dissabte, 25 de maig de 2019

{dones portenyes}.....TROBADA DE LLANA ... vina a fer ganxet en sàpigues o no!

Peñaa!!



Dilluns vinent les Portenyes hem organitzat a les 18h a Porta’m a l’Hort un espai per poder teixir plegadessss, en sàpigues o no!!!

Tindrem tot el material necessari així que tothom és bevingut! També tindrem merendola, així que és una bona excusa per veuren’s i xerrar una estona.

🥰 us hi esperem!!

dissabte, 18 de maig de 2019

Mesures vinculades a les reformes urbanístiques que milloren l'entorn de les ciutats i combaten l'especulació i la gentrificació

Aquest dilluns 13 de maig la nostra Associació de Veïnes i Veïns de Porta i la Associació pel Lloguer Públic i Assequible - 500x20- varem fer una xerrada per identificar possibles solucions a la problemàtica que generen les reformes urbanístiques i millores dels serveis públics bàsics al produir gentrificació o sigui l'expulsió del veïnat amb menys recursos per gent amb més capacitat econòmica com poden ser inversors immobiliaris, empreses, llars o estrangers amb alta capacitat econòmica.

La xerrada a la seu del casal de gent gran La Casa Nostra del barri de Porta va aplegar unes 70 persones amb diferents interessos respecte del tema com es va evidenciar a les preguntes després de les intervencions del ponents. Al final l'Associació 500x20 va oferir un piscolabis en el marc del seu 14 aniversari tot el el marc de la festa major del barri. Igualment va haver el sorteig de 20 llibres de l'escriptor Pelai Pagès sobre la Catalunya dels anys 30 en el marc de la guerra civil que exemplificava un dels debats que era el Decret de Municipalització de l'habitatge i del sòl de la Generalitat al 1937.

La xerrada la va obrir Mª Luisa CARRERAS, de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta, presentant als ponents i explicant detalladament el Pla de l'Associació de Veïnes i Veïns que va proposar pel mandat municipal que acaba i els acords i desacords amb l'Ajuntament dels quals el més important acord és la remodelació de la plaça Sóller després d'un procés participatiu i després tambéi d'acord de principis respecte del futur dels horts de Maladeta i la consulta ciutadanà al seu voltant.

Pablo FEU, advocat que treballa en l'àmbit del dret a l'habitatge, va apuntar trets fonamentals de les lleis d'urbanisme per les quals intervenir el mercat per evitar la gentrificació de l'espai urbà després d'intervencions urbanístiques de les administracions públiques. En concret va explicar el seu raonament exposat al nostre web que es centra en aquest paràmetres:
  • habitatge en propietat: L’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”. Amb aquestes prerrogatives urbanístiques el poder legislatiu pot abans d’executar una reforma urbana delimitar l'àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida.
  • habitatge en propietat: la càrrega impositiva aniria minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.
  • habitatge en lloguer: Pablo FEU va explicar que en aquest cas l’Administració pot exercir la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si eltopall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar lacàrrega. Cal admetre que la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques,com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació. En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.
D'altra banda Salva TORRES de l'Associació 500x20 va explicar en primer lloc que l'Associació de Veïns i Veïnes de Porta feia temps que rumiava com evitar que la millora urbanística tant necessària de la plaça Sóller no suposi l'expulsió del veïnat més pobre. Va explicar que la inversió immobiliària estrangera a Barcelona s'apropava al 80% del pressupost total de l'Ajuntament de la ciutat comtal i que les eines municipals actuals no permetien que capitals se n'apropiïn de les millores públiques per obtenir un guany privat. Un exemple al barri de Porta és el procès d'expulsió de veïns per no renovació de contracte al carrer Artà per l'empresa de capital israelita MGB Arta Buildings SL.

Va explicar com aquestes dinàmiques especulatives són consubstancials al capitalisme des de fa segles com una manera de fixar capitals excedents en l'immobiliari i el sòl. Dos fotocopies a les mans dels assistents de La Vanguardia de 1937 i una altra del 1959 va dir que exemplificaven les dues maneres de resoldre el problema de l'habitatge i les reformes urbanístiques. Tots dos eren visions oposades: la del 1937 amb el "Decret de municipalització de la Propietat Urbana a Catalunya" de la Generalitat de Catalunya i la del 1959 amb la cèlebre frase del Ministre del régim José Luis Arrese: "queremos una España de propietarios y no de proletarios". Aquesta última guanyadora després de la guerra civil després de 80 anys es continuen reproduint sense solució el problema de l'habitatge i l'especulació. El seu raonament es va concretar en:
  • La proposta de l'Associació 500x20 per intentar resoldre la problemàtica en que es trobarà molt veïnat en un parell d'anys segueix la filosofia del Decret de Municipalització del 1937 que en el seu preàmbul deia: ..."Es indispensable y urgente hallar una solución rápida a esta situación excepcional, y si se considera que el rendimiento de la propiedad urbana no depende exclusivamente de la inversión del capital, sino que está íntimamente relacionada con su emplazamiento dentro del Municipio, factor que no es fruto del esfuerzo del propietario, llegaremos a la consecuencia que el más indicado para benficiarse es el mismo Municipio..." O sigui, que el rendiment de l'inversió privada de capital a l'habitatge depenia també de l'inversió pública relacionada amb el seu emplaçament al Municipi i era lògic que tothom es beneficiï.
  • Salva TORRES va concretar la proposta de Municipalització del sòl urbà en : El sòl ni es crea ni es destrueix. És patrimoni de la humanitat. No pot formar part del preu de l’habitatge perquè és especulatiu. El sòl urbà ha de ser de domini públic i no un bé privat, especulatiu i amb dret a herència. L’únic que es pot vendre si s’ha comprat és el dret d’ús del sòl públic (seria com un impost) i la pròpia edificació o l'habitatge doncs són els únics elements que tenen treball humà, el sòl privat és només rendista. Les conseqüències d'això les va centrar en:
    • que s'hauria de modificar la Llei de Propietat Horitzontal per donar cabuda en aquesta visió garantista del sòl urbà com a propietat col·lectiva del que tothom se'n beneficia. Per tant el sòl es llogaria o es tindria com dret d'ús pagant un impost si fos propietat privada que derivaria en recursos dels municipis per a fer millores. En el cas de propietats col·lectives no hi hauria obligació de pagar-ne. Salva TORRES va especificar que en ciutats com Barcelona el sòl pot arribar a costar fins al 70% del valor de construcció per la sistemàtica millora i abaratiment dels processos de construcció d'edificis.
    • S'eliminarien impostos com el de Béns Immobles - IBI- que és un impost especialment regressiu contra els treballadors que gaudeixen d'un habitatge en propietat, és un impost de patrimoni a les classes baixes.
    • Aquesta enfoc de dret col·lectiu del sòl urbà simplifica la burocràcia entorn del sector immobiliari fent molt més transparent una activitat econòmica de per si molt opaca.
    • Per permetre la mobilitat habitacionals de la població en dret de propietat d'habitatges es podrien crear càmeres de compensació només en el cas de possibles pèrdues en habitatges principals.
Finalment el públic va fer preguntes per esclarir els dubtes i Pablo FEU en la seva condició d'advocat va ajudar fins i tot a aclarir problemes no directament relacionats amb el tema de la xerrada. L'Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta i l'Associació 500x20 es van conjurar per evitar que la reforma de la Plaça Söller pactada amb l'actual Govern de la ciutat no acaba expulsant gent del barri.

ALGUNS MOMENTS DE LA XERRADA AL CASAL DE GENT GRAN LA CASA NOSTRA del barri de Porta:





divendres, 3 de maig de 2019

dimecres, 20 de març de 2019

Un experiment social al barri de Porta

El barri de Porta fa menys d’un quilòmetre quadrat. Hi viuen gairebé 25.000 persones. No és que sigui dels més petits de Nou Barris, però no deixa de ser un territori que es pot recórrer de banda a banda amb una petita passejada. La Meridiana, el passeig Fabra i Puig, el carrer del Doctor Pi i Molist, el passeig del Verdum i el passeig Valldaura són les seves fronteres. Porta és un pentàgon desigual amb contrastos que criden l’atenció. Té el centre comercial Heron City però a tocar hi ha les casetes del carrer de Casas i Amigó.

Deixant de banda la demografia i la geografia, Porta és, des de fa uns anys, una mena d’experiment social. Ho és perquè estem parlant d’un barri on la joventut i l’experiència han creat una simbiosi que, lluny de ser perfecta, rema en la mateixa direcció en tot allò que té a veure amb les reivindicacions veïnals. Des de fa gairebé dos anys l’associació de veïns té un president de només 25 anys, l’Albert Villacampa. Des de l’espai Porta’m a l’Hort, uns horts veïnals situats en un solar a la cantonada del passeig Ciutat de Mallorca i el carrer de Piferrer, Villacampa fa una radiografia precisa del barri. És un noi amb discurs, amb una bona oratòria. “Jo soc el president perquè personatges històrics del barri van donar pas al relleu. S’ha compartit el poder i la gent ha entès, tot i que de vegades costa i hi ha friccions, que el relleu era necessari”, explica.

No estem, doncs, davant la clàssica associació de veïns monopolitzada des de fa anys per la generació que va liderar les lluites veïnals dels 80 i 90 i que, sovint, també ha estat satèl·lit dels governants de torn. Villacampa explica que l’associació ha passat per diverses etapes. Des de la que va estar formada per gent de l’entorn del PSUC fins a la proximitat amb el PSC, i també una època amb integrants més propers al PP. “Ara som una barreja de persones però ens defineix que tots som d’esquerres”, diu Villacampa. Una associació d’esquerres molt viva, amb ganes de lluitar per un barri majoritàriament de gent humil i amb reptes socials i urbanístics pendents.



ATENEU LA BÒBILA
En l’ecosistema de Porta hi ha un espai clau que articula la realitat social del barri. És l’Ateneu La Bòbila, que acull un total de sis entitats: la mateixa associació de veïns, el Casal de Joves, 500×20 (entitat que defensa el dret a l’habitatge), l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris, l’Agrupament Scout Creu del Sud i Porta Cultural. L’Ateneu es va fundar el 2012 i és fruit del paper de la Federació Transforma Porta, que agrupa una quinzena d’entitats. Ara els usuaris de l’Ateneu l’estan buidant perquè hi ha una reforma aprovada. Les obres començaran el següent mandat.

Aquesta reforma és una de les actuacions positives que l’associació de veïns col·loca a la seva llista de balanç d’aquest mandat municipal que ara s’acaba, tot i que critiquen que no s’hagi pogut trobar un espai alternatiu perquè les entitats estiguin juntes mentre durin les obres. A la llista també hi apareix la plaça Sòller, enganxada a l’Ateneu, de la qual ja està en marxa la reforma. Una altra qüestió urbanística fonamental són les dues rambles verdes, que l’entitat lamenta que no hagin tirat endavant. Pel que fa a qüestions socials, l’associació de veïns denuncia que “no hi ha hagut accions sostingudes des de l’administració per reduir la xacra de la pobresa”. Quin balanç es fa del mandat de Barcelona En Comú des de l’associació de veïns? “Hi ha hagut un increment dels contactes i més proximitat, però no sempre s’ha donat respostes als problemes. Aquesta incapacitat de donar respostes de vegades ha creat un descontentament”, afirma Villacampa.

HORTS DE MALADETA

La passejada per Porta inclou una visita obligatòria als horts de Maladeta, nascuts fa més de 10 anys després que un grup de veïns els ocupessin. És un espai de resistència contra el projecte de diverses promotores per fer-hi blocs de pisos. “Això és una trinxera contra l’especulació urbanística”, afirma Villacampa. Al costat dels horts, mentre dos veïns que en són usuaris fan petar la xerrada, en Julián Lluís, el secretari de l’associació de veïns, reflexiona sobre el passat i el futur de Porta. Lluís representa la cara veterana de l’entitat. “Als anys 80 i 90 es van aconseguir moltes coses amb les reivindicacions, però amb els anys la gent es van anar acomodant”, diu. Les reivindicacions, afegeix Julián, han tornat perquè la política no ha donat els seus fruits. “Ara la gent és més individualista, però sempre apostem per la unitat per aconseguir les nostres reivindicacions”, conclou.

Un reportatge d’Albert Ribas.
FONT: LiniaNouBarris

dissabte, 23 de febrer de 2019

2015-19 que ha fet l'Ajuntament i que no ha fet aquest mandat respecte de les demandes del teixit veïnal de Porta



Pla Actuació Municipal i de Districte (PAD-PAM 2015-19)

L'Associació de Veïns i Veïnes de Porta va proposar per a la legislatura les següents necessitats.

Projectes ESTRELLA del mandat:

:
Actuació PAD 1. Ampliació Ateneu La Bóbila. Aquesta intervenció connectaria i donaria visibilitat des de la plaça acabant amb el aïllament secular del centre.
(RESULTAT: S’INICIARAN LES OBRES APROVADES EN EL NOU MANDAT. EL DISTRICTE NO HA ESTAT CAPAÇ D’UBICAR DURANT LES OBRES L’ATENEU EN UN SOL ESPAI)

Actuació PAM 3. Remodelació de la plaça Sóller tenint en compte un procés participatiu. Dintre d'un projecte d'àmbit global que connecti la plaça amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. La millora de la plaça atrauria a nous usuaris i faria més fàcil les diferents activitats que el veïnat seguirà realitzant en els propers anys com podria ser la castanyada, la festa major o el Mercat Im-porta.
(RESULTAT: ACABA D’INICIAR-SE LES OBRES)

Actuació PAM 4. - Rambla Verda 1 constituïda per l’espai verd continu entre els carrers Meridiana/Can Dragó/Fraba i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist.
(RESULTAT: s’està negociant una solució al carrer Maladeta on les promotores volen fer pisos lliures i el veïnat vol equipaments o zona verda des de fa una dècada)



ALTRES D'ACTUACIONS PAD general (PLA D'ACCIÓ DE DISTRICTE)
Urbanisme
Actuació PAD 2. Millora de carrers tenint en compte les persones de mobilitat reduïda. Algunes de les intervencions prioritaries serían:
  • Jardins Alfabia – (RESULTAT: obres casi finalitzades)
  • carrers Alcudia, Alella (RESULTAT: obres finalitzades)
  • el carrer Bunyola demanem zona peatonal (RESULTAT: NO FET)
  • al carrer Estudiant entre Cases i Amigó i Valldemosa (RESULTAT: NO FET)
Economia Social
Actuació PAD 3. Suport institucional pactat per revitalitzar la plaça Sóller: Mercat im-Porta, activitats,...
(RESULTAT: hi ha hagut suports a les activitats realitzades)
Equipaments
Actuació PAD 4.
  • Remodelació de Can Valent com a escola d'horticultura (RESULTAT: NO FET)
  • Arranjament del Club Petanca Alcúdia. (RESULTAT: NO FET)
Desigualtat social
Actuació PAD 5. Accions sostingudes entre administració, serveis socials i entitats del barri per reduir aquest mandat la xacra de la pobresa que ha situat al nostre districte com un dels més pobres de la ciutat. (RESULTAT: NO FET)
LLISTAT D'ACTUACIONS PAM (PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL)
Urbanisme
Actuació PAM1. Solució al procés judicial dels hortelans del carrer Maladeta. (RESULTAT: arxivada demanda)
Actuació PAM 2. Realització d'un projecte d'ordenació de barri on es tinguin en compte les actuacions no realitzades en el PERI Consideració del barri com a una super-illa sostenible amb terrenys agrícoles i espais verds. (RESULTAT: NO FET)
Ecologia Urbana+Urbanisme
Actuació PAM 4. Pacificació dels carrers amb la creació de dos eixos de comunicació realitzant un procés participatiu. La creació d'unes noves àrees pacificades més adaptades al trànsit peatonal i de la bicicleta en l'anomenat corredor verd les considerem estratègiques degut a que la nova àrea de centralitat representada al voltant de la pl. Sóller ha d'estar connectada amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. El nou traçat de mobilitat peatonal i de carrils bici tindrà en compta l'afectació de places d'aparcament de cotxes.
  • Rambla Verda 1, Meridiana/Can Dragó/Fabra i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist. Més enllà es troba ja el mateix Ajuntament de Districte. (RESULTAT: NO FET)
  • Rambla Verda 2, amb Piferrer/Pintor Alsamora i acabaria a Jardins Alfabia on enllaçaria amb el carril bici que recorre el Passeig Valldaura a traves de c/Lorena (RESULTAT: en estudi però sense acord)
Mobilitat+Ecologia urbana+Urbanisme
  • Recuperar zona verda a parking provisional Pintor Alsamora - Rambla Verda 2 (costat Cementiri S.Andreu)  (RESULTAT: en estudi però sense acord)
Habitatge
Actuació PAM 5. Moratòria llicencia obra nova dels solars que estan sense edificar i rehabilitació del teixit existent. (RESULTAT: NO FET)
Compra de l'edifici Valldaura/Eduard Tubau( pça República) per Habitatge Lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
Habitatge+Urbnisme
PAD. Actuacions del PERI inacabats.
  • Actuació 1, Maladeta – horts son edificables. Expropiar els solar i construir La Rambla de Maladeta amb una zona esportiva al aire lliure. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 6, Valldemossa/ Escultor Ordoñez (cantonada) Pisos lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 7, Pintor Alsamora – brossa- Rialp promotor (solar recomprat per altre). Pisos lloguer social i habitatges assistits. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 9, la selva al final. Pisos lloguer social i vivendes asistides. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 8, Pintor Alsamora Eduardo Tubau enfront cementiri. Pisos lloguer social i vivendes asistides (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 12, camp de futbol DAMM. Construcció d'un equipament esportiu i Afectació vial (ampliació Pintor Alsamora) (RESULTAT: en estudi)
Teixit Comercial
Actuació PAM 6. No a l'ampliació comercial de l'Heron City. (RESULTAT: en estudi)

dijous, 21 de febrer de 2019

Reforma Plaça Sóller i Gentrificació - un debat pendent a les entitats de Porta

Recentment ens ha arribat el següent article que té a veure amb les problemàtiques de gentrificació dels barris associades a les millores urbanístiques. Aquesta ha estat una preocupació de les entitats de l'Ateneu La Bòbila des de que vàrem demanar a l'Ajuntament la reforma de la Söller perquè estava en un estat deplorable.
Però tampoc volem que aquesta reforma es torni un arma que acabi expulsant al veïnat més pobre.
Aquest article és una proposta del advocat Pablo FEU però aquest darrer estiu el Foro Vivienda realitzat per l'Associació 500x20 amb el suport de l'Ateneu La Bòbila també va fer un debat sobre la municipalització del sòl urbà a la Segona República que podeu trobar en aquest enllaç:

La revolució urbana Entre la municipalització i la col·lectivització de la propietat immobiliària a Barcelona, ​​1936-1937


Dit això, totes les reforme urbanístiques acaben tenint un sentit de classe doncs històricament s'expulsa al veïnat més pobre.
................................

El preu de l’habitatge i les actuacions públiques de rehabilitació urbana

A Barcelona, la cobertura de la ronda del Mig, l’obertura de la rambla del Raval, la reforma de la Barceloneta, la remodelació del Mercat de Sant Antoni i la futura remodelació de la presó Model són actuacions de rehabilitació urbana que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones que habiten el seu entorn. Però, en realitat, moltes d’aquestes actuacions acaben definitivament amb el dret dels habitants a viure i quedar-se al seu barri després de la reforma. Per què passa això?

L’urbanisme pivota sobre un principi bàsic que es va definir a la Ley del Suelo de 1956 en un moment de migració massiva del camp a la ciutat: que els beneficis de qualsevol actuació urbanística no només han d’afavorir els propietaris dels terrenys afectats, sinó que han d’afavorir tota la comunitat. Aquest principi actualment està recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 i el mecanisme per fer-lo efectiu és obligar els propietaris dels terrenys objecte de l’actuació urbanística a cedir a l’administració una part del sòl transformat i també els nous carrers, les noves zones verdes i els nous equipaments públics, i obligar-los, a més, a destinar una part dels nous habitatges construïts a protecció pública.

A la ciutat consolidada, l’esquema urbanístic pensat l’any 1956 no serveix perquè els carrers, les zones verdes i els equipaments ja existeixen i no cal cedir-los i no hi ha sòl nou per construir habitatges per poder cedir-los a l’administració. No obstant això, en les operacions de reforma i rehabilitació urbana efectuades amb diner públic es genera també un benefici per als propietaris afectats, perquè la millora que comporten incrementa el valor dels seus habitatges, però resulta que no hi ha previst cap mecanisme per revertir els beneficis també en la comunitat.

Amb aquesta disfunció comença el problema, perquè la millora del barri atrau les inversions immobiliàries que busquen algú capaç de pagar els preus dels habitatges revaloritzats. S’inicia així un procés de substitució dels habitants habituals, de rendes més baixes, que ni poden pagar els nous preus de compra dels habitatges ni poden pagar les rendes de lloguer que els nous propietaris imposen per optimitzar les seves inversions lliures de peatges urbanístics. Per tant, el dret a la ciutat dels habitants habituals s’acaba així que s’intenta millorar les seves condicions de vida i l’habitatge deixa de ser un dret essencial garantit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i passa a ser un factor productiu preponderant de l’economia.

Això és tot el contrari del que la legislació urbanística actual preveu, perquè, d’una banda, reserva a l’administració pública, i no al mercat immobiliari, la facultat de decidir el model d’ordenació de les nostres ciutats i, de l’altra, obliga a seguir un criteri de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix com el que evita la dispersió, genera cohesió social i garanteix la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Fins i tot l’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”.
Doncs bé, la meva proposta és que l’administració pública, fent ús d’aquestes prerrogatives urbanístiques, abans d’executar una reforma urbana amb diner públic, delimiti un àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida. Proposo que aquesta càrrega vagi minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.

Proposo, també, que en aquests àmbits de rehabilitació pública l’administració exerciti la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si el topall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar la càrrega. És imprescindible que s’admeti que és la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques, com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació.
En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.

Pablo FEU
extret del diari Ara.