son planteadas eficientemente siempre acabarán teniendo el mayor de los consumos posibles a medida que su población aumente. 

Para que el cambio sea real necesitamos nuevas políticas que fomenten la formación y concienciación para fomentar el aprovechamiento de los recursos. Mediante un uso racional reduciremos gastos inutilies y superficiales que no aportan mejoras significativas en la calidad de vida. Por ello, hay que tener presente que la población humana y la economía necesitan soluciones a escala humana que nos ayuden a hacer más con menos.

REFERENCIAS

Aiguasol. 2011. Guía básica de redes de distribución de calor y de frío.

Ajuntament de Barcelona. 2010. Plan de energía, cambio climático y calidad del aire de Barcelona. (PECQ 2011-2020)”.

Böll, H. 2012. Green Growth Unravelled. How rebound effects baffle sustainability targets when the economy keeps growing, Heinrich Böll Foundation and the Wuppertal Institute for Climate, Environment and Energy.

Cuchí, A. i Sweatman, P. 2012. Informe GTR 2012. Una visión país para el sector de la edificación en España. Plan de acción para un nuevo uso del sector de la vivienda. Grupo de Trabajo sobre Rehabilitación.

Fariña, J. 2012. Smart Cities, los inventos del TBO. elblogdefarina.blogspot.com.es.

Fernández, M. 2011. Smart City. Tecnologías emergentes para el funcionamiento urbano. NAIDER.

Institut Sostenibilitat i Universitat Politécnica de Catalunya, 2011. Infome Sirena 10. Anàlisis dels resultats d’estalvi energètic i d’aigua i propostes de futur.

International Energy Agency. 2008. World Energy Outlook 2008.

López Casas, F. 2006. Sobre el uso y la gestión como los factores principales que determinan el consumo de energía en la edificación. Una aportación para reducir el impacto ambiental de los edificios. Tesis doctoral UPC.

Observatorio Tecnológico de la Energía, 2012. Hoja de Ruta de las Ciudades Inteligentes. IDAE.

Richards, J.P. Geoscience Canada, v35, nº 1.

Romm, J. 2011. Krugman: Only Politics Can Delay “an Energy Transformation, Driven by the Rapidly Falling Cost of Solar Power” http://thinkprogress.org/climate/2011/11/07/362705/krugman-solar-power/

Ruiz, V. 2007. Ciudad y energía: las grandes ciudades, origen del desastre energético y medioambiental. Centro de Investigación para la Paz

Sanz, A i Navazo, M. 2012. Metabolismo urbano, energía y movilidad: los retos del urbanismo en el declive de la era del petróleo. Ministerio de Fomento.

Smil, V. 2010. Science, energy, ethics, and civilization.- http://www.vaclavsmil.com/wp-content/uploads/docs/smil-articles-science-energy-ethics-civilization.pdf

Sweatman, P. 2010. Financiación de mejoras energéticas en edificios. Una Revisión de las Políticas y los Modelos de Negocio Internacionales de Eficiencia Energética, y Alternativas Regulatorias para España. Climate Strategy & Partners.

Xunta de Galicia, 2012. La figura del gestor experto, clave para pasar a la acción en eficiencia energética. Primeras iniciativas en la sanidad gallega.

El barrio y la mobilidad

Quiero encabezar este escrito en primera persona, ya que en muchos casos no soy consciente de las dificultades que muchas personas tienen en el día a día para poder desplazarse por la ciudad.

Hemos de ponernos en su lugar para entender a lo que se enfrentan cada día al salir de casa, y cómo puede afectar esto en su vida. Seguro que hay personas que no se atreven o simplemente no pueden salir de su vivienda.

Tenemos un día para conmemorar todas las cosas: El día del tabaco, el día del cáncer…etc. Pero lo que hemos de hacer es recordar todos los días del año, y que en cada paso que demos, pensemos que nosotros podemos estar en la misma situación mañana.

Para las personas que tienen que desplazarse con muletas, sillas de ruedas y bastones para invidentes, padres con los carros de sus hijos, e incluso personas que salen a la compra diaria, el día a día puede resultar una auténtica aventura.  Tenemos que poner los medios para que puedan tener los mismos derechos que el resto de personas. Los grandes proyectos que diariamente vemos en la prensa, casi siempre olvidan los pequeños gestos que permiten que la ciudad sea para todos por igual.

Los pasos de cebra, cuando no insuficientes, se convierten en auténticos obstáculos para las sillas de ruedas, provocando que se resienta la columna vertebral debido fundamentalmente al peraltado que existe entre la calle y la acera y que en el caso de invidentes, se desorienten en los trayectos cotidianos.

Ponernos en el lugar de otras personas es el mejor camino para cambiar todo esto.

En un barrio que según el censo de 2013 más del 36,5%  son mayores de 55 años y el 31,3% mayores de 60, las barreras arquitectónicas son un grave problema. Un barrio que se construyó para dar techo a las personas de la inmigración desde otras provincias de España, pero que nunca se construyó con la mentalidad de crear hogares para las personas.

Estos días recordamos las casas con aluminosis, pero olvidamos todas las deficiencias que hay en el barrio para desplazarnos.

Las barreras arquitectónicas pasan desde bordillos en los pasos de peatones, con un desnivel inaceptable para las personas con sillas de ruedas, a árboles en mitad del paso de peatones, así como aceras que se han levantado y que en sí mismas son un problema para toda la población, y más concretamente para personas con movilidad reducida. Aceras que no permiten el tránsito normal de una persona con un carro de la compra, son las que han de servir para poder transitar personas en silla de ruedas, carros de niños pequeños…etc.

Esto sin tener en cuenta el estado deplorable de la Plaza Soller para acceder con ruedas.

diumenge 15 novembre 2on Mercat imPORTA a la Sóller

Mercat de pagès, 2a mà, àgora, artesania, intercanvi, entitats, música...
No t'ho perdis! T'hi esperem!

Des de Transforma Porta i altres entitats de Porta i de Nou Barris ens hem posat a treballar en un procés col·lectiu i comunitari per crear un mercat mensual a la Plaça Sóller amb la finalitat de crear un espai de trobada entre veïns/es per tal de promoure oportunitats en el marc d’una economia social i solidària.
El Mercat ImPorta vol ser un lloc on construir i promoure al districte de Nou Barris una alternativa real a nivell econòmic, social i ecològic vinculat a les experiències i potencialitats dels moviments socials del territori per enfortir l’economia del Bé Comú, l’empoderament col·lectiu i democratització de l’espai públic

Desenvolupament i especulació al barri de Porta

una aproximació al fórum veïnal sobre l'urbanisme de Barcelona

La història de les lluites del barri de Porta ha estat el reflex del procés que ha viscut 9barris i la ciutat de Barcelona durant l’etapa de transició, democràcia, i l’actual època de crisis. Una transformació urbana i social on el conflicte i la reivindicació local van jugar un paper destacat.

Com ja sabem, la creació del barri de Porta la situem a partir de la dècada dels anys 50 a conseqüència dels moviments migratoris del camp a la ciutat. Degut a la necessitat d’allotjament per als nou vinguts es van construir àrees com el nostre barri, sense tenir en compte un mínim de condicions per a les persones que arribaven a la ciutat. Com va passar en moltes zones d'aquell final d'època de postguerra, a Porta, l’espai va quedar en mans d’agents immobiliaris i especuladors que només van ser capaços de proporcionar el major nombre d’allotjaments de la forma més ràpida i al menor cost possible. Des d'un primer moment la política d'urbanisme va estar marcada per l'especulació i com veurem aquesta tendència no a variat gaire un cop han passat els anys.

Pel que fa a la participació veïnal, va ser als anys 70 quan a partir de les lluites del passeig Verdum, es va generar un teixit reivindicatiu que lluitava per les necessitats socials del barri, ja que la situació d’equipaments i urbanització era molt deficitària. 

Els veïns van seguir lluitant i aconseguiren equipaments, la urbanització dels carrers i la recuperació en zona verda en un dels solars que encara quedava sense construir en el centre del barri, l'actual plaça Sóller. Durant aquells anys es va iniciar un període de millores al nostre barri que culminaria amb la creació de la majoria d'equipaments que avui en dia podem disfrutar. Per altre banda, va ser a partir de les primeres eleccions quan el moviment veïnal va viure una forta desmobilització degut, fonamentalment, a què els partits van capitalitzar les idees d'aquells moviments populars que havien liderat la transició. 

A partir dels anys 90, vam viure les polítiques municipals d'urbanisme a gran escala amb la construcció del Parc de Can Dragó i finalment la nova àrea de centralitat ubicada al solar de l'Heron City i Corte Inglés. La nova ubicació d'aquest centre comercial es va situar en un espai reservat a equipaments on una empresa d'origen Nord Americà va privatitzar el sòl i va contribuir a debilitar el comerç local ja de per sí en risc. Les polítiques de les noves arees de centralitat executades pels governs tornaven a tenir una clara motivació, l'especulació del sòl. A dia d'avui, després de l'última legislatura s'ha destapat l'ampliació de la superfície comercial de l'Heron City per silenci administratiu de l'antic govern, agreujant si encara pot ser més la situació del comerç de proximitat. 

A Barcelona, la inversió de capitals financers i empreses multinacionals s'està enriquint sense contribuir en el desenvolupament de la ciutadania. Els beneficis se l'emporten les grans empreses i les pèrdues les hem de pagar entre tots i totes. Va sent hora que aquest capital privat comenci a cooperar per solucionar les problemàtiques que tenim als nostres barris i es deixi de prioritzar el benefici a costa de la ciutat que volem tots i totes. Una possibilitat que caldria plantejar és  quina implicació han de tenir les grans empreses en desenvolupar polítiques que ajudin a reduir les desigualtats socials als nostres barris.

Per altre banda, a finals de la dècada dels anys 90' i inicis del segle XXI, amb el Pla de Reforma Interior, al nostre barri vam viure un procés d'expropiacions situades principalment a les zones al voltant de la plaça Sóller i Cementiri. Aquest procés que devia millorar la circulació interior va significar els reallotjaments d'un gran nombre de famílies què en molts casos van perdre qualitat de vida. Aquest pla va prioritzar la intervenció amb la creació de nous habitatges on diversos agents immobiliaris van tornar a trobar benefici. Un cop més no es prioritzava el bé comú de les famílies i veïns del barri, les polítiques servien per afavorir l'especulació. De nou veiem quin paper han jugat polítiques d'urbanització a la ciutat, afavorint interessos privats i no prioritzant propostes que vagin enfocades a la millora del dia a dia de la ciutadania popular. Perquè no ha existit mai ni a Catalunya ni a Espanya un projecte polític d'habitatge que vagi enfocat a les classes populars?

Segurament podem fer un treball d'autocrítica i plantejar-nos que mentre no siguem capaços d'aixecar-nos contra el poder que sotmet els interessos socials imposant una lògica que només va enfocada a la millora del capital, qualsevol partit polític, encara que sigui provinent dels moviments populars no podrà portar les iniciatives endavant. Fins ara han hagut polítiques que van enfocades a solventar carències de les classes populars però sempre marcades per l'especulació. Per aquest motiu sinó pressionem des del govern local, només les situacions de crisis podran frenar l'actuació depredadora d'economia especulativa del nostre país. Sense una lluita veïnal els polítics seran marionetes i el veïnat, mercaderia en les mans dels poder capitalista.

A continuació s'expliquen algunes propostes que durant el fòrum veïnal sobre urbanisme es van plantejar. Segurament ens poden donar algunes claus per a un desenvolupament de polítiques que vagin enfocades a millorar la vida quotidiana de la classe popular i treballadora.

Justícia i espai a la ciutat

Per aconseguir una societat més justa hem de treballar per donar solució a curt plaç dels incompliments següents: en primer lloc la participació ha de ser real i vinculant sinó aquesta eina només serveix per desmobilitzar la societat. S'ha d'actuar per mitjà d'una discriminació positiva davant els barris amb més problemàtiques, no tots els barris tenen les mateixes necessitats. S'ha de buscar la descentralització política dotant de més capacitat a districtes i barris, ja que els coneixedors de les realitats de cada lloc són els únics que poden determinar les accions a prendre. El cos policial ha de deixar de ser repressiu de les classes marginals per començar a treballar a prop del ciutadà més desfavorit per ajudar integrar-lo. I per últim, pel que fa als sistemes de transport hem de trobar mitjans per facilitar el transport no privat per no discriminar les persones que no tenen recursos.

Espai públic

L'espai públic ha de jugar un paper determinant com a lloc de trobada facilitant l'apropiació de tot el veïnat de les iniciatives comunitàries que ja s'està produint al nostre barri. Aquest espai ha de sevir com una eina per arribar a les persones que normalment no participen en la vida del barri. És per aquest motiu que la demanda d'una reforma de la plaça Sóller com a cor representatiu del barri s'ha de donar en un període curt de temps. Aquesta reforma ha de cobrir en primer lloc una rehabilitació dels elements construïts com la passarel·la que a dia d'avui es cau a trossos i per altra banda cobrir la falta de connectivitat amb la resta del barri per mitjà d'una via pasificada que comuniqui l'estació de Fabra i Puig i el parc de Nou Barris i treballant també amb l'accessibilitat a la plaça. Per altra banda també és imprescindible dotar d'una infraestructura per facilitar les diverses activitats que pot acollir la plaça com per exemple cobrint la porxada amb un bar en la part del carrer Estudiants amb el carrer Valldemossa, instal·lant estructures que permetin l'activitat de jocs diversos, també la instal·lació d'un lavabo o mantenir un quiosc obert com element fonamental al centre de la plaça dura. L'educació per la democràcia ha de començar amb els més petits a les escoles vinculant l'espai públic i l'educació dels professionals.

Equipaments

Pel que fa als equipaments s'ha de buscar aquest lligam amb l'espai públic fent que aquests facin més activitats com pot ser el Mercat Importa o les diferents activitats que es donen a les festivitats. Per altra banda des dels equipaments s'ha de treballar per les persones dependents com ara nens i persones grans. Aquests equipaments han de buscar lligams pluridisciplinaris on els joves i la gent gran puguin desenvolupar els projectes de forma col·laborativa i s'estudiïn les necessitats diàries de cada grup de persones. Per la realització d'un desenvolupament comunitari será necessari el paper de la figura de mediador/a què sigui capàs d'aportar un marc d'enteniment entre totes les propostes d'entitats i així potenciar lideratges oberts per part de la ciutadania. Aquest facilitador de conflictes se li ha d'atorgar el rol legítim i ha de ser proper al lloc on treballa, si no, tot desenvolupament comunitari no avançarà.

Habitatge

La manca d'habitatge de lloguer públic i assequible impedeix la creació de noves llars amb gent jove del barri. Demanem que per mitjà d'iniciativa pública o privada amb suport públic permeti que els solars buits es destinin a habitatge de lloguer social i assequible. Important és la rehabilitació del parc usat sobretot per adequar-ho a l'accessibilitat de la gent gran. Volem també apartaments assistits per a gent gran en un dels solars actuals buits.

Fins ara les polítiques de rehabilitació han servit per augmentar el valor de les vivendes però no han jugat un paper de millora de la qualitat de vida. S'han de trobar projectes que fomentin per una banda un millora del teixit productiu de la construcció que des de la crisi immobiliària es troba en la precarietat i per altra banda millorar les vides de tots i totes en l'espai privat on habitem. Les rehabilitacions de vivendes de lloguer poden combatre les situacions de pobresa energètica. Aquestes polítiques un cop més s'han d'articular des de les necessitats del barris, ja que cada territori té realitats diferents.

Ciutat Metropolitana

Aquest projecte urbà s'ha de treballar tenint en compte tota l'àrea metropolitana generant propostes d'ús del territori de caràcter general, potenciant les infraestructures i millorant la identitat de què tots vivim en una àrea metropolitana. Buscar aliances entre barris pot ajudar a aconseguir objectius de ciutat.

Conclusió

Com s'ha pogut veure la política d'urbanisme desenvolupada fins ara pels diferents governs ha sigut enfocada fonamentalment a cobrir interessos especulatius. Ja va sent hora què comencem a treballar perquè existeixin polítiques que prioritzin el desenvolupament real de les classes populars i ens ajudin a lluitar contra la desigualtat social.

Per superar aquesta manera de fer de l'urbanisme, en el futur pròxim sens presenten 3 grans reptes: per una banda combatre la desigualtat social, en segon lloc la insostenibilitat entesa com la malversació de recursos i finalment el desgovern del territori.

A més a més s'han de buscar eines que potenciïn aquest desenvolupament del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes i solucionin l'execució lenta que ens acostumem a trobar en els plans urbans. No ens podem trobar que cada legislatura sorgeixin noves actuacions. S'ha de treballar amb una visió més enllà dels quatre anys, per mitjà d'una estratègia de barri projectant i buscant la viabilitat econòmica a llarg plaç.

Al barri de Porta volem viure en una ciutat on es potencií la vida de la ciutadania popular i treballadora. On la lluita veïnal tingui un paper rellevant en la societat fent-la més justa, lliura i tolerant. En el proper consell de barri del dia 11 de Novembre tenim l'oportunitat de plantejar i arribar a acords sobre quines actuacions volem realitzar i així avançar cap a un futur millor per a tots i totes.