Assemblea renovació Junta Avv Porta - 2015

El proper dimarts dia 19 de maig es reunirà l'assemblea de sòcies i socis de la nostra entitat veïnal per escollir nova junta a partir de les candidatures que es presentaran en aquell moment.

Dia: dimarts 19 maig
Hora: 19 hores en primera convocatòria i 19'15 en segona convocatòria
LLOC: Centre Comunitari Porta -Soller

Us esperem

 

presentació #OligopolyOFF: empieza la revolución energética ciudadana, Te necesitamos!

#OligopolyOFF

Empieza la revolución energética ciudadana

90 ciudades y municipios acogerán el estreno de #OligopolyOFF

En Nou Barris se estrena en el Centro  Comunitario Porta-Sóller para ayudar así mismo a la lucha contra la pobreza energética en los barrios populares.
DIA: Miércoles 6 de mayo
HORA: 19 horas
LUGAR: Centre Comunitari Porta, plaça Sóller-c/estudiant s/n
Localización- Metro: Linia amarilla (Llucmajor)- azul (virrei amat)- roja (Fabra i Puig).
Convoca: Avv. Porta, Asc. Salut i Agroecologia, Asc. 500x20

La Plataforma por un Nuevo Modelo Energético presenta el documental #OligopolyOFF: Empieza la revolución energética ciudadana que ha estado rodando durante meses. El trabajo se centra "en las alternativas energéticas y en lo que puede hacer la ciudadanía para lograr otro modelo", según su directora, Alba del Campo

.

#OligopolyOFF se estrenará los próximos días 6 y 7 en más de 90 ciudades y municipios de la geografía española. La premiére tendrá lugar el 6 en Zaragoza en el marco del Festival Internacional de Cine y Medio Ambiente EcoZine, que ha concedido el premio EcoZine 8ª edición a este documental sobre la actual situación energética y las alternativas ciudadanas para cambiarlo. Está producido por la Plataforma para un Nuevo Modelo Energético (PxNME).

Reforma del barri de Porta: una oportunitat pel futur!

Certament quan estem plantejant una revisió del PERI de Porta ens agrada rebre l'ajut d'opinions acadèmiques en la línia.

El degà dels Col·legis d'Arquitectes de Catalunya planteja revisions de la ciutat en cinc termes els quals estan recollits en les demandes de les entitats del barri.

El "dret a la ciutat" per uns municipis millors

"...l'home a de ser protagonista de la ciutat que ell mateix a construït..."

Recentment la Tribuna del diari La Vanguardia oferia l'opinió de Lluís Comeron, degà dels col·legis d'arquitectes de Catalunya, sobre l'actualitat del dret a la ciutat que Henri Lefebvre va popularitzar amb el seu llibre al 1968.

Aquest degà en l'article a una columna ofereix una actualització d'aquest dret centrada amb el compromís dels arquitectes en recuperar les ciutats pels seus habitants que viuen ofegats en la crisi. Resumeix aquesta actualització a cinc canvis en els models urbanístics que ajudarien a la ciutadania a construir municipis millors. I despres assegura que les eleccions municipals són una oportunitat per aquests canvis i la ciutadania hauria d'estar vigilant amb els programes dels partits perquè aquests canvis afectin positivament a les properes generacions.

Els resumeix així:

1. redefinir objectius amb una perspectiva social que prioritzi l'equilibri territorial i la dinamització econòmica confiada a la rehabilitació i renovació urbanes.
2. millorar els mecanismes de planejament urbà per evitar l'ocupació de nous espais.
3. accés a un habitatge digne i adequat actuant sobre habitatges sobreocupats i altres buits.
4. intervenir en el parc d'edificis amb criteris comuns basats en solidaritat, cohesió social, salut, accesibilitat i seguretat.
5. millorar l'espai urbà exigint una arquitectura ben relacionada amb l'entorn i com valor que té com espai de tothom.

El dret al barri de Porta.

La propostes de reforma del Peri i del PGM (Pla General Metropolità) del barri ha estat basades en alguns dels pressupostos que expressa l'article anterior que hem comentat:

1.-perspectiva social i la dinamització econòmica: les propostes des del teixit social són clares: l'urbanisme ha de possibilitar la dinamització econòmica de l'entorn que s'expressa en la generació de feina estable, ben pagada, sense necessitat de desplaçament entre treball i llar.

• creació d'un mercat a la plaça Sóller per dinamitzar l'interior del barri.
• necessitat d'una clàusula social que obligui a les empreses d'obres contractar una proporció de persones del barri amb capacitació adequada a feina que s'oferta.
• intervenció urbana que permeti revifar el comerç interior.

2.- evitar l'ocupació de nous espais.

• L'Avv va demanar la suspensió de llicències d'obra nova per permetre conservar els espais buits que queden per futurs usos de les properes generacions. CiU es va abstenir per aquest punt per ell polèmic.
• També la compra per part de  l'Ajuntament dels solars del carrer Maladeta per fer una Rambla.

3.-accés a un habitatge digne. Igualment en aquest supòsit la proposta...

• és que els pisos buits nous es dediquin a lloguer públic assequible per fixar al barri joves parelles que són foragitades per preus impossibles de l'habitatge.

 4.-Intervenir en el parc d'edificis. En aquest cas..

• és l'estudi d'un veí el que demostra la necessitat de cohesionar el parc d'habitatge doncs Porta té una de les més elevades taxes de gent gran de la ciutat.

4.-millorar l'espai urbà exigint una arquitectura ben relacionada amb l'entorn.

• Des de la perspectiva d'un urbanisme integrador hem fet la proposta de dues rambles verdes, amb carrils bicis, zona de vianants, pacificació del trànsit rodat i remodelació de la plaça Sóller per fer-la més accessible.
• un Centre Comunitari, als baixos de la plaça, que com equipament públic doni suport a la ciutadania per conquerir aquest dret al barri de Porta.

Debat – qui fabrica els diners? com els banquers s’han apropiat d’un poder colosal.

com la cleptocràcia financera s’apropiat el dret a fabricar els diners, cobrar interessos i com la classe política hi col·labora

Ponent:

• Oscar Luis VIERA. Licenciat en Dret - Advocat /Licenciat en Administració d'Empreses

Ens trobem en un procés sense precedents d'expansió quantitativa de diners electrònics (EE.UU/ BCE). Diuen que és per reactivar l'economia a través del crèdit. 

Però si la gent no es solvent quin crèdit pot demanar? repetir bombolles de crèdit com l'immobiliari és una solució?  

Per què diem que els bancs privats creen diners quan et concedeixen una hipoteca i a més et cobren interes? no era que et prestaven diners d'altres?

Totes aquestes preguntes estan al tinter. Venia a escoltar i participar!!

Ep... que expliquem als partits del Districte el PERI, la Sóller i la Rambla verda de Porta!

Presentem el que estem treballant en el si de les entitats del barri als Partits del Districte.

Fem una explicació de l'argumentari i de l'estudi que hem fet per demanar una revisió del Peri (PLa Especial de Reforma Interior) i del PGM (Pla General Metropolità) del barri de Porta.

Volem explicar als partits del Districte les necessitats que creiem té el nostre barri des del punt de vista de les entitats, principalment, a nivell urbanístic. Per tant és una reunió amb els partits però amb el veïnat present.

Hem demanat als partits que vinguin a la reunió perquè volem que ho coneguin perquè després de les municipals serà una de les seves tasques desenvolupar el que serem capaços de consensuar.

Hem pensat que seria bo que el veïnat pugui estar present i escolti tots els fets i motius. A més farem la presentació de LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA, un estudi per a l'UAB que va fer un dels membres de l'Avv.

Els punts que presentarem seran amb informació valuosa per a tothom:

• Breu informe sobre les propostes, solucions, terminis.
• Presentació estudi del barri de Porta per tesina UAB- LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA amb mapes socio- econòmics -mobilitat...etc.
• Possibles lligams amb propostes de Habitat Urbà en Superilles, pla mobilitat, etc
• Procés participació, empoderament veïnal i treball institucional dels partits per implementar-ho.

DIA: dilluns 13 abril

HORA : 19-20'30 hores - es prega puntualitat

LLOC: Centre Comunitari Porta-Sóller / pça Sóller

Us recomanem visiteu prèviament aquests enllaços del web de l'Avv on s'expliquen algunes propostes.

• Nova Àrea de Centralitat a Porta: apostem per Rambles verdes transversals.

• Resolució Ajuntament x nova Àrea Centralitat verda i comunitària al PERI de Porta

• LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

• Espais verds barri de Porta: PLANTAR GESPA és ecològicament ESTÚPID!

• 9 centres educatius de Porta es trobarien en zones amb important contaminació atmosfèrica

LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

Dinàmiques participatives d’Apropiació de l’Espai Públic Urbà

APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

Text extret de TFM Transforma Porta! Julio Morrás 2013

 Les problemàtiques urbanes provenen principalment de les condicions en les quals va créixer el barri de Porta. Entenent l’origen de l’espai urbà de Porta es pot veure la relació entre els fenòmens socials i l’espai urbà com aquell què té profunds efectes sobre els processos socials. Aquest creixement urbà el situem a partir de la dècada dels anys 50 a conseqüència dels moviments migratoris del camp a la ciutat. La necessitat de cobrir aquesta necessitat d’allotjament per als nou vinguts va provocar què es construís el barri sense tenir en compte les demandes d’espai públic. A Porta l’espai va quedar en mans d’agents immobiliaris i especuladors què només van ser capaços de proporcionar el major número possible d’allotjaments lo més ràpidament possible i al menor cost.

 La morfologia urbana a Porta es caracteritza per un creixement al voltant de les vies principals cap al centre del barri. Curiosament gràcies ha aquesta evolució morfològica indefinida en la zona central i sud del barri de Porta fa que existeixi una gran quantitat de superfície d’espai públic. És el cas de la plaça Sóller on la seva construcció va ser possible gràcies al bloqueig dels veïns en un dels últims solars que quedaven per construir. De la mateixa forma, el solar de Renfe-Meridiana un cop va deixar de ser utilitzat per a reparar trens va quedar abandonat i no va ser fins els jocs Olímpics quan es va decidir donar un ús nou ha aquells terrenys. Per tant veiem com la indefinició morfològica d’un principi s’ha convertit al llarg dels anys en la principal qualitat del barri de Porta; la gran quantitat de superfície d’espai públic urbà.

 L’anàlisi de les actuacions a nivell urbanístic realitzades recentment ens mostren una millora en la quantitat d’espai públic urbà. A Porta tenim molta superfície d’espai públic que no representa el model actual imperant en les ciutats, basat amb l’ocupació de l’espai públic per part del cotxe. Aquesta realitat deriva principalment de la morfologia urbana on la baixa densitat urbana ha deixat una alta quantitat d’espai públic lliure què el cotxe no ha arribat a ocupar. A diferència de zones més cèntriques de la ciutat de Barcelona, la problemàtica del barri de Porta és què l’alta quantitat d’espai públic que posseeix el barri acaba sense ser utilitzat. L’espai públic del barri de porta permet a les persones viure en un espai amb una bona qualitat de vida però no genera una identitat de barri pròpia.

- relacions entre elements diferents i la totalitat del barri de Porta -

 Quines relacions existeixen entre els diferents elements i entre els elements i la totalitat del barri de Porta per a què existeixi una alta quantitat d’espai públic sense utilitzar? Perquè no hi ha gent en aquests espais?

 El comerç al barri de Porta situat al voltant dels eixos viaris principals s’identifica com un dels elements principals que determinen què hi hagi gent a l’espai públic. En canvi als voltants de la Plaça Sóller trobem una quantitat mínima de locals comercials. S’observa com la xarxa viaria i la xarxa de vianants estan condicionades per la concentració comercial i viceversa. A més, en aquest aspecte l’Heron City funciona com un forat negre. Al concentrar l’activitat en un punt, el comerç desapareix al voltant d’aquest centre comercial. L’ús de l’espai públic es veu afectat per aquest fenomen ja que no trobem en la zona central del barri activitat comercial. La ubicació del cementiri de Sant Andreu en la part central del barri tampoc ajuda a dinamitzar el barri. Per altre banda el parc de Can Dragó encara què és un pol d'atracció de l’activitat esportiva de Barcelona no promociona un tipus d’activitat diferent a la practica de l’esport deixant de banda altres tipus d’activitats culturals o fins i tot artístiques que poguessin servir als veïns del barri.

 Identificant com ha principals debilitats l’espai públic infrautilitzat i la falta d’identitat del barri de Porta en es proposa incidir en la revitalització d’un eix central format per plaça Sóller, solar Piferrer 122 i Centre Cívic Can Verdaguer i d’aquesta manera buscar promocionar la vida cultural i artística del barri. A més per mitjà de la remodelació d’aquest eix es proporcionaria identitat i sentit de pertinença al barri. Dinamitzaria el centre del barri solucionant els problemes d’inseguretat que tradicionalment ha patit aquesta zona i augmentaria la cohesió social per mitjà de la participació dels joves i dels veïns en general.

- espais públics i privats al barri de Porta -

9 centres educatius de Porta es trobarien en zones amb important contaminació atmosfèrica

El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, el CREAL, conclou que la contaminació perjudica l'aprenentatge dels nens.

La revisió del PERI del barri que demana l'Avv haurà de cercar solucions d'ampli abast.

L'estudi del CREAL s'ha fet sobre 2.897 alumnes de Primària, entre 7 i 10 anys, de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Segons els autors, el cervell dels nens és especialment vulnerable, perquè està en desenvolupament; la contaminació dels vehicles l'afecta i l'intoxica, i pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i en el comportament dels alumnes.

L'estudi publicat ara a la revista mèdica PLOS Medicine analitza tres paràmetres: la memòria de treball, la memòria superior de treball i l'atenció. I els resultats revelen que aquells que es troben en escoles amb nivells més alts de contaminació rendeixen menys que els que tenen l'aire més net. "...Els nens que assisteixen a escoles amb nivells alts de contaminació, tant a la classe com al pati, van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials ...", ha explicat l'investigador que ha dirigit l'estudi, Jordi Sunyer. A més sosté que una escola situada prop de carrers amb molt trànsit "pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i el comportament" dels alumnes.

Meridiana, Ronda del Mig i Valldaura marquen elevats nivells al mapa.

Dels 13 centres de Porta cap ha estat en el programa de seguiment però els resultats de l'estudi i els mapes indiquen que podem tenir una certa preocupació per la qualitat de l'aire de les escoles situades en els carrers esmentats. I onze centres educatius del barri es trobarien entre carrers d'elevada contaminació.
Especialment els patis de les escoles Palma de Mallorca, escola Bressol Ciutat de Mallorca, Aloma i l'institut Flos i Calcat donen directament en un carrer d'elevat trànsit rodat com es la Ronda del Mig/Piferrer/Valldaura.
D'altra banda hi hauria una zona de contaminació inferior entre dos vies d'alta contaminació (Meridiana, Piferrer) entre les quals estarien els centres educatius de l'escola de Música, institut d'Hosteleria, el IES Valldemosa, escola bressol Can Dragó, i finalment l'escola Splai i l'escola de Disseny Deia a la zona de Pi i Molist.

La Plataforma per la Qualitat de l'aire demana 24 mesures a l'Ajuntament.

En el Manifest de presentació, la Plataforma per la Qualitat de l'aire recentment creada pels episodis d'alta contaminació del passat hivern, avisa que la contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre.  L’Organització Mundial de la Salut (OMS) explica la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer. La principal causa de contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de vehicles privats seguit de l'activitat industrial i del trànsit marítim i aeri.
Demana en total 24 mesures entre les quals hi ha dos recollides en la revisió del PERI de Porta proposades per diverses entitats del barri.
Quatre estan recollides en la proposta de revisió del PERI de Porta
Seguint la numeració de la Plataforma serien:
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Urbanització segons model de ciutat compacte que disminueix l’ús del vehicle privat, prioritzant polítiques de mobilització dels habitatges buits i rehabilitacions.
7. Establiment d'eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l'ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa  i interconnexió metropolitana