- Maladeta: el vei Chencho ens explica experiència dels horts en terrenys de Nuñez i Navarro
- Porta'm a l'hort - Andreu ens explica els horts del Pla Buits del Ajuntament BCN amb el segell de l'Avv de Porta
- Can Valent: Teresa ens explica uns altres horts del Pla Buits del Ajuntament BCN amb el segell de l'Assemblea d'aturades i aturats de NouBarris.
divendres, 23 de desembre del 2016
els horts de Porta: Voltant per Barcelona - cadena SER
Aquesta setmana la Laura Aznar s'ha trobat amb tres persones per parlar dels horts urbans del barri de Porta (Nou Barris). Ens descobreix les iniciatives de:
dimarts, 20 de desembre del 2016
El guardián de Sóller
elperiodico.com
BEATRIZ PÉREZ / BARCELONA
Martes, 20 de diciembre del 2016
El que ya acaba ha sido un año intenso para el Ateneu la Bòbila (plaza de Sóller, 1). En apenas 12 meses de vida ha conseguido dar cobijo a 15 entidades (comenzó con cinco), hacer funcionar su espacio al cien por cien y consolidar el tejido vecinal del barrio de Porta. Es la valoración que, con motivo de su primer aniversario, hacen Joan Puigbó y Albert Rojas. Ambos conforman el equipo de trabajo (o "masoveros", como les gusta autodenominarse) de La Bòbila.
"Este Ateneu no puede entenderse sin la plaza de Sóller —destaca Rojas—. Los dos espacios están muy vinculados. El objetivo es que las actividades de La Bòbila den vida a la plaza". La entidad, según los jóvenes, tiene una ideología basada en la economía social y solidaria, en la programación libre y en el valor de lo común. Precisamente el concepto de comunidad es, según Puigbó, la "esencia" de Nou Barris.
"También trabajamos con los servicios sociales y con personas sin hogar que duermen en la plaza", cuenta Albert Rojas. "Creemos que este equipamiento debe ser una herramienta de inserción social", añade.
El Casal de Joves es una de las entidades más destacadas de La Bòbila. "Trabajamos muy en conjunto con las otras asociaciones del Ateneu", cuenta Mercè Martínez, miembro del Casal de Joves y secretaria de la Federació Transforma. Formada por la asociación de vecinos, el Casal de Joves, 500x20, Scouts Creu del Sud y la Assemblea d'aturats, Transforma se encarga de la gestión comunitaria de La Bòbila. "Con el Casal, hacemos talleres de bicis, trabajamos nuestro huerto urbano Porta'm a l'Hort...", continúa Mercè Martínez. "El Ateneu es un punto de referencia. Porta tiene una parte asociativa que se estaba perdiendo. No somos un barrio dormitorio", reivindica.
Xavi Talavera es el presidente del Agrupament Scout Creu del Sud. "Antes hacíamos actividades infantiles en las calles y parques. Gracias al Ateneu, tenemos una sede social", relata. Para él, lo más importante de este año son las "sinergias" creadas entre diferentes entidades. "La Bòbila es la catalizadora de todo esto", destaca.
Desde ese año y hasta el 2010, la asociación de vecinos de Porta gestionó este espacio. En el 2010 pasó a hacerlo una empresa privada. El ahora Ateneu la Bòbila fue del 2010 y hasta el 2015 el Centre Cívic Porta-Sóller. "En los centros cívicos se habla de usuarios. Nosotros hablamos de vecinos y vecinas", diferencia Albert Rojas.
El que ya acaba ha sido un año intenso para el Ateneu la Bòbila (plaza de Sóller, 1). En apenas 12 meses de vida ha conseguido dar cobijo a 15 entidades (comenzó con cinco), hacer funcionar su espacio al cien por cien y consolidar el tejido vecinal del barrio de Porta. Es la valoración que, con motivo de su primer aniversario, hacen Joan Puigbó y Albert Rojas. Ambos conforman el equipo de trabajo (o "masoveros", como les gusta autodenominarse) de La Bòbila.
"Este Ateneu no puede entenderse sin la plaza de Sóller —destaca Rojas—. Los dos espacios están muy vinculados. El objetivo es que las actividades de La Bòbila den vida a la plaza". La entidad, según los jóvenes, tiene una ideología basada en la economía social y solidaria, en la programación libre y en el valor de lo común. Precisamente el concepto de comunidad es, según Puigbó, la "esencia" de Nou Barris.
 |
| ÁLVARO MONGE La asociación proalquiler público 500x20, en asamblea en La Bòbila. |
"También trabajamos con los servicios sociales y con personas sin hogar que duermen en la plaza", cuenta Albert Rojas. "Creemos que este equipamiento debe ser una herramienta de inserción social", añade.
El Casal de Joves es una de las entidades más destacadas de La Bòbila. "Trabajamos muy en conjunto con las otras asociaciones del Ateneu", cuenta Mercè Martínez, miembro del Casal de Joves y secretaria de la Federació Transforma. Formada por la asociación de vecinos, el Casal de Joves, 500x20, Scouts Creu del Sud y la Assemblea d'aturats, Transforma se encarga de la gestión comunitaria de La Bòbila. "Con el Casal, hacemos talleres de bicis, trabajamos nuestro huerto urbano Porta'm a l'Hort...", continúa Mercè Martínez. "El Ateneu es un punto de referencia. Porta tiene una parte asociativa que se estaba perdiendo. No somos un barrio dormitorio", reivindica.
Xavi Talavera es el presidente del Agrupament Scout Creu del Sud. "Antes hacíamos actividades infantiles en las calles y parques. Gracias al Ateneu, tenemos una sede social", relata. Para él, lo más importante de este año son las "sinergias" creadas entre diferentes entidades. "La Bòbila es la catalizadora de todo esto", destaca.
HISTORIA
Pese a que el Ateneu como entidad solo tiene un año de vida, la historia detrás de él se remonta a 1983, cuando se inauguró la plaza de Sóller. "La lucha vecinal evitó la edificación de esta plaza. Los vecinos estaban en contra de la masificación del barrio", explica Joan Puigbó. El vecindario también pedía que los bajos de la plaza (donde ahora está el Ateneu) se convirtieran en espacio comunitario. Lo lograron en 1994.Desde ese año y hasta el 2010, la asociación de vecinos de Porta gestionó este espacio. En el 2010 pasó a hacerlo una empresa privada. El ahora Ateneu la Bòbila fue del 2010 y hasta el 2015 el Centre Cívic Porta-Sóller. "En los centros cívicos se habla de usuarios. Nosotros hablamos de vecinos y vecinas", diferencia Albert Rojas.
dimarts, 25 d’octubre del 2016
hem fet assemblea veïnal a Jardins Alfabia i preparem propostes!!!
L'Avv de Porta demana la compra del Camp de la Damm per a ús del barri
aquest dimarts plujós hem fet una assemblea veïnal als Jardins d'Alfabia on hem debatut sobre el futur urbanístic del barri i sobre tot de la Rambla verda que volem a Pintor Alsamora i el fitur del Camp de la Damm.
Les propostes de l'Avv sobre el tema eren:
- Pintor Alsamora com a Rambla verda des de Can Dargó fins a pg. Verdum.
- compra del camp de la Damm per a l'Ajuntament
- proposta oberta de com dissenyar-ho tot amb un procés participatiu.
Hem demanat més participació de la gent a l'Avv de Porta i als canals institucionals com el consell de barri i de districte.
Assemblea veïnat sobre Camp Damm i Rambla verda
ASSEMBLEA
DE BARRI
VEÏNES
I VEÏNS DE PORTA
Dimarts,
25 d’octubre a les 17:30h
Jardins
d’Alfàbia-Alcúdia
-
Tractarem:
-
Rambla Verda (arranjament Jardins d’Alfàbia i apertura carrer P. Alsamora)
-
Compra del Camp de la Damm per part de l’Ajuntament
-
Berenar popular-reivindicatiu Rambla Verda
ESPEREM
LA TEVA PARTICIPACIÓ !!!
dilluns, 3 d’octubre del 2016
Stop a la instalación de los contadores telegestionables
MOCIONES EN LOS
AYUNTAMIENTOS DE BARCELONA Y DE SANTA
PERPETUA DE MOGODA INSTANDO A LA PARALIZACIÓN DE LA INSTALACIÓN DE LOS CONTADORES
TELEGESTIONABLES
COMUNICADO de PRENSA
La CONFAVC y la Plataforma Stop
Contadores aplauden la aprobación de mociones de la Diputación de Barcelona y
del Ayuntamiento de Santa Perpetua que instan a paralizar la instalación de los
contadores telegestionables
Estas mociones quieren presionar en el Gobierno de la Generalitat y del
Estado para que se produzca un cambio legislativo.
Barcelona, 6 de julio.- La Confederación de Asociaciones Vecinales de Cataluña (CONFAVC) y la Plataforma Stop Contadores consideran histórica la aprobación de las mociones de la Diputación de Barcelona y del Ayuntamiento de Santa Perpetua de Mogoda sobre los contadores telegestionables. Estas mociones instan al Gobierno de la Generalitat y del Estado a una paralización preventiva de la instalación de los nuevos contadores telegestionables de luz, agua y gas, ante la carencia de respuesta del Gobierno central en relación a la protección de datos, y también la carencia de aplicación del principio de precaución ante los posibles efectos sobre la salud de las personas que puedan causar por las radiofrecuencias.
En el caso de Santa Perpetua, esta proposición fue presentada por los grupos municipales d´ICV-EUiA, ERC, PSC, Ciutadans, CUP y PCCA y aprobada el pasado jueves, 23 de junio de 2016 por unanimidad de la Junta de Portavoces, y ratificada el jueves, 30 de junio de 2016 a las 20,15 horas en el Pleno de la administración local.
En el caso de la Diputación, la moción la presentó CUP-Pueblo Activo, y
consiguió la aprobación del plenario el día 30 de junio por los votos de la
Entente, ERC, y CiU, con los votos en contra de Ciutadans y la abstención del
PP y del PSC.
Desde las entidades promotoras de esta campaña se considera histórica la
aprobación de estas dos mociones puesto que permiten hacer presión desde los
movimientos sociales para forzar a que se avance hacia la paralización
definitiva de la instalación masiva de estos contadores, siguiendo el ejemplo
otros países europeos. Ahora bien, haría falta un cambio de legislación puesto
que las competencias son de la Generalitat de Cataluña o del Gobierno central,
y ni la Diputación de Barcelona ni una administración local tienen capacidad
reglamentaria en este ámbito. La CONFAVC también ha pedido a los grupos
parlamentarios del Parlamento de Cataluña que aprueben una propuesta de
resolución de paralización preventiva de la instalación de los contadores
telegestionables. Así mismo, la organización vecinal pide en los ayuntamientos
de Cataluña que aprueben mociones similares a las que han aprobado la
Diputación y el ayuntamiento de Santa Perpètua de Mogoda para hacer presión y
promover los cambios legislativos necesarios.
La CONFAVC también alerta en los ayuntamientos para que no firmen convenios
con las empresas de suministro de agua para instalar contadores
telegestionables, puesto que este servicio es competencia municipal y, según el
caso, es la administración local quien proporciona el suministro o lo encarga a
una compañía concesionaria del servicio.
Para más información, clica aquí
Josep Ferrandis 696 002 348
Xavier Pedrós 640 299 733
Alfons López 658 055 766
Josep Ferrandis 696 002 348
Xavier Pedrós 640 299 733
Alfons López 658 055 766
Rogamos hagáis la máxima difusión
La Junta Directiva de la Asociación ENSALUT
https://espainetsalut.dilluns, 12 de setembre del 2016
Ateneu La Bòbila - 2016/09/17 Dissabte - **FESTA** 13è Dia Mundial de la Llibertat del Programari
Dissabte 17 de setembre de 2016, se celebrarà a tot el món el 13è Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day).
* 2. fomentar una comprensió general de la llibertat del programari i encoratjar l’adopció del programari lliure i els estàndards oberts
* 3. crear un accés més equitatiu a les oportunitats mitjançant l’ús de tecnologies participatives
* 4. promoure el diàleg constructiu de responsabilitats i drets a la societat de la informació
* 5. ser inclusius d’organitzacions i individus que comparteixen la nostra Visió
* 6. ser pragmàtics, transparents i responsables com a organització
Còpies impreses de manuals d’Ubuntu (a l’enllaç en pdf).
* Els dibuixos del banner de l’inici de la pàgina són d’en Nicolas Rougier, sota llicència GPL v2 o posterior.
El proper dissabte 17 de setembre se celebra a tot el món[1] el Dia de la Llibertat del Programari o Software Freedom Day[2], diada que compta amb el lideratge de la Digital Freedom Foundation i el suport d’empreses i organitzacions com Google, la Free Software Foundation, Joomla!, FreeBSD o Creative Commons, entre d’altres.
La celebració que s’inicià l’any 2004, es realitza any rere any a Catalunya des del 2005 de la mà de Caliu[3], i l’any 2011 s’hi va afegir la Konfraria[4] permetent que la celebració s’allargués en el temps.
Ens veurem a Barcelona a l’Ateneu La Bòbila de Nou Barris, al carrer de l’Estudiant, 26, amb un conjunt de xerrades diverses que ocuparan la tarda des de les 16:30 h i fins a les 20:30 h.
Podeu veure totes les activitats a: http://dlp.caliu.cat
El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure.
L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu! Imagineu que, després d’uns pocs anys, la tesi que tant de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l’empresa de programari, us diran que us gasteu encara més diners en una «actualització», que només resulta ser més lenta i amb més defectes que l’anterior versió. Fins i tot un nou reproductor de música, només per trobar que refusa la música que abans podíeu escoltar en el reproductor antic? Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món encara avui.
El Dia de la Llibertat del Programari existeix per mostrar el públic en general que hi ha una manera de sortir d’aquest cercle viciós. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d’usar el programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o Mac OS usant-hi programes lliures.
El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:
0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.
1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
2.- La llibertat de redistribuir les còpies.
3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
Aquestes quatre llibertats que Richard Stallman va escriure l’any 1986[5] permeten la participació igualitària en l’era de la informació. Un bon exemple n’és la presència de llengües minoritàries en moltes aplicacions de programari lliure[6].
[1] http://www.softwarefreedomday.org/map/index.php?year=2015
[2] http://softwarefreedomday.org
[3] http://caliu.cat
[4] http://www.konfraria.org
[5] http://en.wikipedia.org/wiki/Free_software#Definition
[6] http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/mas0303/mas0303.html
Què és el Dia de la Llibertat del Programari?
El Dia de la Llibertat del Programari (DLP) és una celebració mundial del Programari Lliure i del Codi Font Obert (FOSS). El nostre objectiu en aquesta celebració és educar el públic de tot el món sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis -en definitiva, a tot arreu! L’organització sense ànim de lucre Software Freedom International coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris per tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.Visió i Objectius
La nostra visió és la de potenciar que tothom es connecti lliurement, crei i comparteixi en un món digital que sigui participatiu, transparent, i sostenible.Objectius
* 1. celebrar la llibertat del programari i la gent que hi ha al seu voltant* 2. fomentar una comprensió general de la llibertat del programari i encoratjar l’adopció del programari lliure i els estàndards oberts
* 3. crear un accés més equitatiu a les oportunitats mitjançant l’ús de tecnologies participatives
* 4. promoure el diàleg constructiu de responsabilitats i drets a la societat de la informació
* 5. ser inclusius d’organitzacions i individus que comparteixen la nostra Visió
* 6. ser pragmàtics, transparents i responsables com a organització
Material
Cartell anunciador (JPEG) per a penjar-lo per altres centres cívics, escoles i biblioteques de Barcelona i voltants.
Còpies impreses de manuals d’Ubuntu (a l’enllaç en pdf).
* Els dibuixos del banner de l’inici de la pàgina són d’en Nicolas Rougier, sota llicència GPL v2 o posterior.
Nota de premsa
DIA DE LA LLIBERTAT DEL PROGRAMARI A CATALUNYAEl proper dissabte 17 de setembre se celebra a tot el món[1] el Dia de la Llibertat del Programari o Software Freedom Day[2], diada que compta amb el lideratge de la Digital Freedom Foundation i el suport d’empreses i organitzacions com Google, la Free Software Foundation, Joomla!, FreeBSD o Creative Commons, entre d’altres.
La celebració que s’inicià l’any 2004, es realitza any rere any a Catalunya des del 2005 de la mà de Caliu[3], i l’any 2011 s’hi va afegir la Konfraria[4] permetent que la celebració s’allargués en el temps.
Ens veurem a Barcelona a l’Ateneu La Bòbila de Nou Barris, al carrer de l’Estudiant, 26, amb un conjunt de xerrades diverses que ocuparan la tarda des de les 16:30 h i fins a les 20:30 h.
Podeu veure totes les activitats a: http://dlp.caliu.cat
El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure.
L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu! Imagineu que, després d’uns pocs anys, la tesi que tant de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l’empresa de programari, us diran que us gasteu encara més diners en una «actualització», que només resulta ser més lenta i amb més defectes que l’anterior versió. Fins i tot un nou reproductor de música, només per trobar que refusa la música que abans podíeu escoltar en el reproductor antic? Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món encara avui.
El Dia de la Llibertat del Programari existeix per mostrar el públic en general que hi ha una manera de sortir d’aquest cercle viciós. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d’usar el programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o Mac OS usant-hi programes lliures.
El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:
0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.
1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
2.- La llibertat de redistribuir les còpies.
3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
Aquestes quatre llibertats que Richard Stallman va escriure l’any 1986[5] permeten la participació igualitària en l’era de la informació. Un bon exemple n’és la presència de llengües minoritàries en moltes aplicacions de programari lliure[6].
[1] http://www.softwarefreedomday.org/map/index.php?year=2015
[2] http://softwarefreedomday.org
[3] http://caliu.cat
[4] http://www.konfraria.org
[5] http://en.wikipedia.org/wiki/Free_software#Definition
[6] http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/mas0303/mas0303.html
Contacte
Rafael CarrerasEnllaços
- Dia de la llibertat del Programari (Software Freedom Day): http://SoftwareFreedomDay.org
- Pàgina de l’equip: http://wiki.softwarefreedomday.org/2015/Spain/Barcelona/Caliu
- Pàgina del Dia de la Llibertat del Programari a Barcelona: http://dlp.caliu.cat
- Fotos de 2015: https://goo.gl/photos/cX5mujL82JNEDqnu8
- Caliu, Associació d’Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana: http://caliu.cat
- Konfraria de la Vila del Pingüí: http://www.konfraria.org
Hora |
Títol |
Ponent |
Confirmació |
| 16:30 | Ràdio per programari SDR | David Pinilla | Sí |
| 17:30 | El programari lliure en la gestió de biblioteques | David Gasa | Sí |
| 18:30 | Taller de disseny 3D amb Freecad | Paco Rivière | Sí |
| 19:30 | Nous mètodes de distribució de programari a GNU/Linux |
Aleix Pol | Sí |
| 20:30 | Taller de plaques Arduino Make It! | Jordi Binefa | No |
dimecres, 3 d’agost del 2016
NouBarrisNet: El pulmó cívic de Porta
La Sóller, la plaça que es va estrenar com la més gran de la Barcelona
La plaça de Sóller va néixer oficialment l’any 1983, després d’anys de reivindicacions veïnals perquè l’Ajuntament hi creés una zona verda en un solar ple de fang, runes i rates. Quan es va inaugurar es va convertir en la plaça més gran de Barcelona. Un espai que els veïns han convertit en l’eix cívic i cultural del barri.
La història de la plaça de Sóller és similar a moltes altres de Nou Barris. La urbanització de camps de conreu per construir-hi blocs d’habitatges va acabar ofegant i densificant els voltants de les masies de Can Verdaguer i Can Valent, a l’actual barri de Porta. Casetes baixes de poble convivien amb carrers plens d’edificis de pisos. Entremig, un gran terreny de 22.000 metres quadrats, que es va salvar de noves construccions en decidir l’Ajuntament que hi havia ja massa densificació a la zona. Durant molts anys, aquest solar va esdevenir un punt de trobada, tot i les rates, el fang i les runes que hi quedaven dels inicis d’una nova promoció d’habitatges. Alguna autoescola també va aprofitar l’espai per alliçonar nous conductors. Davant aquest panorama, els veïns van començar a reivindicar una urbanització de la plaça l’any 1974. Assemblees i accions reivindicatives com la plantada d’arbres es van anar succeint. Un taulell a la plaça es va ocupar d’informar els veïns de totes les reivindicacions del barri i les concentracions previstes. L’Ajuntament compra finalment els terrenys a finals dels 70 i comencen les obres de la plaça l’any 1980. L’espai s’inaugura tres anys després, però l’alegria dels veïns dura poc. Un any després s’ha de tornar a arranjar la plaça de Sóller per corriments de terres, provocats per les restes de l’antiga bòbila i runes al subsòl.
La plaça combina una zona d’espai verd amb uns baixos on s’instal·la el centre cívic Porta-Sóller, als baixos als quals avui dia trobem l’Ateneu la Bòbila. Tot plegat encara potencia més la plaça com a espai de trobada i cor cultural i cívic del barri. Ara, la plaça afronta una nova etapa, amb una propera remodelació que s’està definint en un procés participatiu amb els veïns i les entitats.
extret de http://www.noubarris.net/web40/?p=67871
La plaça de Sóller va néixer oficialment l’any 1983, després d’anys de reivindicacions veïnals perquè l’Ajuntament hi creés una zona verda en un solar ple de fang, runes i rates. Quan es va inaugurar es va convertir en la plaça més gran de Barcelona. Un espai que els veïns han convertit en l’eix cívic i cultural del barri.
La història de la plaça de Sóller és similar a moltes altres de Nou Barris. La urbanització de camps de conreu per construir-hi blocs d’habitatges va acabar ofegant i densificant els voltants de les masies de Can Verdaguer i Can Valent, a l’actual barri de Porta. Casetes baixes de poble convivien amb carrers plens d’edificis de pisos. Entremig, un gran terreny de 22.000 metres quadrats, que es va salvar de noves construccions en decidir l’Ajuntament que hi havia ja massa densificació a la zona. Durant molts anys, aquest solar va esdevenir un punt de trobada, tot i les rates, el fang i les runes que hi quedaven dels inicis d’una nova promoció d’habitatges. Alguna autoescola també va aprofitar l’espai per alliçonar nous conductors. Davant aquest panorama, els veïns van començar a reivindicar una urbanització de la plaça l’any 1974. Assemblees i accions reivindicatives com la plantada d’arbres es van anar succeint. Un taulell a la plaça es va ocupar d’informar els veïns de totes les reivindicacions del barri i les concentracions previstes. L’Ajuntament compra finalment els terrenys a finals dels 70 i comencen les obres de la plaça l’any 1980. L’espai s’inaugura tres anys després, però l’alegria dels veïns dura poc. Un any després s’ha de tornar a arranjar la plaça de Sóller per corriments de terres, provocats per les restes de l’antiga bòbila i runes al subsòl.
La plaça combina una zona d’espai verd amb uns baixos on s’instal·la el centre cívic Porta-Sóller, als baixos als quals avui dia trobem l’Ateneu la Bòbila. Tot plegat encara potencia més la plaça com a espai de trobada i cor cultural i cívic del barri. Ara, la plaça afronta una nova etapa, amb una propera remodelació que s’està definint en un procés participatiu amb els veïns i les entitats.
extret de http://www.noubarris.net/web40/?p=67871
Subscriure's a:
Missatges (Atom)