cap discriminació per raó de religió, sexe o conviccions: SÍ A L'ORATORI DEL CARRER JAPÓ

SUPORT AVV PORTA A ORATORI CARRER JAPÓ

La junta de l'Avv de Porta ha constatat que:

• que la religió entra en el terreny de lo personal i no de lo públic.
• que el nostre país es diu aconfessional però en realitat no existeix una separació clara de l'estat amb l'església, sobre tot la catòlica, que provoca multitud de conflictes i greuges comparatius.
• que totes les religions tenen dret a tenir un espai de referència on exercir-la amb els seus feligresos.

El fet d'estigmatitzar una religió, i en aquest cas la musulmana, és un fet polític, per aïllar un grup de ciutadans per la seva religió.Estem en contra d'usar les creences, la religió, el sexe o les conviccions polítiques com eina per marginar cap persona o col·lectiu. 

Per la qual cosa, la Junta de l'Avv Porta dona suport al manifest signat per diferents organitzacions i entitats de 9barris pel dret a L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT  i fem una crida a la serenitat i a la convivència.

signat per la junta Avv Porta

MANIFEST ENTITATS DE 9BARRIS

SÍ A L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT

Davant la pròxima obertura d’un centre de culte musulmà al carrer de Japó de Prosperitat, les entitats que signem aquesta carta volem fer públic el nostre suport a l’obertura d’aquest espai sempre que compleixi les condicions legals i el respecte a la bona convivència veïnal que se’n deriva.

El barri porta molts anys lluitant per millorar la seva urbanització i les condicions de vida del veïnat, una lluita en la qual les entitats continuem implicades, i estem d’acord que el nou centre, com a lloc de pública concurrència, ha de respectar el descans de les veïnes i veïns i la seva activitat no ha de causar molèsties al carrer.

D’altra banda, la comunitat musulmana té el mateix dret que qualsevol altra a trobar un espai adient on desenvolupar les seves activitats religioses i culturals. Un dret que deriva del Dret Fonamental a l’exercici de la llibertat religiosa, emparat per la Constitució, i que ha estat regulat i desenvolupat pel Parlament de Catalunya a la Llei 16/2009 del 22 de juliol sobre els centres de culte.

 Ja fa temps que coneixem les persones del Centre Islàmic, l’entitat que vol obrir aquest espai i que ha obtingut els permisos legals per fer-ho. És una entitat oberta al veïnat, que ha participat en els espais compartits per les entitats de Nou Barris, com el Festival de Sopes, la Cultura va Festa o la Xarxa 9 Barris Acull, a més d’impartir des de fa uns mesos classes obertes d’àrab per a nens i nenes al local de l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat.

La comunitat musulmana forma part del veïnat de Nou Barris.

Un dels objectius principals del moviment associatiu és treballar per la convivència, la igualtat de drets i la no discriminació de les persones que compartim els barris. Que totes les veïnes i veïns, sense importar l’origen, la ideologia o la creença, se’n sentin part en llibertat, a la vegada que respectant els drets dels altres. La Prosperitat sempre ha estat un barri orgullós de ser un lloc d’acollida, convivència i lluita per millorar les condiciones de vida de tot el veïnat.

Fem una crida a totes les entitats, institucions i veïnes i veïns de Prosperitat i de Nou Barris per acollir aquest nou centre, les seves activitats i les persones que el promouen, així com a acompanyar el veïnat proper perquè aquesta acollida sigui satisfactòria, no se senti atacat en els seus drets i el nou centre es converteixi en un espai de diversitat i en una riquesa per al nostre barri. Les entitats estarem al costat de totes les veïnes i veïns.

Barcelona, 29 de març de 2017

• Xarxa 9 Barris Acull • Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat • Prosperitat Cultura en Acció 2 (PECA 2), gestió del Casal de barri de Prosperitat i del poliesportiu Valldaura • Associació Juvenil Socio-Cultural de Prosperitat, gestió del Casal de Joves de Prosperitat • Parròquia de Santa Engràcia • Userda 9, cooperativa de consum responsable de Prosperitat • Comitè de Zona Acció Catòlica Obrera (ACO) 9 Barris

Bajo el cemento está el sustento

Gustavo Duch

Coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.

Hasta hace unos poquísimos meses, quienes habitamos el barrio de Horta, en Barcelona, podíamos comprar alimentos de cercanía, de mucha cercanía, de kilómetro cero. Entre los pisos blancos que se construyeron para alojar a personal relacionado con los Juegos Olímpicos resiste el huerto del señor Marcel•lí, un agricultor profesional que en unos 2.000 metros cuadrados producía los alimentos que el clima recomendaba. Escarolas, alcachofas, tomates, coles o pimientos que, cuando llegabas a comprarlos, te pedía que fueras tú mismo a recolectarlos. Porque durante 20 años siendo uno de sus clientes, siempre vi al señor Marcel•lí manteniendo el huerto con un esfuerzo hercúleo: vestido como un motorista, con rodilleras y coderas, circulaba por los parterres en su silla de ruedas y desde el suelo, gateando, trabajaba los bancales.

GARANTIZAR LA PROTECCIÓN

Ahora el huerto está en barbecho involuntario, la tierra descansa a la espera de su destino, que no debería ser otro que el que le corresponde: ser sustento. Desconozco su situación legal, pero ¿se puede garantizar que un espacio de estas características cuente con la protección administrativa necesaria para que siga ejerciendo el digno oficio de alimentarnos?
El 15 de octubre del 2015, Barcelona fue una de las cien ciudades mundiales que firmaron el conocido como Pacto de Milán para una alimentación sostenible. Es decir, un compromiso formal para reconducir un sistema alimentario dependiente totalmente de alimentos industriales de cualquier parte del mundo --con una mochila muy pesada de injusticias ambientales y sociales-- hacia nuevos modelos donde prime la alimentación saludable, de temporada y de proximidad. Para hacer posible dicha transición, el pacto recomienda una serie de medidas muy lógicas y factibles, como, por ejemplo, modificar las ordenanzas municipales para asegurar que las licitaciones que dan acceso a regentar cocinas de escuelas, hospitales o asilos prioricen aquellas propuestas que garanticen productos ecológicos y locales. O que

Hay que recuperar en cada barrio los mercados de payés semanales

que hacen posible la venta directa con precios dignos para quienes producen y con precios asequibles para quienes consumimos. El pacto también habla claramente de la necesidad de preservar y asegurar con las medidas correspondientes que no se pierda ni un palmo más de tierra agraria.

"COMPREN TIERRA, QUE NO SE FABRICA MÁS"

Hay guerras por la tierra fértil en Ucrania, en Honduras, en el Congo... "Compren tierra, que no se fabrica más", decía irónicamente Mark Twain a los especuladores de su tiempo, y Barcelona tiene aún algunos espacios agrarios que deben seguir ejerciendo de huertos. Fíjense hasta dónde llegan las ganas de acabar con lo agrario que la clasificación de la tierra se divide básicamente en dos: suelo urbanizable o suelo no urbanizable. A lo que es tierra viva, fresca y alimento, le llaman suelo y lo apellidan no urbanizable, que, como dice el investigador Carles Soler, es el primer paso para hacerla potencialmente asfalto.

2017-03-21 asamblea veinal : volem la rambla de Porta a Maladeta

El passat dimarts 21 de Març  unes 60 veïnes vam participar en l’assemblea veïnal per reivnidicar que els solars del carrer Maladeta no acabin sent edificis de vivendes. Vam demanar a la iniciativa privada que deixi tranquil el barri i utilitzi els diners per a fer negoci en un altra lloc. No necessitem pisos a 5000 euros el m2! Estem preparats per un possible desallotjament dels horts perquè són una barricada contra l'especulació urbanística en el nostre barri.
Maladeta i la nova plaça Sóller del 2020, són cabdals per a la reintroducció de biodiversitat i així naturalitzar la ciutat per generar una millor qualitat de vida.  Per aquest motiu demanem la paralització de noves construccions d'edificis al carrer Maladeta, i la conversió en una rambla modificant el Pla General Metropolità.
La política del sól a l'Ajuntament de Barcelona ha de tenir en compte la situació dels barris més empobrits amb dues finalitats: reservar sòl per equipaments i de cara a noves necessitats en el futur. L'Ajuntament ha de fer un esforç inversor. Hem demanat a la Regidora del Districte que la inversió en terra públic és imprescindible per revertir la privatització de la ciutat. Però en aquests moments no sembla una prioritat per aquest gobern. La requalificació dels solars que reivindiquem per a ús públic tornarien aquesta zona al seu origen quan un altra pla urbanístic va destruir les torres "per modernitzar el barri" però va acabar el sòl en mans de la iniciativa privada que l'únic que vol és guanyar diners. Al carrer Pintor Alsamora tenim un exemple en la darrera promoció gentrificadora de Neinor Homes que properament entrarà a l'IBEX35.
Els horts de Maladeta són una iniciativa veïnal sorgida durant  el respir de la crisis immobiliària del 2007 que consisteix en l’ús d’espais inútils en alguna cosa profitosa. La majoria són jubilats, són del barri, són veïns i fan salut en els horts. Encara que hi ha veïnat que no els hi agrada aquest horts demanem que es sumin a la reivindicació de la rambla de porta perquè són una trinxera contra el ciment i el totxo. O potser, prefereixen un mur a 15 metres de la seva finestra?
La Rambla de Porta és el que importa!

25/03/2017 - 10è Mercat Importa: Trobada horts comunitaris de Barcelona

barri de porta: LA RAMBLA VERDA DE MALADETA ESTÀ EN PERILL- SALVEM-LA

Construint corredors verds a la ciutat.
Darrerament hi ha un gran moviment europeu que reivindica la reintroducció de la natura a la ciutat desplegant espais verds que la recorren des de la Natura propera fent de corredors a la vida natural.
La densitat de la Barcelona profunda, allà a l'Eixample, ho impedeix.
Però la zona nord de la ciutat podria gaudir d'aquesta possibilitat d'unir amb un corredor verd Collserola i el mar. El districte de Nou Barris podria ser capdavanter en aquest projecte perquè es pot unir la muntanya en un continu que passaria pel Parc central, Porta, Parc de la Pegaso i Parc de la Sagrera.

Si aterrem més al detall, la idea sorgida al voltant de la proposta "reruralitzem Nou Barris" planteja espais de reintroducció de la vida rural aprofitant La Ponderosa de Vallbona, Can Masdeu i l'esforç que s'està fent al barri de Porta al voltant dels eixos verds de Maladeta i Pintor Alsamora.
El fil conductor que estem portant en aquest escrit té vessants importants en el efectes balsàmics de la frescor de la natura en la psique humana.
No ens endinsarem en aquest fet que cada cop està més documentat, però si direm que al barri de Porta volem conservar els espais lliures que queden per a les properes generacions puguin decidir que fer amb ells.
Està clar, que si són engolits per la nova bombolla immobiliària que circula per la ciutat acabarem com a l'Eixample, que per construir un equipament han d'esperar 150 anys fins obtenir la Model.
No volem aquesta mena de ciutat atapaïda aquí.
Encara estem a temps!

L'Ajuntament ha de fer un esforç inversor.

Per activa i per passiva hem demanat a la Regidora del Districte que la inversió en terra públic és imprescindible per revertir la privatització de la ciutat.
Maladeta i la nova plaça Sóller del 2020, plena d'arbrat com ha estat dissenyada, són cabdals en aquesta idea que estem desenvolupant aquí.
La requalificació dels solars que reivindiquem per a ús públic tornarien aquesta zona al seu origen quan un altra pla urbanístic va destruir les torres "per modernitzar el barri" pero van acabar el terra en mans de la iniciativa privada que l'únic que vol és guanyar diners.
No creiem que la construcció de blocs de pisos a 5000 euros/m2 sigui la prioritat d'ara. Al carrer Pintor Alsamora tenim un exemple en la darrera promoció gentrificadora de Neinor Homes que properament entrarà a l'IBEX35.
Els horts de Maladeta són una iniciativa d'uns veïns que van aprofitar el respir de la crisis immobiliària del 2007 per usar un espai inútil en alguna cosa profitosa. La majoria són jubilats, són del barri, són veïns i fan salut en els horts.
L'Associació de Veïns i Veïnes sabem que hi ha veïnat que no els agraden aquest horts. Però ara són una trinxera contra el ciment i totxo...
O potser, prefereixen un mur a 15 metres de la seva finestra?

La Rambla de Porta és el que importa!

Aquest dimarts 21 de març del 2017 a les 18 hores fem una assemblea al carrer Maladeta per explicar al veïnat que la Rambla està en perill i cal salvar-la.
Demanem a la iniciativa privada que deixi tranquil el barri i agafi els diners per a fer negoci a un altra part. No necessitem pisos a 5000 euros el m2!

Volem la Rambla i que l'escola Esplai arribi a gaudir d'un veritable parc al costat i si cal equipament. Podem deixar la imaginació del que podem fer però no ho farem si el totxo s'ensenyoreix de l'espai.

Pancarta de l'Avv Porta a favor d'equipaments i rambla al c/Maladeta

salva TORRES avv.porta

El Mercat social i solidari de Nou Barris: Mercat ImPorta! 04/2016

El Mercat ImPorta és un lloc on construir i promoure alternatives a nivell econòmic, social i ecològic vinculades a les potencialitats del territori, Nou Barris. Els objectius són: bé comú, empoderament col·lectiu i democratització de l’espai públic.

manifest: Barcelona no està en venda

La nostra associació s'ha adherit al manifest promogut per la Federació Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, juntament amb altres  entitats de la ciutat.

Barcelona no està en venda

Durant els últims 40 anys Barcelona s’ha anat construint amb errors i encerts presidits per dos factors fonamentals: d’una banda l’especulació immobiliària i, de l’altra, la lluita dels barris per una ciutat digna i cosmopolita, que atresora una llarga història per a la supervivència de la ciutat i la seva gent. Barcelona està en venda. En l’última dècada, el fenomen especulatiu ha adquirit una dimensió global, impulsat pel capital financer i la complicitat de les elits polítiques de Madrid i Catalunya, que volen transformar la ciutat en un gran negoci. Aquesta cobdícia no té fre i assistim a un agreujament progressiu de la situació. El model de gentrificació de la ciutat expulsa al veïnat dels barris, fomentant la sobre-explotació turística de Barcelona com succeeix a altres ciutats. Conseqüències d’aquestes polítiques que trobem en aspectes fonamentals de la vida quotidiana de la ciutat. Per aquests motius, denunciem i reclamem:

• En lloc d’un volum de turisme acceptable i respectuós amb la convivència veïnal, tenim un model de turisme massificat promogut pels grans operadors turístics.
• Tenim uns llocs de treball precaris, mal remunerats, sense drets laborals i amb retallades dels drets socials que fan imperiosa la derogació de les reformes laborals i de jubilació, així com la implementació de mesures de suport a la lluita contra l’atur.
• L’accés a l’habitatge digne i assequible per a tothom és inexistent a la ciutat. El veïnat és expulsat per la pujada de preus del lloguer. Cal aturar els desnonaments i els desallotjaments d’espais socials per la força.
• Volem l’espai públic per gaudir de la ciutat i conviure, no per fer negoci.
• Cal aturar la destrucció del comerç de proximitat, que es substituït per botigues de records i per grans cadenes de moda i d’alimentació.
• Cal aturar la destrucció del medi ambient per la contaminació que generen els vehicles privats i els creuers del port i promoure el transport públic eficient i no contaminant, i els mitjans alternatius com la bicicleta.
• Solidaritat amb el barris mes empobrits per tal de reduir dràsticament les desigualtats socials.
• Polítiques actives i decidides d’igualtat de gènere.

En un context de retallades en la sanitat, l’educació i l’assistència social, de saqueig a la guardiola de les pensions i d’increments abusius en les taxes universitàries, la cultura, la investigació i el jovent queden arraconats per una manca preocupant de visió de futur. Davant d’aquesta situació, que porta al col·lapse de la ciutat, cal que les veïnes i veïns aixequem la nostra veu i ens organitzem, unint les nostres forces per barrar el pas als “enemics de la ciutat”. Pel dret a viure a la ciutat, cridem a tothom a ocupar La Rambla.

El dia 28 de gener de 2017 a les 11h tothom a la Rambla de Canaletes.

Entitats convocants: FAVB, Taula Veïnal d’Urbanisme de Barcelona, Observatori DESC , OACU, Desllogats, Assemblea 15M Sants-Les Corts, CGT Barcelona, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Som Paral·lel, Arquitectes Sense Fronteres, Territoris Oblidats, Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, CONFAVC, Associació 500x20 pel Lloguer Públic i Assequible, Crida Constituent, Centre Social de Sants, Associació Apropa’t, Col·lectiu d’Arquitectes Volta, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Cortsenques Dissidents de Les Corts, Ateneu Popular de Les Corts, Arran Les Corts, Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi, Col·lectiu Veïnal Germanetes Illa Verda, Grup Promotor del Sindicat de Llogateres i Llogaters, CASC (Coordinadora d'Acció Social Cortsenca), Assemblea Barri Esquerra de l’Eixample, Ecologistes en Acció de Barcelona, Resistència Clínic, AVV Poblenou, AVV Defensa de la Barcelona Vella, AVV la Sagrera, AVV la Satalia, AVV Joan Maragall del Guinardó, AVV Provençals de la Verneda, AVV Clot-Camp de l’Arpa, AVV Sagrada Família, AVV el Carmel, AVV Casc Antic, AVV Can Peguera, AVV Sant Andreu de Palomar, AVV Barceloneta, AVV Zona Universitària INFO RELACIONADA>>>

• L’especulació immobiliària ofega Barcelona: què fem Ada Colau?
• Disneyficació i desnonaments a la Barceloneta, ¿tenim un altre model de ciutat?