divendres, 11 de desembre de 2015
dimarts, 24 de novembre de 2015
La possible ampliació del Heron City no és bona pel comerç de proximitat
L'associació de Veïnes i veïns de Porta fa temps que ha mostrat el seu rebuig a l'ampliació del Heron CIty. Tot el projecte en si ha estat un fracàs que ha portat a diferents modificacions del model de negoci. SI al seu inici era un centre d'oci ideat per l'Alcalde Clos ara és mig outlet i oci amb la meitat de tendes tancades. L'obertura només farà mal al petit comerç. Esperem que aquest reaccioni manifestant-se en contra. La unitat dels barris del districte de Sant Andreu i Nou barris afectats amb la dels comerciants és la única garantia que aquest enéssim projecte no properi encara que a la Casa Gran hagin fet la vista grossa davant del poderos fons inversor que hi ha darrera Heron.
Comunicat de la Coordinadora d’Associacions Veïns i Entitats de Nou Barris
Comunicat de la Coordinadora d’Associacions Veïns i Entitats de Nou Barris
En
una reunió celebrada el dimecres 22 de juliol hem tingut coneixement
que el projecte d’ampliació de l’espai comercial a l'Heron City va ser
aprovat per via de silenci administratiu el passat mes de gener, i que
aquesta aprovació inicial deixa en mans del promotor la decisió de fer
efectiva aquesta ampliació.
L’aprovació
va tenir lloc quan des del teixit social i comercial de Nou Barris i
Sant Andreu i des de la majoria de l'oposició política a l’Ajuntament
s'havia demanat la paralització del projecte i quan el govern municipal
va donar a entendre que efectivament estava paralitzada. És una mostra
més de la manca de transparència, de l’absència de diàleg i de
priorització dels interessos crematístics per sobre de qualsevol altra
consideració social que el consistori del senyor Trias ha mostrat
reiteradament al nostre districte.
Des
del seu inici, aquesta Coordinadora va rebutjar el mateix projecte de
l'Heron City i va preveure alguns dels seus problemes. Aquest centre
comercial es va fer en contra d’un projecte anterior, elaborat pels
barris, molt més integrador i respectuós amb la trama comercial de Nou
Barris i Sant Andreu. El model de centre lúdic era una mostra extrema de
mercantilització del lleure que ha mostrat greus insuficiències (que
han portat per exemple al tancament de les macro-discoteques). La seva
infrautilització n'és un exemple clar.
Ara
es tracta de resoldre els problemes de baixa rendibilitat del negoci
immobiliari optant per una solució comercial que afegeix noves pressions
sobre el teixit comercial molt més tradicional i integrat en el
territori de Nou Barris i Sant Andreu. Si es té en compte que a més
coincideix amb l’ampliació del centre comercial La Maquinista, la
situació resulta insuportable i totalment injustificada.
Ni
els barris ni el teixit comercial del districte necessiten un model de
comerç segregat i controlat per uns pocs grans grups. Per tant, demanem
als promotors i a l’Ajuntament que busquin una alternativa al projecte.
Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris
Barcelona, 24 de juliol de 2015
diumenge, 22 de novembre de 2015
Avaluació Consell de Barri 11 de Novembre
Volíem
manifestar el nostre malestar en relació al desenvolupament del
passat Consell de Barri realitzat l'onze de
Novembre al Centre Cívic de Can Verdaguer. La sensació de
frustració al final de la reunió va ser generalitzada. És per
aquest motiu que correm el risc que el consell de barri esdevingui un
espai informatiu generador de frustracions, on solament es
discuteix de detalls quotidians, interessos particulars i pors.
És per aquest motiu que exigim mecanismes democràtics que millorin
el funcionament per ha que sigui veritablement l'espai
pedagògic de construcció ciutadana del barri de Porta. A
continuació s'intenta avaluar alguns punts que ens semblen clau per
a millorar a les properes edicions.
La
comissió de seguiment ha de tenir un paper més rellevant.
Tenint en compte la periodicitat bianual dels consells de
barri, la comissió de seguiment hauria de crear eines per a millorar
la continuïtat dels temes que s’hi tracten i així millorar el seu
caràcter vinculant. Per altre banda si hi ha
discrepàncies que ens encallen al consell, s'ha de traslladar a la
comissió de seguiment dient que existeix aquest espai on tractar amb
profunditat aquests temes. Un debat continuat en la comissió pot
ajudar a sumar persones interessades en la participació al barri
millorant aquesta forma la visibilització i nivell d'implicació.
La
convocatòria s'ha de millorar a partir de les entitats.
A més d'informar mitjançant un cartell amb el dia i l’hora s'ha
de passar a implicar les persones de les entitats. Va faltar molt
treball de contactes previs abans de posar un cartell amb l’horari
i el lloc. Aquesta convocatòria a partir de les entitats pot
millorar la motivació a assistir.
La
figura d'un facilitador que dinamitzi la sessió. Ens
vam trobar amb un consell de barri poc organitzat i mal dinamitzat.
S'ha d'intentar afavorir les aportacions que ajuden a sumar en
col·lectiu per intentar fugir dels aspectes anecdòtics i personals
dels veïns. Buscar l'exposició d'activitats amb objectius concrets
i que encoratgin la participació. Cal recalcar que l'últim punt de
l'ordre del dia era la presentació dels projectes comunitaris. Al
deixar aquest punt per quan portàvem més dos hores els
representants dels projectes van tenir que marxar i no es va poder
explicar correctament. Per aquest motiu s'ha de limitar les
intervencions amb temps per a que algunes persones no acaparin tots
els torns de paraules i millori la qualitat de les intervencions.
Creiem necessària una figura de facilitador preparada i que conegui
el barri complementant-se amb d'altres professionals.
Prioritzar
les intervencions de persones que representen entitats.
La llargada del consell i la qualitat de les intervencions dels veïns
va influenciar en la percepció final de què no havia anat del tot
bé. S'ha de potenciar les intervencions de les persones que estem
treballant setmanalment en la vida del barri i s'han de respectar els
acords que es prenen en la comissió de seguiment. Cal recordar que
un dels pactes de la comissió va ser que en el punt de precs i
preguntes s'obriria paraula a la resta d'entitats i veïns que no
havien participat en l'ordre del dia. Aquest acord no es va respectar
i es va obrir el torn de paraula en cada punt, ajudant a que
s'allargués el consell més del compte.
Disposició
de l'espai. La disposició de les cadires en front de la tarima
no ajuda a la comunicació entre persones. Es podria buscar un altre
espai que no fos can Verdaguer on la configuració en cercle en un
mateix nivell de les cadires podria ajudar a millorar l'ambient entre
els participants.
Busqueda
d'objectius. A
més d'informar i proposar s'han de buscar resultats. Al passat
consell de barri no van quedar clars els objectius. Per
la propera edició demanem que l'Equip de Govern porti una proposta concreta
de quines seran les actuacions a realitzar en el barri de Porta
prèviament presentada en la comissió de seguiment.
dilluns, 16 de novembre de 2015
El treball com a pacte social
Text realitzat a partir de la jornada "Una mirada crítica i reflexiva a la pràctica professional en inserció" dinamitzada per Judit Font i Jordi Esqué. Xarxa d'inserció socio laboral 9b
Fins
fa pocs anys, el pacta social, d'inspiració Keynesiana, presentava el treball com l'aspecte central per a la subsistència econòmica i
social. El treball ens obria les portes als drets socials com l'habitatge, la sanitat, l'alimentació, les prestacions d'atur, ...
L'estat era l'encarregat de desenvolupar polítiques d'ocupació assegurant l'adequació entre l'oferta i la demanda de treball.
Aquestes polítiques tenien dos aspectes fonamentals: per una banda
la formació, i per altre la protecció de l'aturat amb
prestacions i subsidis.
En
l'actualitat l'ocupació és un dels problemes més
greus de la nostre societat. L'atur registrat a l'estat espanyol és
un dels més alts de tota Europa amb un 25,5%. I la taxa d'atur
juvenil es situa en un 53,2%, la segona més alta de la UE, només
darrere de Grècia, que té un atur que arriba al 55,4% .
Com
podem veure en la representació de BCN, encara que
sensiblement millor que la mitja de l'estat espanyol, ens situem en
una taxa de 14,7% de mitja. No obstant a Nou Barris ens trobem en el pitjor
sector de tota la ciutat amb un 19,7% segons dades del 2013.
Per
altre banda, un cop finalitzat la última legislatura ja seria hora de fer
balanç de les polítiques d'ocupació. Podríem resumir en quatre
punts els resultats de l'últim mandat:
- Menys població activa. La població activa a Barcelona ha decrescut, i a un ritme més intens que a Catalunya. El 2010 hi havia 841.200 barcelonins entre 16 i 65 anys que treballaven o que buscaven feina. El 2014 només eren 806.100 (35.100 menys). Això significa que hi ha menys individus disposats a treballar, i per tant, que la ciutat ha perdut capacitat per generar riquesa.
- Menys població ocupada. El nombre de persones ocupades s’ha reduït en 32.800 (-4,63%). La ciutat ha passat de tenir 707.700 persones treballant el 2010 a tenir-ne només 674.900 el 2014.
- Més atur. Si comparem les dades del quart trimestre de 2010 amb les del mateix trimestre de 2014, observem que la taxa d’atur s’ha incrementat lleugerament a Barcelona. El 2010, el percentatge de persones que no tenien feina era el 15,9%. El 2014 aquesta taxa arriba al 16,3%.
- Més temporalitat. Des de la darrera reforma laboral el 2012, la contractació temporal ha crescut sustancialment a Barcelona (un 12,45%, 83.057 contractes més). En contraposició, els ja de per sí molt menys nombrosos contractes indefinits s’han reduït un 4,33% (4.851 contracte menys entre 2012 i 2014). Aquesta situació ens situa en un escenari de creixement de la precarietat laboral a la ciutat. On la durabilitat de l'atur és més llarga i la participació és més insegura per una gran part de la població.
- Més desigualtats. L’increment de l’atur i de la precarietat de les condicions de treball ha contribuït créixer les desigualtats a Barcelona. Les famílies amb una renda familiar disponible molt baixa han passat a ser del 13,8 al 17,8%, mentre que les famílies amb una renda molt alta han passat del 7,8 al 10,7%. Ens trobem per tant en un context de polarització en la distribució de la renda a la ciutat: els més rics i els més pobres són més nombrosos. L'exclusió social s'extent a un número més ampli de la població
L'atur té un perfil estructural i compleix funcions en el model d'organització capitalista com a conseqüència de les polítiques neoliberals. Els nous processos de desmantellament de l'estat del benestar s'estan portant endavant degut a la flexibilitat i la desregulació del mercat de treball incrementant la desigualtat social, la marginació i l'exclusió social. Veient la tendència i tenint
en compte que un dels objectius prioritaris de l'anterior govern era generar ocupació, confirmem que la problemàtica del treball és una enfermetat crònica del sistema capitalista què cada cop ho serà més si no prenem accions al respecte.
Com
volem generar una societat més justa sense l'element bàsic de
subsistència econòmica?
En
la passada jornada del dia realitzada el 13 de Novembre per la Xarxa
d'inserció socio laboral proposàvem entre d'altres, aquestes
solucions:
- S'han de realitzar polítiques que busquin potenciar els teixits productius i que repercuteixin en la comunitat.
- S'han de fer canvis en el model metodològic que ajudin a salvar l'individualització de les problemàtiques socials. Les actuals polítiques d'ocupació basades en la ficció del principi d'igualtat d'oportunitats són falses degut a que les lògiques individualitzadores només ens porten a la culpabilització de les persones que no troben feina.
- S'ha d'evitar que la formació es converteixi únicament en el mecanisme de control que permet desenvolupar el programa d'ocupació però no és útil per la vida laboral dels aturats
- Tenir una visió holística de les problemàtiques, situant l'individu en el medi on viu i relacionan-lo amb l'entorn proper.
- I reforçant la concepció de que els drets dels treballadors estan seriament amenaçats per part d'aturats i la societat en general.
A mode de conclusió, com ens indica J.Font i J.A Langarita 2014 "En l'àmbit polític, s'hauria de recuperar debats i propostes que reivindiquin noves formes de redistribució de la riquesa que permetin garantir les condicions materials de l'existència com un dret universal, on el treball assalariat passés de ser una obligació a una elecció. ja que la supervivència material és una condició bàsica per a la justícia social i la llibertat. "
dissabte, 14 de novembre de 2015
La ciudad como sumidero energético.
Realizado
por, Morrás, J.
En
colaboración con, Carreño, G. Chapa, I. Montoya, F.
En la actualidad el consumo
en las ciudades representa dos terceras partes del total del consumo mundial y las
proyecciones para el 2030 dicen que esta fracción ascenderá a tres
cuartas partes de la energía global consumida (IEA, 2008). Hemos
generado una sociedad que crece y se desarrolla a un ritmo
desorbitado. Los núcleos de población se extienden por kilómetros,
albergando millones de habitantes.
Por otro lado la contaminación atmosférica asociada al cosumo de energias fosiles se ha convertido en el problema de salud provocado por el entorno más importante de nuestros días, de una magnitud casi comparable al tabaquismo en cuanto a su impacto en el conjunto de la población. La contaminación atmosférica es el riesgo ambiental que afecta hasta el 100% de la población desde el nacimiento hasta la muerte. Los vehículos a motor son en la actualidad los principales responsables de la deficiente calidad del aire de las ciudades, sobre todo los vehículos que funcionan con combustible diésel, debido a la generación de partículas finas y ultrafinas de características fisicoquímicas altamente tóxicas procedentes de la combustión. Barcelona y otras ciudades españolas pertenecen a las zonas urbanas más contaminadas de Europa occidental, y ni siquiera cumplen las laxas regulaciones europeas.
Por otro lado la contaminación atmosférica asociada al cosumo de energias fosiles se ha convertido en el problema de salud provocado por el entorno más importante de nuestros días, de una magnitud casi comparable al tabaquismo en cuanto a su impacto en el conjunto de la población. La contaminación atmosférica es el riesgo ambiental que afecta hasta el 100% de la población desde el nacimiento hasta la muerte. Los vehículos a motor son en la actualidad los principales responsables de la deficiente calidad del aire de las ciudades, sobre todo los vehículos que funcionan con combustible diésel, debido a la generación de partículas finas y ultrafinas de características fisicoquímicas altamente tóxicas procedentes de la combustión. Barcelona y otras ciudades españolas pertenecen a las zonas urbanas más contaminadas de Europa occidental, y ni siquiera cumplen las laxas regulaciones europeas.
En el caso del barrio de Porta, en en un reciente estudio publicado por el ayuntamiento de Barcelona, las calles Meridiana, Ronda del Mig y Valldaura aparecen con elevados valores de contaminación. Son precisamente en estas vias donde tenemos ubicados la mayoria de centros educativos de nuestro barrio. Mirar entrada http://avvporta.blogspot.com.es/2015/04/9-centres-educatius-de-porta-es.html
El
gran problema con el que nos encontramos es de base: tenemos un
sistema energético que ha crecido con la premisa equivocada de que
las fuentes de energía disponibles para nuestro consumo son
infinitas. La necesidad de crecimiento y la energía barata provocan
la expansión de las ciudades produciendo desplazamientos de largas
distancias. La misma energía que permite la vida en
las ciudades está generando recientemente consecuencias palpables en
nuestro medio ambiente. Además, las desigualdades sociales también están
presentes,
de
manera que aproximadamente el 30% de la población mundial consume el
80% de la energía a costa del bienestar del resto (V. SMIL, 2010).
El caso de Barcelona
Tratar el binomio ecología y ciudad significa, entre otras
cosas, referirse a la ciudad como sumidero de recursos energéticos y materiales
y como máquina productora de desechos, por lo que es importante conocer el
ciclo de los flujos que se producen en la ciudad, su metabolismo. ( P. Borderias 2011)
Consumo energético
- El consumo de energía final en Barcelona és a dia de hoy 17.001,78 Gwh
- Diferenciandolo por sectores con unos valores de: 29,9% terciario; 27,9% residencial; 24,1% transporte, 17,2% industrial; 0,8% otros.
- Por otro lado como se observa en la Fig. 1, la distribución de energía final tiene como principal consumo la energía electrica.
Otro dato interesante lo obtenemos del ratio de consumo de energía final por habitante y
año Sorprende la diferencia entre la media de un ciudadano
barcelonés y uno español, que consume prácticamente 2,5 veces más
que el primero. Podemos explicar este hecho porque la compacidad de
las ciudades (que se da en tejidos urbanos densos) lleva asociada una
reducción en el consumo de las mismas debido al verse reducido el
transporte privado. Por otro lado, también es determinante la
situación geográfica dado que las condiciones climáticas de una
ciudad mediterránea son más favorables reduciendo los consumos en
hinvierno en climatización.
BARCELONA
|
ESPAÑA
|
|
CONSUMO ANUAL HABITANTE (MWh) |
10,52
|
25,47
|
Generación energética.
En 2008, de
toda la energía consumida, un 31,05% fue generada en Barcelona. Concretamente, se generaron 5.243,2 GWh de electricidad
y 52,4 GWh de energía solar térmica. La mayor parte de la electricidad se generó en centrales de ciclo
combinado situadas en el Besòs-Fòrum (4.728 GWh) y centrales de
generación térmica convencional en Sant Adrià. (179 GWh.) La
fracción de energía eléctrica producida mediante energías
renovables (fotovoltaica, biogás de residuos y mini hidráulica en
la
Trinitat)
ascendió a 44,13 GWh. Si agregamos esta cifra a los 52,4 GWh de
energía solar térmica se alcanzan los 96,53 GWh, que representan
cerca de un 2% de la generación de la ciudad.
Balance energético
Los datos recopilados permiten elaborar el balance resultante que muestra la Fig. 4. A pesar de que casi un 70% de la electricidad se produce ya en la propia ciudad, la importación energética global representa dos terceras partes de la energía consumida, comportándose de este modo como un sumidero en el mapa energético catalán.
Estrategias de reducción del consumo energético
en el sector residencial de la ciudad. Propuestas de intervención en el Uso y la
Gestión.
Información y concienciación
Si
nos fijamos en el ratio de consumo de energía final por habitante y
año, sorprende la diferencia entre la media de un ciudadano
barcelonés y uno español, que consume prácticamente 2,5 veces más
que el primero. Podemos explicar este hecho porque la compacidad de
las ciudades (que se da en tejidos urbanos densos) lleva asociada una
reducción en el consumo de las mismas debido al verse reducido el
transporte privado. Por otro lado, también es determinante la
situación geográfica dado que las condiciones climáticas de una
ciudad mediterránea son más favorables reduciendo los consumos en
hinvierno en climatización.
La
evolución en el consumo energético por habitante tuvo su máximo en
2005, con 11,90 MWh año, aunque desde entonces ha sufrido un ligero
descenso provocado principalmente por el impacto de la crisis
económica.
Si
queremos alcanzar una reducción de consumo superior al 50% en los
tejidos urbanos, el uso y la gestión ha de ser el primer factor a
tener en cuenta. Esto se debe a que, en muchos casos, si no existe un
previo tratamiento de la energía los ahorros en eficiencia
energética conducen al llamado “efecto rebote” (Fig. 6.)
Por
ejemplo, analicemos el caso de la inversión para una caldera
eficiente. Si ésta se dimensiona teniendo en cuenta los consumos
actuales y, con la mejora en el uso y la gestión, se consigue una
reducción sensible de la demanda, resultará que la nueva caldera
estará sobredimensionada y, consecuentemente, el sistema no tendrá
una eficiencia óptima. En muchos casos, invertir en una caldera
eficiente acabará generando más consumo porque el usuario se lo
puede permitir.
Según
el informe Sirena 2010,
después de hacer una prueba piloto en la ETSAV se demostró que existe un gran potencial de ahorro con mejoras
relacionadas con la gestión (Fig. 7). Según datos del informe GTR,
éstas medidas pueden llegar a mejorar el consumo energético en un
20% aproximadamente.
Las
actuaciones en el uso y la gestión no son aplicaciones técnicas
concretas que afectan a elementos constructivos o instalaciones del
edificio. Los principales instrumentos para actuar sobre el uso y la
gestión son la información y concienciación, las medidas
impositivas y los sistemas de gestión inteligentes.
Primero
de todo, es importante resaltar que aunque pueda parecer que este
tipo de medidas son más rentables económicamente debido a que no
están ligadas a una inversión inicial, en muchos casos son
difíciles de llevar a cabo. Esto se debe a que los usuarios y los
gestores de la energía, a día de hoy, no tienen voluntad en la
reducción del consumo. La desinformación en esta materia dificulta
la modificación de las costumbres y hábitos de consumo de la
población.
Para
empezar, hay que tener en cuenta que los consumidores toman
decisiones que no están basadas exclusivamente en un racionalismo
económico puro. Por el otro, su receptibilidad puede diferir según
si se trata de una familia, una comunidad de vecinos o de los
empleados de un negocio, porque el compromiso, la conformidad o el
altruismo, entre otros factores, pueden llegar a ser muy diferentes
en cada caso. Por lo tanto, aunque la inversión en instalaciones sea
baja, sí que es necesaria una alta implicación del personal de
mantenimiento y de la comunidad en general, así como el soporte y
liderazgo de las instituciones.
Medidas impositivas
En
las propuestas de uso y gestión, las acciones formativas y
sensibilizadoras se combinan con acciones impositivas que afectan
exponencialmente al precio de la energía cuando el usuario realiza
consumos excesivos. Según el informe GTR 2012,
se considera que las ganancias generadas por las medidas impositivas
se podrán utilizar para cubrir los requerimientos sociales de
consumo de energía, por ejemplo invirtiendo en eficiencia para
subsanar la pobreza energética.
Actualmente,
existen tres facturas principales asociadas a los edificios: la
Hipoteca, el Impuesto sobre los Bienes Inmobiliarios y la factura
energética. Según el estudio promovido por Climate Strategy &
Partners, 2010,
la factura energética es la más adecuada para aplicarle medidas
impositivas por su relación directa con la energía consumida y
porqué es la factura de más fácil entendimiento por parte del
consumidor.
Sistemas inteligentes
Por
último, los sistemas inteligentes también pueden ayudar a la
reducción del consumo mediante la monitorización y gestión de los
equipamientos. Éstos se encargan de procesar grandes volúmenes de
datos extraídos en un sistema auxiliar de medición. Se implementa
una red de sensores y comunicación que permite identificar y medir
las actividades de consumo que se están llevando a cabo. A su vez,
los datos recogidos son convertidos en información sencilla, al
alcance del usuario, para su correcta gestión. Las empresas de
servicios energéticos (ESCO/ESE) pueden hacerse cargo de estos datos
y de su gestión, asumiendo los riesgos financieros y tecnológicos,
en lugar del usuario o del municipio. Según la hoja de ruta del IDAE
2012,
los servicios más comunes que se realizan mediante sistemas
inteligentes son el control del agua, del aparcamiento, del
alumbrado, de la regulación de la luz y de la regulación de la
temperatura.
A
pesar de que los sistemas inteligentes puedan formar parte, en el
futuro, de las actuaciones para la reducción del consumo energético,
las medidas impositivas y en mayor parte la información y gestión
han de ser los ejes principales ha trabajar. Hay que tener en cuenta
que como indica Manu Fernández en el artículo publicado en el 2011 sobre las Smart Cities, se trata de tecnologías que no son neutras
ni independientes del uso que hagamos de ellas. No nacen sin
significado social ni son ajenas al mundo ni a los responsables que
las diseñan y las aplican. La solución mediante sistemas
inteligentes deberá ser evaluada con sumo cuidado, sino correremos
el riesgo, como nos avisa José Fariña, 2012,
que los ciudadanos y ciudadanas del siglo XXI tengan que comprar una
ciudad nueva a alguna empresa privada.
Conclusión
La
intensidad social, comercial e industrial ha transformado las grandes
ciudades en sumideros de energía y fuentes de contaminación
inaceptables para el futuro del planeta Tierra. Aun usando la mejor
tecnología disponible, la concienciación de sus habitantes ha de
jugar un papel clave para acabar con los consumos innecesarios de
energía. Los ciudadanos estamos obligados a optimizar la demanda de
energía mediante el uso y la gestión eficiente de los edificios
porque sino recibiremos las consecuencias no sólo ambientales sino
también económicas. Pequeñas acciones en los edificios que
reduzcan la demanda pueden generar grandes cambios en las ciudades
teniendo en cuenta que actualmente no se puede cubrir toda la
generación de electricidad necesaria mediante energías renovables.
En
este binomio ciudad-energía existe una ley de escala que demuestra
que las ciudades compactas pueden llegar a ser más eficientes que
otras con menor densidad, provocado por la reducción de la demanda
de transporte en la accesibilidad a los servicios básicos y al
trabajo. De todos modos, las ciudades que no son planteadas
eficientemente siempre acabarán teniendo el mayor de los consumos
posibles a medida que su población aumente.
Para que el cambio sea real necesitamos nuevas políticas que fomenten la formación y concienciación para fomentar el aprovechamiento de los recursos. Mediante un uso racional reduciremos gastos inutilies y superficiales que no aportan mejoras significativas en la calidad de vida. Por ello, hay que tener presente que la población humana y la economía necesitan soluciones a escala humana que nos ayuden a hacer más con menos.
REFERENCIAS
Aiguasol.
2011. Guía
básica de redes de distribución de calor y de frío.
Ajuntament
de Barcelona. 2010.
Plan de energía, cambio climático y calidad del aire de Barcelona.
(PECQ
2011-2020)”.
Böll,
H. 2012. Green
Growth Unravelled. How rebound effects baffle sustainability targets
when the economy keeps growing,
Heinrich Böll Foundation and the Wuppertal Institute for Climate,
Environment and Energy.
Cuchí,
A. i Sweatman, P. 2012. Informe
GTR 2012. Una visión país para el sector de la edificación en
España. Plan de acción para un nuevo uso del sector de la vivienda.
Grupo
de Trabajo sobre Rehabilitación.
Fariña,
J. 2012. Smart
Cities, los inventos del TBO.
elblogdefarina.blogspot.com.es.
Fernández,
M. 2011. Smart
City. Tecnologías emergentes para el funcionamiento urbano.
NAIDER.
Institut
Sostenibilitat i Universitat Politécnica de Catalunya, 2011. Infome
Sirena 10. Anàlisis dels resultats d’estalvi energètic i d’aigua
i propostes de futur.
International
Energy Agency. 2008. World
Energy Outlook 2008.
López
Casas, F. 2006.
Sobre el uso y la gestión como los factores principales que
determinan el consumo de energía en la edificación.
Una
aportación para reducir el impacto ambiental de los edificios.
Tesis doctoral UPC.
Observatorio
Tecnológico de la Energía, 2012.
Hoja de Ruta de las Ciudades Inteligentes. IDAE.
Richards,
J.P. Geoscience
Canada,
v35, nº 1.
Romm,
J. 2011. Krugman: Only
Politics Can Delay “an Energy Transformation, Driven by the Rapidly
Falling Cost of Solar Power”
http://thinkprogress.org/climate/2011/11/07/362705/krugman-solar-power/
Ruiz,
V. 2007. Ciudad
y energía: las grandes ciudades, origen del desastre energético y
medioambiental.
Centro de Investigación para la Paz
Sanz,
A i Navazo, M.
2012. Metabolismo urbano, energía y movilidad: los retos del
urbanismo en el declive de la era del petróleo.
Ministerio de Fomento.
Smil,
V. 2010. Science,
energy, ethics, and civilization.-
http://www.vaclavsmil.com/wp-content/uploads/docs/smil-articles-science-energy-ethics-civilization.pdf
Sweatman,
P. 2010. Financiación
de mejoras energéticas en edificios. Una Revisión de las Políticas
y los Modelos de Negocio Internacionales de Eficiencia Energética, y
Alternativas Regulatorias para España.
Climate Strategy & Partners.
Xunta
de Galicia, 2012. La
figura del gestor experto, clave para pasar a la acción en
eficiencia energética. Primeras iniciativas en la sanidad gallega.
El barrio y la mobilidad
Quiero encabezar este escrito en
primera persona, ya que en muchos casos no soy consciente de las dificultades
que muchas personas tienen en el día a día para poder desplazarse por la
ciudad.
Hemos de ponernos en su lugar
para entender a lo que se enfrentan cada día al salir de casa, y cómo puede
afectar esto en su vida. Seguro que hay
personas que no se atreven o simplemente no pueden salir de su vivienda.
Tenemos un día para conmemorar
todas las cosas: El día del tabaco, el día del cáncer…etc. Pero lo que hemos de
hacer es recordar todos los días del año, y que en cada paso que demos,
pensemos que nosotros podemos estar en la misma situación mañana.
Para las personas que tienen que
desplazarse con muletas, sillas de ruedas y bastones para invidentes, padres
con los carros de sus hijos, e incluso personas que salen a la compra diaria,
el día a día puede resultar una auténtica aventura. Tenemos que poner los medios para que puedan
tener los mismos derechos que el resto de personas. Los grandes proyectos que
diariamente vemos en la prensa, casi siempre olvidan los pequeños gestos que
permiten que la ciudad sea para todos
por igual.
Los pasos de cebra, cuando no
insuficientes, se convierten en auténticos obstáculos para las sillas de
ruedas, provocando que se resienta la columna vertebral debido fundamentalmente
al peraltado que existe entre la calle y la acera y que en el caso de
invidentes, se desorienten en los trayectos cotidianos.
Ponernos en el lugar de otras
personas es el mejor camino para cambiar todo esto.
En un barrio que según el censo
de 2013 más del 36,5% son mayores de 55
años y el 31,3% mayores de 60, las barreras arquitectónicas son un grave
problema. Un barrio que se construyó para dar techo a las personas de la
inmigración desde otras provincias de España, pero que nunca se construyó con
la mentalidad de crear hogares para las personas.
Estos días recordamos las casas
con aluminosis, pero olvidamos todas las deficiencias que hay en el barrio para
desplazarnos.
Las barreras arquitectónicas
pasan desde bordillos en los pasos de peatones, con un desnivel inaceptable
para las personas con sillas de ruedas, a árboles en mitad del paso de
peatones, así como aceras que se han levantado y que en sí mismas son un
problema para toda la población, y más concretamente para personas con
movilidad reducida. Aceras que no permiten el tránsito normal de una persona
con un carro de la compra, son las que han de servir para poder transitar
personas en silla de ruedas, carros de niños pequeños…etc.
Esto sin tener en cuenta el
estado deplorable de la Plaza Soller para acceder con ruedas.
divendres, 6 de novembre de 2015
diumenge 15 novembre 2on Mercat imPORTA a la Sóller
Mercat de pagès, 2a mà, àgora, artesania, intercanvi, entitats, música...
No t'ho perdis! T'hi esperem!
Des de Transforma Porta i altres entitats de Porta i de Nou Barris ens hem posat a treballar en un procés col·lectiu i comunitari per crear un mercat mensual a la Plaça Sóller amb la finalitat de crear un espai de trobada entre veïns/es per tal de promoure oportunitats en el marc d’una economia social i solidària.
El Mercat ImPorta vol ser un lloc on construir i promoure al districte de Nou Barris una alternativa real a nivell econòmic, social i ecològic vinculat a les experiències i potencialitats dels moviments socials del territori per enfortir l’economia del Bé Comú, l’empoderament col·lectiu i democratització de l’espai públic
No t'ho perdis! T'hi esperem!
Des de Transforma Porta i altres entitats de Porta i de Nou Barris ens hem posat a treballar en un procés col·lectiu i comunitari per crear un mercat mensual a la Plaça Sóller amb la finalitat de crear un espai de trobada entre veïns/es per tal de promoure oportunitats en el marc d’una economia social i solidària.
El Mercat ImPorta vol ser un lloc on construir i promoure al districte de Nou Barris una alternativa real a nivell econòmic, social i ecològic vinculat a les experiències i potencialitats dels moviments socials del territori per enfortir l’economia del Bé Comú, l’empoderament col·lectiu i democratització de l’espai públic
dimarts, 3 de novembre de 2015
Desenvolupament i especulació al barri de Porta
una aproximació al fórum veïnal sobre l'urbanisme de Barcelona
La història de les lluites del barri de Porta ha estat el reflex del procés que ha viscut 9barris i la ciutat de Barcelona durant l’etapa de transició, democràcia, i l’actual època de crisis. Una transformació urbana i social on el conflicte i la reivindicació local van jugar un paper destacat.
Com ja sabem, la
creació del barri de Porta la situem a partir de la dècada dels
anys 50 a conseqüència dels moviments migratoris del camp a la
ciutat. Degut a la necessitat d’allotjament
per als nou vinguts es van construir àrees com el
nostre barri, sense tenir en compte un mínim de condicions per a les
persones que arribaven a
la ciutat. Com va passar en moltes zones d'aquell final d'època de postguerra, a Porta, l’espai va quedar en mans d’agents
immobiliaris i especuladors que només
van ser capaços de proporcionar el major nombre d’allotjaments de la forma més ràpida
i al menor cost possible. Des d'un primer moment la política
d'urbanisme va estar marcada per l'especulació i com veurem aquesta tendència no a variat gaire un cop han passat els anys.
Pel que fa a la participació veïnal, va ser als anys 70 quan a partir de les lluites del passeig Verdum, es va generar un teixit reivindicatiu que lluitava per les necessitats socials del barri, ja que la situació d’equipaments i urbanització era molt deficitària.
Pel que fa a la participació veïnal, va ser als anys 70 quan a partir de les lluites del passeig Verdum, es va generar un teixit reivindicatiu que lluitava per les necessitats socials del barri, ja que la situació d’equipaments i urbanització era molt deficitària.
Els
veïns van seguir lluitant i aconseguiren equipaments, la
urbanització dels carrers i la recuperació en zona verda en un dels
solars que encara quedava sense construir en el centre del
barri, l'actual plaça
Sóller. Durant aquells anys es va iniciar un període de millores al nostre barri que culminaria amb la creació de la majoria d'equipaments que avui en dia podem disfrutar. Per altre banda, va ser a partir de les primeres eleccions quan el moviment
veïnal va viure una forta desmobilització degut, fonamentalment, a què els
partits van capitalitzar les idees d'aquells moviments populars que
havien liderat la transició.
A partir dels anys 90, vam viure les polítiques municipals d'urbanisme a gran escala amb la construcció del Parc de Can Dragó i finalment la nova àrea de centralitat ubicada al solar de l'Heron City i Corte Inglés. La nova ubicació d'aquest centre comercial es va situar en un espai reservat a equipaments on una empresa d'origen Nord Americà va privatitzar el sòl i va contribuir a debilitar el comerç local ja de per sí en risc. Les polítiques de les noves arees de centralitat executades pels governs tornaven a tenir una clara motivació, l'especulació del sòl. A dia d'avui, després de l'última legislatura s'ha destapat l'ampliació de la superfície comercial de l'Heron City per silenci administratiu de l'antic govern, agreujant si encara pot ser més la situació del comerç de proximitat.
A Barcelona, la inversió de capitals financers i empreses multinacionals s'està enriquint sense contribuir en el desenvolupament de la ciutadania. Els beneficis se l'emporten les grans empreses i les pèrdues les hem de pagar entre tots i totes. Va sent hora que aquest capital privat comenci a cooperar per solucionar les problemàtiques que tenim als nostres barris i es deixi de prioritzar el benefici a costa de la ciutat que volem tots i totes. Una possibilitat que caldria plantejar és quina implicació han de tenir les grans empreses en desenvolupar polítiques que ajudin a reduir les desigualtats socials als nostres barris.
A partir dels anys 90, vam viure les polítiques municipals d'urbanisme a gran escala amb la construcció del Parc de Can Dragó i finalment la nova àrea de centralitat ubicada al solar de l'Heron City i Corte Inglés. La nova ubicació d'aquest centre comercial es va situar en un espai reservat a equipaments on una empresa d'origen Nord Americà va privatitzar el sòl i va contribuir a debilitar el comerç local ja de per sí en risc. Les polítiques de les noves arees de centralitat executades pels governs tornaven a tenir una clara motivació, l'especulació del sòl. A dia d'avui, després de l'última legislatura s'ha destapat l'ampliació de la superfície comercial de l'Heron City per silenci administratiu de l'antic govern, agreujant si encara pot ser més la situació del comerç de proximitat.
A Barcelona, la inversió de capitals financers i empreses multinacionals s'està enriquint sense contribuir en el desenvolupament de la ciutadania. Els beneficis se l'emporten les grans empreses i les pèrdues les hem de pagar entre tots i totes. Va sent hora que aquest capital privat comenci a cooperar per solucionar les problemàtiques que tenim als nostres barris i es deixi de prioritzar el benefici a costa de la ciutat que volem tots i totes. Una possibilitat que caldria plantejar és quina implicació han de tenir les grans empreses en desenvolupar polítiques que ajudin a reduir les desigualtats socials als nostres barris.
Per altre banda, a finals de la dècada dels anys 90' i
inicis del segle XXI, amb el Pla de
Reforma Interior, al nostre barri vam viure un procés
d'expropiacions situades principalment a les zones al voltant de la
plaça Sóller i Cementiri. Aquest procés que devia millorar
la circulació interior va significar els reallotjaments d'un gran
nombre de famílies què
en molts casos van perdre qualitat de vida. Aquest pla va
prioritzar la intervenció amb
la creació de nous habitatges on diversos agents immobiliaris van tornar a trobar benefici.
Un cop més no es prioritzava el
bé comú de les famílies i
veïns del barri, les polítiques servien per afavorir l'especulació. De nou veiem quin paper han jugat polítiques d'urbanització a la
ciutat, afavorint interessos privats i no
prioritzant propostes que vagin enfocades a la millora del
dia a dia de la ciutadania popular. Perquè no ha existit mai ni a Catalunya ni a Espanya
un projecte polític d'habitatge que vagi enfocat a
les classes populars?
Segurament
podem fer un treball d'autocrítica i plantejar-nos que mentre no
siguem capaços d'aixecar-nos contra el poder que sotmet els
interessos socials imposant una lògica que només va enfocada a la
millora del capital, qualsevol partit polític, encara que sigui
provinent dels moviments populars no podrà portar les
iniciatives endavant. Fins ara han hagut polítiques
que van enfocades a solventar carències de les classes populars però sempre marcades per l'especulació. Per aquest motiu sinó pressionem des
del govern local, només les situacions de crisis podran frenar
l'actuació depredadora d'economia especulativa del nostre país.
Sense una lluita veïnal els polítics seran marionetes
i el veïnat, mercaderia en
les mans dels poder capitalista.
A continuació s'expliquen algunes propostes que durant el fòrum veïnal sobre urbanisme es van plantejar. Segurament ens poden donar algunes claus per a un desenvolupament de polítiques que vagin enfocades a millorar la vida quotidiana de la classe popular i treballadora.
A continuació s'expliquen algunes propostes que durant el fòrum veïnal sobre urbanisme es van plantejar. Segurament ens poden donar algunes claus per a un desenvolupament de polítiques que vagin enfocades a millorar la vida quotidiana de la classe popular i treballadora.
Justícia i espai a la ciutat
Per
aconseguir una societat més justa hem de treballar per donar solució
a curt plaç dels
incompliments següents: en primer lloc la participació ha de ser
real i vinculant sinó aquesta
eina només serveix per desmobilitzar la
societat. S'ha d'actuar per mitjà
d'una discriminació positiva davant els
barris amb més problemàtiques, no tots els barris tenen les
mateixes necessitats. S'ha de buscar la descentralització política
dotant de més capacitat a districtes i barris, ja que els
coneixedors de les realitats de cada lloc són els únics que poden
determinar les accions a prendre. El cos policial ha de deixar de
ser repressiu de
les classes marginals
per començar a treballar a prop del
ciutadà més desfavorit per ajudar integrar-lo. I per últim, pel
que fa als sistemes de transport hem de trobar mitjans per facilitar
el transport no privat per no discriminar les
persones que no tenen recursos.
Espai públic
L'espai
públic ha de jugar un paper determinant com a lloc de trobada
facilitant l'apropiació de tot el veïnat de les iniciatives
comunitàries que ja s'està produint al
nostre barri. Aquest espai ha de
sevir com una eina per arribar a
les persones que normalment no participen en la vida
del barri. És per aquest motiu que la demanda d'una reforma de la
plaça Sóller com a cor representatiu del barri s'ha de donar en
un període curt
de temps. Aquesta reforma ha de cobrir en primer lloc una
rehabilitació dels elements construïts com la passarel·la que a
dia d'avui es
cau a trossos i per altra banda
cobrir la falta de connectivitat amb la resta del barri per mitjà
d'una via pasificada que
comuniqui l'estació de Fabra i Puig i el parc de Nou Barris i
treballant també amb l'accessibilitat a
la plaça. Per altra banda
també és imprescindible dotar
d'una infraestructura per facilitar les diverses activitats que
pot acollir la
plaça com per exemple cobrint la porxada amb un bar en la part del
carrer Estudiants amb el carrer Valldemossa, instal·lant estructures
que permetin l'activitat de jocs diversos, també la
instal·lació d'un lavabo o mantenir un quiosc obert com element
fonamental al centre de la plaça dura. L'educació per
la democràcia ha de començar amb els més petits a les escoles
vinculant l'espai públic i l'educació dels
professionals.
Equipaments
Pel
que fa als equipaments s'ha de buscar aquest lligam amb l'espai
públic fent que aquests facin més
activitats com pot ser el Mercat Importa o les diferents activitats
que es donen a les festivitats. Per altra banda
des dels equipaments s'ha de treballar per les persones dependents
com ara nens i persones grans. Aquests equipaments han de buscar
lligams pluridisciplinaris on
els joves i la gent gran puguin desenvolupar
els projectes de forma col·laborativa
i s'estudiïn les necessitats diàries de
cada grup de persones. Per la realització d'un desenvolupament
comunitari será necessari
el paper de la figura de mediador/a què sigui capàs d'aportar
un marc d'enteniment entre
totes les propostes d'entitats i així potenciar lideratges oberts
per part de la ciutadania. Aquest facilitador de conflictes se
li ha d'atorgar el
rol legítim i ha de ser proper al lloc on treballa, si no, tot
desenvolupament comunitari no avançarà.
Habitatge
La manca d'habitatge de lloguer públic i assequible impedeix la creació de noves llars amb gent jove del barri. Demanem que per mitjà d'iniciativa pública o privada amb suport públic permeti que els solars buits es destinin a habitatge de lloguer social i assequible. Important és la rehabilitació del parc usat sobretot per adequar-ho a l'accessibilitat de la gent gran. Volem també apartaments assistits per a gent gran en un dels solars actuals buits.
Fins ara les polítiques de rehabilitació han servit per augmentar el valor de les vivendes però no han jugat un paper de millora de la qualitat de vida. S'han de trobar projectes que fomentin per una banda un millora del teixit productiu de la construcció que des de la crisi immobiliària es troba en la precarietat i per altra banda millorar les vides de tots i totes en l'espai privat on habitem. Les rehabilitacions de vivendes de lloguer poden combatre les situacions de pobresa energètica. Aquestes polítiques un cop més s'han d'articular des de les necessitats del barris, ja que cada territori té realitats diferents.
Ciutat Metropolitana
Aquest
projecte urbà s'ha de treballar tenint en compte tota l'àrea
metropolitana generant propostes d'ús del territori de caràcter
general, potenciant les
infraestructures i millorant la identitat de què tots
vivim en una àrea metropolitana. Buscar aliances entre barris pot
ajudar a aconseguir objectius de ciutat.
Conclusió
Com
s'ha pogut veure la política d'urbanisme desenvolupada fins ara pels diferents governs ha
sigut enfocada fonamentalment a cobrir interessos especulatius. Ja va
sent hora què comencem a treballar perquè existeixin
polítiques que prioritzin el desenvolupament real de les classes
populars i ens ajudin a lluitar contra la desigualtat social.
Per
superar aquesta manera de fer de l'urbanisme, en el futur pròxim sens
presenten 3
grans reptes: per una banda combatre la desigualtat social, en segon
lloc la insostenibilitat entesa com
la malversació de recursos i finalment el desgovern del
territori.
A
més a més s'han de buscar eines que potenciïn aquest
desenvolupament del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes i
solucionin l'execució lenta que ens acostumem a trobar en els plans
urbans. No ens podem trobar que cada legislatura sorgeixin noves
actuacions. S'ha de treballar amb una visió més
enllà dels quatre anys, per mitjà d'una estratègia de barri
projectant i buscant la viabilitat econòmica a llarg plaç.
Al
barri de Porta volem viure en una ciutat on es potencií
la vida de la ciutadania popular i treballadora. On la lluita veïnal
tingui un paper rellevant en la societat fent-la més justa, lliura i
tolerant. En el proper consell de barri del dia 11 de Novembre tenim
l'oportunitat de plantejar i arribar a
acords sobre quines actuacions volem realitzar i així avançar cap
a un futur millor per a tots i totes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)