Desenvolupament i especulació al barri de Porta

una aproximació al fórum veïnal sobre l'urbanisme de Barcelona

La història de les lluites del barri de Porta ha estat el reflex del procés que ha viscut 9barris i la ciutat de Barcelona durant l’etapa de transició, democràcia, i l’actual època de crisis. Una transformació urbana i social on el conflicte i la reivindicació local van jugar un paper destacat.

Com ja sabem, la creació del barri de Porta la situem a partir de la dècada dels anys 50 a conseqüència dels moviments migratoris del camp a la ciutat. Degut a la necessitat d’allotjament per als nou vinguts es van construir àrees com el nostre barri, sense tenir en compte un mínim de condicions per a les persones que arribaven a la ciutat. Com va passar en moltes zones d'aquell final d'època de postguerra, a Porta, l’espai va quedar en mans d’agents immobiliaris i especuladors que només van ser capaços de proporcionar el major nombre d’allotjaments de la forma més ràpida i al menor cost possible. Des d'un primer moment la política d'urbanisme va estar marcada per l'especulació i com veurem aquesta tendència no a variat gaire un cop han passat els anys.

Pel que fa a la participació veïnal, va ser als anys 70 quan a partir de les lluites del passeig Verdum, es va generar un teixit reivindicatiu que lluitava per les necessitats socials del barri, ja que la situació d’equipaments i urbanització era molt deficitària. 

Els veïns van seguir lluitant i aconseguiren equipaments, la urbanització dels carrers i la recuperació en zona verda en un dels solars que encara quedava sense construir en el centre del barri, l'actual plaça Sóller. Durant aquells anys es va iniciar un període de millores al nostre barri que culminaria amb la creació de la majoria d'equipaments que avui en dia podem disfrutar. Per altre banda, va ser a partir de les primeres eleccions quan el moviment veïnal va viure una forta desmobilització degut, fonamentalment, a què els partits van capitalitzar les idees d'aquells moviments populars que havien liderat la transició. 

A partir dels anys 90, vam viure les polítiques municipals d'urbanisme a gran escala amb la construcció del Parc de Can Dragó i finalment la nova àrea de centralitat ubicada al solar de l'Heron City i Corte Inglés. La nova ubicació d'aquest centre comercial es va situar en un espai reservat a equipaments on una empresa d'origen Nord Americà va privatitzar el sòl i va contribuir a debilitar el comerç local ja de per sí en risc. Les polítiques de les noves arees de centralitat executades pels governs tornaven a tenir una clara motivació, l'especulació del sòl. A dia d'avui, després de l'última legislatura s'ha destapat l'ampliació de la superfície comercial de l'Heron City per silenci administratiu de l'antic govern, agreujant si encara pot ser més la situació del comerç de proximitat. 

A Barcelona, la inversió de capitals financers i empreses multinacionals s'està enriquint sense contribuir en el desenvolupament de la ciutadania. Els beneficis se l'emporten les grans empreses i les pèrdues les hem de pagar entre tots i totes. Va sent hora que aquest capital privat comenci a cooperar per solucionar les problemàtiques que tenim als nostres barris i es deixi de prioritzar el benefici a costa de la ciutat que volem tots i totes. Una possibilitat que caldria plantejar és  quina implicació han de tenir les grans empreses en desenvolupar polítiques que ajudin a reduir les desigualtats socials als nostres barris.

Per altre banda, a finals de la dècada dels anys 90' i inicis del segle XXI, amb el Pla de Reforma Interior, al nostre barri vam viure un procés d'expropiacions situades principalment a les zones al voltant de la plaça Sóller i Cementiri. Aquest procés que devia millorar la circulació interior va significar els reallotjaments d'un gran nombre de famílies què en molts casos van perdre qualitat de vida. Aquest pla va prioritzar la intervenció amb la creació de nous habitatges on diversos agents immobiliaris van tornar a trobar benefici. Un cop més no es prioritzava el bé comú de les famílies i veïns del barri, les polítiques servien per afavorir l'especulació. De nou veiem quin paper han jugat polítiques d'urbanització a la ciutat, afavorint interessos privats i no prioritzant propostes que vagin enfocades a la millora del dia a dia de la ciutadania popular. Perquè no ha existit mai ni a Catalunya ni a Espanya un projecte polític d'habitatge que vagi enfocat a les classes populars?

Segurament podem fer un treball d'autocrítica i plantejar-nos que mentre no siguem capaços d'aixecar-nos contra el poder que sotmet els interessos socials imposant una lògica que només va enfocada a la millora del capital, qualsevol partit polític, encara que sigui provinent dels moviments populars no podrà portar les iniciatives endavant. Fins ara han hagut polítiques que van enfocades a solventar carències de les classes populars però sempre marcades per l'especulació. Per aquest motiu sinó pressionem des del govern local, només les situacions de crisis podran frenar l'actuació depredadora d'economia especulativa del nostre país. Sense una lluita veïnal els polítics seran marionetes i el veïnat, mercaderia en les mans dels poder capitalista.

A continuació s'expliquen algunes propostes que durant el fòrum veïnal sobre urbanisme es van plantejar. Segurament ens poden donar algunes claus per a un desenvolupament de polítiques que vagin enfocades a millorar la vida quotidiana de la classe popular i treballadora.

Justícia i espai a la ciutat

Per aconseguir una societat més justa hem de treballar per donar solució a curt plaç dels incompliments següents: en primer lloc la participació ha de ser real i vinculant sinó aquesta eina només serveix per desmobilitzar la societat. S'ha d'actuar per mitjà d'una discriminació positiva davant els barris amb més problemàtiques, no tots els barris tenen les mateixes necessitats. S'ha de buscar la descentralització política dotant de més capacitat a districtes i barris, ja que els coneixedors de les realitats de cada lloc són els únics que poden determinar les accions a prendre. El cos policial ha de deixar de ser repressiu de les classes marginals per començar a treballar a prop del ciutadà més desfavorit per ajudar integrar-lo. I per últim, pel que fa als sistemes de transport hem de trobar mitjans per facilitar el transport no privat per no discriminar les persones que no tenen recursos.

Espai públic

L'espai públic ha de jugar un paper determinant com a lloc de trobada facilitant l'apropiació de tot el veïnat de les iniciatives comunitàries que ja s'està produint al nostre barri. Aquest espai ha de sevir com una eina per arribar a les persones que normalment no participen en la vida del barri. És per aquest motiu que la demanda d'una reforma de la plaça Sóller com a cor representatiu del barri s'ha de donar en un període curt de temps. Aquesta reforma ha de cobrir en primer lloc una rehabilitació dels elements construïts com la passarel·la que a dia d'avui es cau a trossos i per altra banda cobrir la falta de connectivitat amb la resta del barri per mitjà d'una via pasificada que comuniqui l'estació de Fabra i Puig i el parc de Nou Barris i treballant també amb l'accessibilitat a la plaça. Per altra banda també és imprescindible dotar d'una infraestructura per facilitar les diverses activitats que pot acollir la plaça com per exemple cobrint la porxada amb un bar en la part del carrer Estudiants amb el carrer Valldemossa, instal·lant estructures que permetin l'activitat de jocs diversos, també la instal·lació d'un lavabo o mantenir un quiosc obert com element fonamental al centre de la plaça dura. L'educació per la democràcia ha de començar amb els més petits a les escoles vinculant l'espai públic i l'educació dels professionals.

Equipaments

Pel que fa als equipaments s'ha de buscar aquest lligam amb l'espai públic fent que aquests facin més activitats com pot ser el Mercat Importa o les diferents activitats que es donen a les festivitats. Per altra banda des dels equipaments s'ha de treballar per les persones dependents com ara nens i persones grans. Aquests equipaments han de buscar lligams pluridisciplinaris on els joves i la gent gran puguin desenvolupar els projectes de forma col·laborativa i s'estudiïn les necessitats diàries de cada grup de persones. Per la realització d'un desenvolupament comunitari será necessari el paper de la figura de mediador/a què sigui capàs d'aportar un marc d'enteniment entre totes les propostes d'entitats i així potenciar lideratges oberts per part de la ciutadania. Aquest facilitador de conflictes se li ha d'atorgar el rol legítim i ha de ser proper al lloc on treballa, si no, tot desenvolupament comunitari no avançarà.

Habitatge

La manca d'habitatge de lloguer públic i assequible impedeix la creació de noves llars amb gent jove del barri. Demanem que per mitjà d'iniciativa pública o privada amb suport públic permeti que els solars buits es destinin a habitatge de lloguer social i assequible. Important és la rehabilitació del parc usat sobretot per adequar-ho a l'accessibilitat de la gent gran. Volem també apartaments assistits per a gent gran en un dels solars actuals buits.

Fins ara les polítiques de rehabilitació han servit per augmentar el valor de les vivendes però no han jugat un paper de millora de la qualitat de vida. S'han de trobar projectes que fomentin per una banda un millora del teixit productiu de la construcció que des de la crisi immobiliària es troba en la precarietat i per altra banda millorar les vides de tots i totes en l'espai privat on habitem. Les rehabilitacions de vivendes de lloguer poden combatre les situacions de pobresa energètica. Aquestes polítiques un cop més s'han d'articular des de les necessitats del barris, ja que cada territori té realitats diferents.

Ciutat Metropolitana

Aquest projecte urbà s'ha de treballar tenint en compte tota l'àrea metropolitana generant propostes d'ús del territori de caràcter general, potenciant les infraestructures i millorant la identitat de què tots vivim en una àrea metropolitana. Buscar aliances entre barris pot ajudar a aconseguir objectius de ciutat.

Conclusió

Com s'ha pogut veure la política d'urbanisme desenvolupada fins ara pels diferents governs ha sigut enfocada fonamentalment a cobrir interessos especulatius. Ja va sent hora què comencem a treballar perquè existeixin polítiques que prioritzin el desenvolupament real de les classes populars i ens ajudin a lluitar contra la desigualtat social.

Per superar aquesta manera de fer de l'urbanisme, en el futur pròxim sens presenten 3 grans reptes: per una banda combatre la desigualtat social, en segon lloc la insostenibilitat entesa com la malversació de recursos i finalment el desgovern del territori.

A més a més s'han de buscar eines que potenciïn aquest desenvolupament del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes i solucionin l'execució lenta que ens acostumem a trobar en els plans urbans. No ens podem trobar que cada legislatura sorgeixin noves actuacions. S'ha de treballar amb una visió més enllà dels quatre anys, per mitjà d'una estratègia de barri projectant i buscant la viabilitat econòmica a llarg plaç.

Al barri de Porta volem viure en una ciutat on es potencií la vida de la ciutadania popular i treballadora. On la lluita veïnal tingui un paper rellevant en la societat fent-la més justa, lliura i tolerant. En el proper consell de barri del dia 11 de Novembre tenim l'oportunitat de plantejar i arribar a acords sobre quines actuacions volem realitzar i així avançar cap a un futur millor per a tots i totes.