dilluns, 22 de maig del 2017

ASSEMBLEA ANUAL SOCIES - SOCIS de l'Associació del Veïnat del barri de Porta


us comuniquem que farem l'assemblea anual de l'Associacio de Veins i Veines del barri de Porta a

DIA: 30 maig de 2017
HORA: 1ª convocatòria 18,30 .... 2ª convocatòria 18,45
LLOC: sala actes-teatre de l'Ateneu La Bobila de Porta

Ordre del dia:
  • presentació i si escau aprovació dels nous estatuts seguint la normativa vigent del codi ètic de les associacions de Barcelona.
    Exemplars estatuts - download
  • presentació de candidatures i programa a nova junta. Escollir nova junta i vocals.
  • presentació de comptes 2016.
  • TEMES: RAMBLA DE PORTA-maladeta // Reforma Plaça Sóller // arranjament carrers del barri // els horts comunitaris del barri // situació Camp de la Damm i Masia Can Valent.
  • Actuació Municipal : mapeig dels habitatges del barri de Porta
  • altres, precs i preguntes

AIXÍ MATEIX COMUNIQUEM QUE ES PODEN PRESENTAR PROPOSTES DE CANDIDATURES A JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ FINS AL MATEIX DIA I HORA DE L'ASSEMBLEA.
Festa Major 2017

dimarts, 9 de maig del 2017

RAMBLA I HORTS URBANS: intervenció de Avv.Porta a Audiència Pública del districte de Nou Barris

 La companya Àngels va intervenir en nom del tot el veïnat.

LA RAMBLA DE PORTA ÉS EL QUE IMPORTA

Els Veïns del C/ Maladeta i de l' Associació de Veïns no volem la construcció de més pisos al C/ Maladeta perquè volem una Rambla Verda -  LA RAMBLA DE PORTA.

Els veïns, casi tots jubilats, van ocupar aquests solars inservibles ja fa quasi 10 anys per a convertir-los en Horts, en terra plena de vida, jardins comestibles, zona verd i zona de convivència veïnal.

Aquests Horts, que són importants per al veïnat, no són un fi en si mateixos, son una TRINXERA CONTRA LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS i la especulació immobiliari.

A nou Barris no es necessiten més habitatges. Es millor aprofundir en la política de pisos buits propietat dels Bancs (el més alt de la ciutat el 23 % del total ) i en la creació de zones i espais Verds.

La PLAÇA SÓLLER DEL 2020 plena d'arbrat i la RAMBLA DE MALADETA com zona verda i zona de convivència ciutadana son el camí per a millorar la ciutat en una zona del barri molt degradada fa anys.

Aquest EIX SOLLER-MALADETA és una part del CORREDOR VERD COLLSEROLA-FORUM descrit fa anys per l' Ajuntament en el Document "Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2020" dintre de L' Agenda 21. En el Punt 3: Quin Verd i quina Biodiversitat volem 3.1 Corredors Verds:" El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat, multiplica els beneficis ambientals i socials. En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable. "

Corredor collserola-forum:http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Pla%20del%20verd%20i%20de%20la%20biodiversitat%20de%20Barcelona%202020.pdf

Demanem a l' Ajuntament:

LA REQUALIFICACIÓ DELS SOLARS DE MALADETA O LA DECLARACIÓ D' INTERÉS MUNICIPAL per NO CONSTRUÏR PISOS I CONVERTIRLA EN RAMBLA VERDA
Demanem a tots els Partits Polítics EL RECOLÇAMENT A AQUESTA RAMBLA VERDA PER A MODIFICAR EL PLÀ GENERAL METROPOLITÀ

Els veïns diem:

L' IMPORTANT ES LA RAMBLA
NO VOLEM MÉS CIMENT!
MÉS ESPAIS VERDS I MENYS TOTXOS!
MÉS ARBRES I MENYS GRUES!
MÉS NATURA I MENYS CONTAMINACIÓ.
Volem que els Constructors i L' Ajuntament sàpiga que:

ESTEM PREPARATS PER UN POSIBLE DESALLOTJAMENT!

dimarts, 18 d’abril del 2017

cap discriminació per raó de religió, sexe o conviccions: SÍ A L'ORATORI DEL CARRER JAPÓ

SUPORT AVV PORTA A ORATORI CARRER JAPÓ

La junta de l'Avv de Porta ha constatat que:
  • que la religió entra en el terreny de lo personal i no de lo públic.
  • que el nostre país es diu aconfessional però en realitat no existeix una separació clara de l'estat amb l'església, sobre tot la catòlica, que provoca multitud de conflictes i greuges comparatius.
  • que totes les religions tenen dret a tenir un espai de referència on exercir-la amb els seus feligresos.
El fet d'estigmatitzar una religió, i en aquest cas la musulmana, és un fet polític, per aïllar un grup de ciutadans per la seva religió.Estem en contra d'usar les creences, la religió, el sexe o les conviccions polítiques com eina per marginar cap persona o col·lectiu. 

Per la qual cosa, la Junta de l'Avv Porta dona suport al manifest signat per diferents organitzacions i entitats de 9barris pel dret a L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT  i fem una crida a la serenitat i a la convivència.

signat per la junta Avv Porta


MANIFEST ENTITATS DE 9BARRIS


SÍ A L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT

Davant la pròxima obertura d’un centre de culte musulmà al carrer de Japó de Prosperitat, les entitats que signem aquesta carta volem fer públic el nostre suport a l’obertura d’aquest espai sempre que compleixi les condicions legals i el respecte a la bona convivència veïnal que se’n deriva.

El barri porta molts anys lluitant per millorar la seva urbanització i les condicions de vida del veïnat, una lluita en la qual les entitats continuem implicades, i estem d’acord que el nou centre, com a lloc de pública concurrència, ha de respectar el descans de les veïnes i veïns i la seva activitat no ha de causar molèsties al carrer.

D’altra banda, la comunitat musulmana té el mateix dret que qualsevol altra a trobar un espai adient on desenvolupar les seves activitats religioses i culturals. Un dret que deriva del Dret Fonamental a l’exercici de la llibertat religiosa, emparat per la Constitució, i que ha estat regulat i desenvolupat pel Parlament de Catalunya a la Llei 16/2009 del 22 de juliol sobre els centres de culte.

 Ja fa temps que coneixem les persones del Centre Islàmic, l’entitat que vol obrir aquest espai i que ha obtingut els permisos legals per fer-ho. És una entitat oberta al veïnat, que ha participat en els espais compartits per les entitats de Nou Barris, com el Festival de Sopes, la Cultura va Festa o la Xarxa 9 Barris Acull, a més d’impartir des de fa uns mesos classes obertes d’àrab per a nens i nenes al local de l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat.

La comunitat musulmana forma part del veïnat de Nou Barris.

Un dels objectius principals del moviment associatiu és treballar per la convivència, la igualtat de drets i la no discriminació de les persones que compartim els barris. Que totes les veïnes i veïns, sense importar l’origen, la ideologia o la creença, se’n sentin part en llibertat, a la vegada que respectant els drets dels altres. La Prosperitat sempre ha estat un barri orgullós de ser un lloc d’acollida, convivència i lluita per millorar les condiciones de vida de tot el veïnat.

Fem una crida a totes les entitats, institucions i veïnes i veïns de Prosperitat i de Nou Barris per acollir aquest nou centre, les seves activitats i les persones que el promouen, així com a acompanyar el veïnat proper perquè aquesta acollida sigui satisfactòria, no se senti atacat en els seus drets i el nou centre es converteixi en un espai de diversitat i en una riquesa per al nostre barri. Les entitats estarem al costat de totes les veïnes i veïns.

Barcelona, 29 de març de 2017

• Xarxa 9 Barris Acull • Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat • Prosperitat Cultura en Acció 2 (PECA 2), gestió del Casal de barri de Prosperitat i del poliesportiu Valldaura • Associació Juvenil Socio-Cultural de Prosperitat, gestió del Casal de Joves de Prosperitat • Parròquia de Santa Engràcia • Userda 9, cooperativa de consum responsable de Prosperitat • Comitè de Zona Acció Catòlica Obrera (ACO) 9 Barris

dilluns, 10 d’abril del 2017

Bajo el cemento está el sustento

Coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.


Hasta hace unos poquísimos meses, quienes habitamos el barrio de Horta, en Barcelona, podíamos comprar alimentos de cercanía, de mucha cercanía, de kilómetro cero. Entre los pisos blancos que se construyeron para alojar a personal relacionado con los Juegos Olímpicos resiste el huerto del señor Marcel•lí, un agricultor profesional que en unos 2.000 metros cuadrados producía los alimentos que el clima recomendaba. Escarolas, alcachofas, tomates, coles o pimientos que, cuando llegabas a comprarlos, te pedía que fueras tú mismo a recolectarlos. Porque durante 20 años siendo uno de sus clientes, siempre vi al señor Marcel•lí manteniendo el huerto con un esfuerzo hercúleo: vestido como un motorista, con rodilleras y coderas, circulaba por los parterres en su silla de ruedas y desde el suelo, gateando, trabajaba los bancales.

GARANTIZAR LA PROTECCIÓN

Ahora el huerto está en barbecho involuntario, la tierra descansa a la espera de su destino, que no debería ser otro que el que le corresponde: ser sustento. Desconozco su situación legal, pero ¿se puede garantizar que un espacio de estas características cuente con la protección administrativa necesaria para que siga ejerciendo el digno oficio de alimentarnos?
El 15 de octubre del 2015, Barcelona fue una de las cien ciudades mundiales que firmaron el conocido como Pacto de Milán para una alimentación sostenible. Es decir, un compromiso formal para reconducir un sistema alimentario dependiente totalmente de alimentos industriales de cualquier parte del mundo --con una mochila muy pesada de injusticias ambientales y sociales-- hacia nuevos modelos donde prime la alimentación saludable, de temporada y de proximidad. Para hacer posible dicha transición, el pacto recomienda una serie de medidas muy lógicas y factibles, como, por ejemplo, modificar las ordenanzas municipales para asegurar que las licitaciones que dan acceso a regentar cocinas de escuelas, hospitales o asilos prioricen aquellas propuestas que garanticen productos ecológicos y locales. O que

Hay que recuperar en cada barrio los mercados de payés semanales

que hacen posible la venta directa con precios dignos para quienes producen y con precios asequibles para quienes consumimos. El pacto también habla claramente de la necesidad de preservar y asegurar con las medidas correspondientes que no se pierda ni un palmo más de tierra agraria.

"COMPREN TIERRA, QUE NO SE FABRICA MÁS"

Hay guerras por la tierra fértil en Ucrania, en Honduras, en el Congo... "Compren tierra, que no se fabrica más", decía irónicamente Mark Twain a los especuladores de su tiempo, y Barcelona tiene aún algunos espacios agrarios que deben seguir ejerciendo de huertos. Fíjense hasta dónde llegan las ganas de acabar con lo agrario que la clasificación de la tierra se divide básicamente en dos: suelo urbanizable o suelo no urbanizable. A lo que es tierra viva, fresca y alimento, le llaman suelo y lo apellidan no urbanizable, que, como dice el investigador Carles Soler, es el primer paso para hacerla potencialmente asfalto.

divendres, 24 de març del 2017

2017-03-21 asamblea veinal : volem la rambla de Porta a Maladeta


El passat dimarts 21 de Març  unes 60 veïnes vam participar en l’assemblea veïnal per reivnidicar que els solars del carrer Maladeta no acabin sent edificis de vivendes. Vam demanar a la iniciativa privada que deixi tranquil el barri i utilitzi els diners per a fer negoci en un altra lloc. No necessitem pisos a 5000 euros el m2! Estem preparats per un possible desallotjament dels horts perquè són una barricada contra l'especulació urbanística en el nostre barri.
Maladeta i la nova plaça Sóller del 2020, són cabdals per a la reintroducció de biodiversitat i així naturalitzar la ciutat per generar una millor qualitat de vida.  Per aquest motiu demanem la paralització de noves construccions d'edificis al carrer Maladeta, i la conversió en una rambla modificant el Pla General Metropolità.
La política del sól a l'Ajuntament de Barcelona ha de tenir en compte la situació dels barris més empobrits amb dues finalitats: reservar sòl per equipaments i de cara a noves necessitats en el futur. L'Ajuntament ha de fer un esforç inversor. Hem demanat a la Regidora del Districte que la inversió en terra públic és imprescindible per revertir la privatització de la ciutat. Però en aquests moments no sembla una prioritat per aquest gobern. La requalificació dels solars que reivindiquem per a ús públic tornarien aquesta zona al seu origen quan un altra pla urbanístic va destruir les torres "per modernitzar el barri" però va acabar el sòl en mans de la iniciativa privada que l'únic que vol és guanyar diners. Al carrer Pintor Alsamora tenim un exemple en la darrera promoció gentrificadora de Neinor Homes que properament entrarà a l'IBEX35.
Els horts de Maladeta són una iniciativa veïnal sorgida durant  el respir de la crisis immobiliària del 2007 que consisteix en l’ús d’espais inútils en alguna cosa profitosa. La majoria són jubilats, són del barri, són veïns i fan salut en els horts. Encara que hi ha veïnat que no els hi agrada aquest horts demanem que es sumin a la reivindicació de la rambla de porta perquè són una trinxera contra el ciment i el totxo. O potser, prefereixen un mur a 15 metres de la seva finestra?
La Rambla de Porta és el que importa!






25/03/2017 - 10è Mercat Importa: Trobada horts comunitaris de Barcelona


dilluns, 20 de març del 2017

barri de porta: LA RAMBLA VERDA DE MALADETA ESTÀ EN PERILL- SALVEM-LA

Construint corredors verds a la ciutat.
Darrerament hi ha un gran moviment europeu que reivindica la reintroducció de la natura a la ciutat desplegant espais verds que la recorren des de la Natura propera fent de corredors a la vida natural.
La densitat de la Barcelona profunda, allà a l'Eixample, ho impedeix.
Però la zona nord de la ciutat podria gaudir d'aquesta possibilitat d'unir amb un corredor verd Collserola i el mar. El districte de Nou Barris podria ser capdavanter en aquest projecte perquè es pot unir la muntanya en un continu que passaria pel Parc central, Porta, Parc de la Pegaso i Parc de la Sagrera.

Si aterrem més al detall, la idea sorgida al voltant de la proposta "reruralitzem Nou Barris" planteja espais de reintroducció de la vida rural aprofitant La Ponderosa de Vallbona, Can Masdeu i l'esforç que s'està fent al barri de Porta al voltant dels eixos verds de Maladeta i Pintor Alsamora.
El fil conductor que estem portant en aquest escrit té vessants importants en el efectes balsàmics de la frescor de la natura en la psique humana.
No ens endinsarem en aquest fet que cada cop està més documentat, però si direm que al barri de Porta volem conservar els espais lliures que queden per a les properes generacions puguin decidir que fer amb ells.
Està clar, que si són engolits per la nova bombolla immobiliària que circula per la ciutat acabarem com a l'Eixample, que per construir un equipament han d'esperar 150 anys fins obtenir la Model.
No volem aquesta mena de ciutat atapaïda aquí.
Encara estem a temps!

L'Ajuntament ha de fer un esforç inversor.

Per activa i per passiva hem demanat a la Regidora del Districte que la inversió en terra públic és imprescindible per revertir la privatització de la ciutat.
Maladeta i la nova plaça Sóller del 2020, plena d'arbrat com ha estat dissenyada, són cabdals en aquesta idea que estem desenvolupant aquí.
La requalificació dels solars que reivindiquem per a ús públic tornarien aquesta zona al seu origen quan un altra pla urbanístic va destruir les torres "per modernitzar el barri" pero van acabar el terra en mans de la iniciativa privada que l'únic que vol és guanyar diners.
No creiem que la construcció de blocs de pisos a 5000 euros/m2 sigui la prioritat d'ara. Al carrer Pintor Alsamora tenim un exemple en la darrera promoció gentrificadora de Neinor Homes que properament entrarà a l'IBEX35.
Els horts de Maladeta són una iniciativa d'uns veïns que van aprofitar el respir de la crisis immobiliària del 2007 per usar un espai inútil en alguna cosa profitosa. La majoria són jubilats, són del barri, són veïns i fan salut en els horts.
L'Associació de Veïns i Veïnes sabem que hi ha veïnat que no els agraden aquest horts. Però ara són una trinxera contra el ciment i totxo...
O potser, prefereixen un mur a 15 metres de la seva finestra?

La Rambla de Porta és el que importa!

Aquest dimarts 21 de març del 2017 a les 18 hores fem una assemblea al carrer Maladeta per explicar al veïnat que la Rambla està en perill i cal salvar-la.
Demanem a la iniciativa privada que deixi tranquil el barri i agafi els diners per a fer negoci a un altra part. No necessitem pisos a 5000 euros el m2!

Volem la Rambla i que l'escola Esplai arribi a gaudir d'un veritable parc al costat i si cal equipament. Podem deixar la imaginació del que podem fer però no ho farem si el totxo s'ensenyoreix de l'espai.


Pancarta de l'Avv Porta a favor d'equipaments i rambla al c/Maladeta
salva TORRES avv.porta