AQUEST DIMARTS DIA 7 DE MAIG EL PARTITS VINDRAN AL BARRI A FER UN DEBAT AMB EL VEÏNAT SOBRE EL MODEL DE BARRI QUE VOLEM
US ESPEREM!
divendres, 3 de maig del 2019
dimecres, 20 de març del 2019
Un experiment social al barri de Porta
El barri de Porta fa menys d’un quilòmetre quadrat. Hi viuen gairebé
25.000 persones. No és que sigui dels més petits de Nou Barris, però no
deixa de ser un territori que es pot recórrer de banda a banda amb una
petita passejada. La Meridiana, el passeig Fabra i Puig, el carrer del
Doctor Pi i Molist, el passeig del Verdum i el passeig Valldaura són les
seves fronteres. Porta és un pentàgon desigual amb contrastos que
criden l’atenció. Té el centre comercial Heron City però a tocar hi ha
les casetes del carrer de Casas i Amigó.
Deixant de banda la demografia i la geografia, Porta és, des de fa uns anys, una mena d’experiment social. Ho és perquè estem parlant d’un barri on la joventut i l’experiència han creat una simbiosi que, lluny de ser perfecta, rema en la mateixa direcció en tot allò que té a veure amb les reivindicacions veïnals. Des de fa gairebé dos anys l’associació de veïns té un president de només 25 anys, l’Albert Villacampa. Des de l’espai Porta’m a l’Hort, uns horts veïnals situats en un solar a la cantonada del passeig Ciutat de Mallorca i el carrer de Piferrer, Villacampa fa una radiografia precisa del barri. És un noi amb discurs, amb una bona oratòria. “Jo soc el president perquè personatges històrics del barri van donar pas al relleu. S’ha compartit el poder i la gent ha entès, tot i que de vegades costa i hi ha friccions, que el relleu era necessari”, explica.
No estem, doncs, davant la clàssica associació de veïns monopolitzada des de fa anys per la generació que va liderar les lluites veïnals dels 80 i 90 i que, sovint, també ha estat satèl·lit dels governants de torn. Villacampa explica que l’associació ha passat per diverses etapes. Des de la que va estar formada per gent de l’entorn del PSUC fins a la proximitat amb el PSC, i també una època amb integrants més propers al PP. “Ara som una barreja de persones però ens defineix que tots som d’esquerres”, diu Villacampa. Una associació d’esquerres molt viva, amb ganes de lluitar per un barri majoritàriament de gent humil i amb reptes socials i urbanístics pendents.

ATENEU LA BÒBILA
En l’ecosistema de Porta hi ha un espai clau que articula la realitat social del barri. És l’Ateneu La Bòbila, que acull un total de sis entitats: la mateixa associació de veïns, el Casal de Joves, 500×20 (entitat que defensa el dret a l’habitatge), l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris, l’Agrupament Scout Creu del Sud i Porta Cultural. L’Ateneu es va fundar el 2012 i és fruit del paper de la Federació Transforma Porta, que agrupa una quinzena d’entitats. Ara els usuaris de l’Ateneu l’estan buidant perquè hi ha una reforma aprovada. Les obres començaran el següent mandat.
Aquesta reforma és una de les actuacions positives que l’associació de veïns col·loca a la seva llista de balanç d’aquest mandat municipal que ara s’acaba, tot i que critiquen que no s’hagi pogut trobar un espai alternatiu perquè les entitats estiguin juntes mentre durin les obres. A la llista també hi apareix la plaça Sòller, enganxada a l’Ateneu, de la qual ja està en marxa la reforma. Una altra qüestió urbanística fonamental són les dues rambles verdes, que l’entitat lamenta que no hagin tirat endavant. Pel que fa a qüestions socials, l’associació de veïns denuncia que “no hi ha hagut accions sostingudes des de l’administració per reduir la xacra de la pobresa”. Quin balanç es fa del mandat de Barcelona En Comú des de l’associació de veïns? “Hi ha hagut un increment dels contactes i més proximitat, però no sempre s’ha donat respostes als problemes. Aquesta incapacitat de donar respostes de vegades ha creat un descontentament”, afirma Villacampa.
HORTS DE MALADETA
La passejada per Porta inclou una visita obligatòria als horts de Maladeta, nascuts fa més de 10 anys després que un grup de veïns els ocupessin. És un espai de resistència contra el projecte de diverses promotores per fer-hi blocs de pisos. “Això és una trinxera contra l’especulació urbanística”, afirma Villacampa. Al costat dels horts, mentre dos veïns que en són usuaris fan petar la xerrada, en Julián Lluís, el secretari de l’associació de veïns, reflexiona sobre el passat i el futur de Porta. Lluís representa la cara veterana de l’entitat. “Als anys 80 i 90 es van aconseguir moltes coses amb les reivindicacions, però amb els anys la gent es van anar acomodant”, diu. Les reivindicacions, afegeix Julián, han tornat perquè la política no ha donat els seus fruits. “Ara la gent és més individualista, però sempre apostem per la unitat per aconseguir les nostres reivindicacions”, conclou.
Un reportatge d’Albert Ribas.
FONT: LiniaNouBarris
Deixant de banda la demografia i la geografia, Porta és, des de fa uns anys, una mena d’experiment social. Ho és perquè estem parlant d’un barri on la joventut i l’experiència han creat una simbiosi que, lluny de ser perfecta, rema en la mateixa direcció en tot allò que té a veure amb les reivindicacions veïnals. Des de fa gairebé dos anys l’associació de veïns té un president de només 25 anys, l’Albert Villacampa. Des de l’espai Porta’m a l’Hort, uns horts veïnals situats en un solar a la cantonada del passeig Ciutat de Mallorca i el carrer de Piferrer, Villacampa fa una radiografia precisa del barri. És un noi amb discurs, amb una bona oratòria. “Jo soc el president perquè personatges històrics del barri van donar pas al relleu. S’ha compartit el poder i la gent ha entès, tot i que de vegades costa i hi ha friccions, que el relleu era necessari”, explica.
No estem, doncs, davant la clàssica associació de veïns monopolitzada des de fa anys per la generació que va liderar les lluites veïnals dels 80 i 90 i que, sovint, també ha estat satèl·lit dels governants de torn. Villacampa explica que l’associació ha passat per diverses etapes. Des de la que va estar formada per gent de l’entorn del PSUC fins a la proximitat amb el PSC, i també una època amb integrants més propers al PP. “Ara som una barreja de persones però ens defineix que tots som d’esquerres”, diu Villacampa. Una associació d’esquerres molt viva, amb ganes de lluitar per un barri majoritàriament de gent humil i amb reptes socials i urbanístics pendents.

ATENEU LA BÒBILA
En l’ecosistema de Porta hi ha un espai clau que articula la realitat social del barri. És l’Ateneu La Bòbila, que acull un total de sis entitats: la mateixa associació de veïns, el Casal de Joves, 500×20 (entitat que defensa el dret a l’habitatge), l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris, l’Agrupament Scout Creu del Sud i Porta Cultural. L’Ateneu es va fundar el 2012 i és fruit del paper de la Federació Transforma Porta, que agrupa una quinzena d’entitats. Ara els usuaris de l’Ateneu l’estan buidant perquè hi ha una reforma aprovada. Les obres començaran el següent mandat.
Aquesta reforma és una de les actuacions positives que l’associació de veïns col·loca a la seva llista de balanç d’aquest mandat municipal que ara s’acaba, tot i que critiquen que no s’hagi pogut trobar un espai alternatiu perquè les entitats estiguin juntes mentre durin les obres. A la llista també hi apareix la plaça Sòller, enganxada a l’Ateneu, de la qual ja està en marxa la reforma. Una altra qüestió urbanística fonamental són les dues rambles verdes, que l’entitat lamenta que no hagin tirat endavant. Pel que fa a qüestions socials, l’associació de veïns denuncia que “no hi ha hagut accions sostingudes des de l’administració per reduir la xacra de la pobresa”. Quin balanç es fa del mandat de Barcelona En Comú des de l’associació de veïns? “Hi ha hagut un increment dels contactes i més proximitat, però no sempre s’ha donat respostes als problemes. Aquesta incapacitat de donar respostes de vegades ha creat un descontentament”, afirma Villacampa.
HORTS DE MALADETA
La passejada per Porta inclou una visita obligatòria als horts de Maladeta, nascuts fa més de 10 anys després que un grup de veïns els ocupessin. És un espai de resistència contra el projecte de diverses promotores per fer-hi blocs de pisos. “Això és una trinxera contra l’especulació urbanística”, afirma Villacampa. Al costat dels horts, mentre dos veïns que en són usuaris fan petar la xerrada, en Julián Lluís, el secretari de l’associació de veïns, reflexiona sobre el passat i el futur de Porta. Lluís representa la cara veterana de l’entitat. “Als anys 80 i 90 es van aconseguir moltes coses amb les reivindicacions, però amb els anys la gent es van anar acomodant”, diu. Les reivindicacions, afegeix Julián, han tornat perquè la política no ha donat els seus fruits. “Ara la gent és més individualista, però sempre apostem per la unitat per aconseguir les nostres reivindicacions”, conclou.
Un reportatge d’Albert Ribas.
FONT: LiniaNouBarris
dissabte, 23 de febrer del 2019
2015-19 que ha fet l'Ajuntament i que no ha fet aquest mandat respecte de les demandes del teixit veïnal de Porta
Pla Actuació Municipal i de Districte (PAD-PAM 2015-19)
L'Associació de Veïns i Veïnes de Porta va proposar per a la legislatura les següents necessitats.
Projectes ESTRELLA del mandat:
:Actuació PAD 1. Ampliació Ateneu La Bóbila. Aquesta intervenció connectaria i donaria visibilitat des de la plaça acabant amb el aïllament secular del centre.
(RESULTAT: S’INICIARAN LES OBRES APROVADES EN EL NOU MANDAT. EL DISTRICTE NO HA ESTAT CAPAÇ D’UBICAR DURANT LES OBRES L’ATENEU EN UN SOL ESPAI)
Actuació PAM 3. Remodelació de la plaça Sóller tenint en compte un procés participatiu. Dintre d'un projecte d'àmbit global que connecti la plaça amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. La millora de la plaça atrauria a nous usuaris i faria més fàcil les diferents activitats que el veïnat seguirà realitzant en els propers anys com podria ser la castanyada, la festa major o el Mercat Im-porta.
(RESULTAT: ACABA D’INICIAR-SE LES OBRES)
Actuació PAM 4. - Rambla Verda 1 constituïda per l’espai verd continu entre els carrers Meridiana/Can Dragó/Fraba i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist.
(RESULTAT: s’està negociant una solució al carrer Maladeta on les promotores volen fer pisos lliures i el veïnat vol equipaments o zona verda des de fa una dècada)
ALTRES D'ACTUACIONS PAD general (PLA
D'ACCIÓ DE DISTRICTE)
UrbanismeActuació PAD 2. Millora de carrers tenint en compte les persones de mobilitat reduïda. Algunes de les intervencions prioritaries serían:
-
Jardins Alfabia – (RESULTAT: obres casi finalitzades)
-
carrers Alcudia, Alella (RESULTAT: obres finalitzades)
-
el carrer Bunyola demanem zona peatonal (RESULTAT: NO
FET)
-
al carrer Estudiant entre Cases i Amigó i Valldemosa
(RESULTAT: NO FET)
Actuació PAD 3. Suport institucional pactat per revitalitzar la plaça Sóller: Mercat im-Porta, activitats,...
(RESULTAT: hi ha hagut suports a les activitats realitzades)
Equipaments
Actuació PAD 4.
-
Remodelació de Can Valent com a escola
d'horticultura (RESULTAT: NO FET)
-
Arranjament del Club Petanca Alcúdia. (RESULTAT:
NO FET)
Actuació PAD 5. Accions sostingudes entre administració, serveis socials i entitats del barri per reduir aquest mandat la xacra de la pobresa que ha situat al nostre districte com un dels més pobres de la ciutat. (RESULTAT: NO FET)
LLISTAT D'ACTUACIONS PAM (PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL)
Urbanisme
Actuació PAM1. Solució al procés judicial dels hortelans del carrer Maladeta. (RESULTAT: arxivada demanda)
Actuació PAM 2. Realització d'un projecte d'ordenació de barri on es tinguin en compte les actuacions no realitzades en el PERI Consideració del barri com a una super-illa sostenible amb terrenys agrícoles i espais verds. (RESULTAT: NO FET)
Ecologia Urbana+Urbanisme
Actuació PAM 4. Pacificació dels carrers amb la creació de dos eixos de comunicació realitzant un procés participatiu. La creació d'unes noves àrees pacificades més adaptades al trànsit peatonal i de la bicicleta en l'anomenat corredor verd les considerem estratègiques degut a que la nova àrea de centralitat representada al voltant de la pl. Sóller ha d'estar connectada amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. El nou traçat de mobilitat peatonal i de carrils bici tindrà en compta l'afectació de places d'aparcament de cotxes.
-
Rambla Verda 1, Meridiana/Can Dragó/Fabra i
Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça
Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist. Més enllà
es troba ja el mateix Ajuntament de Districte. (RESULTAT:
NO FET)
-
Rambla Verda 2, amb Piferrer/Pintor Alsamora i
acabaria a Jardins Alfabia on enllaçaria amb el carril bici que
recorre el Passeig Valldaura a traves de c/Lorena (RESULTAT:
en estudi però sense acord)
-
Recuperar zona verda a parking provisional Pintor
Alsamora - Rambla Verda 2 (costat Cementiri S.Andreu) (RESULTAT:
en estudi però sense acord)
Actuació PAM 5. Moratòria llicencia obra nova dels solars que estan sense edificar i rehabilitació del teixit existent. (RESULTAT: NO FET)
Compra de l'edifici Valldaura/Eduard Tubau( pça República) per Habitatge Lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
Habitatge+Urbnisme
PAD. Actuacions del PERI inacabats.
-
Actuació 1, Maladeta – horts son
edificables. Expropiar els solar i construir La Rambla de
Maladeta amb una zona esportiva al aire lliure. (RESULTAT:
NO FET)
-
Actuació 6, Valldemossa/ Escultor Ordoñez
(cantonada) Pisos lloguer social. (RESULTAT: NO
FET)
-
Actuació 7, Pintor Alsamora – brossa- Rialp
promotor (solar recomprat per altre). Pisos lloguer social i
habitatges assistits. (RESULTAT: NO FET)
-
Actuació 9, la selva al final. Pisos lloguer
social i vivendes asistides. (RESULTAT: NO FET)
-
Actuació 8, Pintor Alsamora Eduardo Tubau enfront
cementiri. Pisos lloguer social i vivendes asistides
(RESULTAT: NO FET)
-
Actuació 12, camp de futbol DAMM. Construcció
d'un equipament esportiu i Afectació vial (ampliació Pintor
Alsamora) (RESULTAT: en estudi)
Actuació PAM 6. No a l'ampliació comercial de l'Heron City. (RESULTAT: en estudi)
dijous, 21 de febrer del 2019
Reforma Plaça Sóller i Gentrificació - un debat pendent a les entitats de Porta
Recentment ens ha arribat el següent article que té a veure amb les problemàtiques de gentrificació dels barris associades a les millores urbanístiques. Aquesta ha estat una preocupació de les entitats de l'Ateneu La Bòbila des de que vàrem demanar a l'Ajuntament la reforma de la Söller perquè estava en un estat deplorable.
Però tampoc volem que aquesta reforma es torni un arma que acabi expulsant al veïnat més pobre.
Aquest article és una proposta del advocat Pablo FEU però aquest darrer estiu el Foro Vivienda realitzat per l'Associació 500x20 amb el suport de l'Ateneu La Bòbila també va fer un debat sobre la municipalització del sòl urbà a la Segona República que podeu trobar en aquest enllaç:
Dit això, totes les reforme urbanístiques acaben tenint un sentit de classe doncs històricament s'expulsa al veïnat més pobre.
Però tampoc volem que aquesta reforma es torni un arma que acabi expulsant al veïnat més pobre.
Aquest article és una proposta del advocat Pablo FEU però aquest darrer estiu el Foro Vivienda realitzat per l'Associació 500x20 amb el suport de l'Ateneu La Bòbila també va fer un debat sobre la municipalització del sòl urbà a la Segona República que podeu trobar en aquest enllaç:
La revolució urbana Entre la municipalització i la col·lectivització de la propietat immobiliària a Barcelona, 1936-1937
Dit això, totes les reforme urbanístiques acaben tenint un sentit de classe doncs històricament s'expulsa al veïnat més pobre.
................................
El preu de l’habitatge i les actuacions públiques de rehabilitació urbana
A Barcelona, la cobertura de
la ronda del Mig, l’obertura de la rambla del Raval, la reforma de la
Barceloneta, la remodelació del Mercat de Sant Antoni i la futura
remodelació de la presó Model són actuacions de rehabilitació urbana que
tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones
que habiten el seu entorn. Però, en realitat, moltes d’aquestes
actuacions acaben definitivament amb el dret dels habitants a viure i
quedar-se al seu barri després de la reforma. Per què passa això?
L’urbanisme pivota sobre un principi bàsic que es va definir a la Ley del Suelo de 1956 en un moment de migració massiva del camp a la ciutat: que els beneficis de qualsevol actuació urbanística no només han d’afavorir els propietaris dels terrenys afectats, sinó que han d’afavorir tota la comunitat. Aquest principi actualment està recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 i el mecanisme per fer-lo efectiu és obligar els propietaris dels terrenys objecte de l’actuació urbanística a cedir a l’administració una part del sòl transformat i també els nous carrers, les noves zones verdes i els nous equipaments públics, i obligar-los, a més, a destinar una part dels nous habitatges construïts a protecció pública.
A la ciutat consolidada, l’esquema urbanístic pensat l’any 1956 no serveix perquè els carrers, les zones verdes i els equipaments ja existeixen i no cal cedir-los i no hi ha sòl nou per construir habitatges per poder cedir-los a l’administració. No obstant això, en les operacions de reforma i rehabilitació urbana efectuades amb diner públic es genera també un benefici per als propietaris afectats, perquè la millora que comporten incrementa el valor dels seus habitatges, però resulta que no hi ha previst cap mecanisme per revertir els beneficis també en la comunitat.
Amb aquesta disfunció comença el problema, perquè la millora del barri atrau les inversions immobiliàries que busquen algú capaç de pagar els preus dels habitatges revaloritzats. S’inicia així un procés de substitució dels habitants habituals, de rendes més baixes, que ni poden pagar els nous preus de compra dels habitatges ni poden pagar les rendes de lloguer que els nous propietaris imposen per optimitzar les seves inversions lliures de peatges urbanístics. Per tant, el dret a la ciutat dels habitants habituals s’acaba així que s’intenta millorar les seves condicions de vida i l’habitatge deixa de ser un dret essencial garantit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i passa a ser un factor productiu preponderant de l’economia.
Això és tot el contrari del que la legislació urbanística actual preveu, perquè, d’una banda, reserva a l’administració pública, i no al mercat immobiliari, la facultat de decidir el model d’ordenació de les nostres ciutats i, de l’altra, obliga a seguir un criteri de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix com el que evita la dispersió, genera cohesió social i garanteix la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Fins i tot l’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”.
Doncs bé, la meva proposta és que l’administració pública, fent ús d’aquestes prerrogatives urbanístiques, abans d’executar una reforma urbana amb diner públic, delimiti un àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida. Proposo que aquesta càrrega vagi minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.
Proposo, també, que en aquests àmbits de rehabilitació pública l’administració exerciti la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si el topall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar la càrrega. És imprescindible que s’admeti que és la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques, com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació.
En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.
Pablo FEU
extret del diari Ara.
L’urbanisme pivota sobre un principi bàsic que es va definir a la Ley del Suelo de 1956 en un moment de migració massiva del camp a la ciutat: que els beneficis de qualsevol actuació urbanística no només han d’afavorir els propietaris dels terrenys afectats, sinó que han d’afavorir tota la comunitat. Aquest principi actualment està recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 i el mecanisme per fer-lo efectiu és obligar els propietaris dels terrenys objecte de l’actuació urbanística a cedir a l’administració una part del sòl transformat i també els nous carrers, les noves zones verdes i els nous equipaments públics, i obligar-los, a més, a destinar una part dels nous habitatges construïts a protecció pública.
A la ciutat consolidada, l’esquema urbanístic pensat l’any 1956 no serveix perquè els carrers, les zones verdes i els equipaments ja existeixen i no cal cedir-los i no hi ha sòl nou per construir habitatges per poder cedir-los a l’administració. No obstant això, en les operacions de reforma i rehabilitació urbana efectuades amb diner públic es genera també un benefici per als propietaris afectats, perquè la millora que comporten incrementa el valor dels seus habitatges, però resulta que no hi ha previst cap mecanisme per revertir els beneficis també en la comunitat.
Amb aquesta disfunció comença el problema, perquè la millora del barri atrau les inversions immobiliàries que busquen algú capaç de pagar els preus dels habitatges revaloritzats. S’inicia així un procés de substitució dels habitants habituals, de rendes més baixes, que ni poden pagar els nous preus de compra dels habitatges ni poden pagar les rendes de lloguer que els nous propietaris imposen per optimitzar les seves inversions lliures de peatges urbanístics. Per tant, el dret a la ciutat dels habitants habituals s’acaba així que s’intenta millorar les seves condicions de vida i l’habitatge deixa de ser un dret essencial garantit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i passa a ser un factor productiu preponderant de l’economia.
Això és tot el contrari del que la legislació urbanística actual preveu, perquè, d’una banda, reserva a l’administració pública, i no al mercat immobiliari, la facultat de decidir el model d’ordenació de les nostres ciutats i, de l’altra, obliga a seguir un criteri de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix com el que evita la dispersió, genera cohesió social i garanteix la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Fins i tot l’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”.
Doncs bé, la meva proposta és que l’administració pública, fent ús d’aquestes prerrogatives urbanístiques, abans d’executar una reforma urbana amb diner públic, delimiti un àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida. Proposo que aquesta càrrega vagi minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.
Proposo, també, que en aquests àmbits de rehabilitació pública l’administració exerciti la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si el topall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar la càrrega. És imprescindible que s’admeti que és la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques, com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació.
En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.
Pablo FEU
extret del diari Ara.
divendres, 8 de febrer del 2019
diumenge, 27 de gener del 2019
el barri de Porta compartint lluita amb Plataforma No al Pla CAUFEC
Ahir dissabte 26 de gener vam estar convidats per la Plataforma de No al Pla Caufec per compartir experiències de lluita contra l'especulació urbanística.
Van participar a la taula rodona amb la Plataforma Salvem Oliveretes, Defensem el Castell, Salvem l'Olla del Rei i Recuperem la Maladeta!!
Qüestionant en un debat les diferents tècniques de mobilització popular per tal de fer fora l'especulació dels nostres barris.
Van participar a la taula rodona amb la Plataforma Salvem Oliveretes, Defensem el Castell, Salvem l'Olla del Rei i Recuperem la Maladeta!!
Qüestionant en un debat les diferents tècniques de mobilització popular per tal de fer fora l'especulació dels nostres barris.
En el barrio de Porta ni se especula ni se vende porqué en el uso del espacio público queremos decidir el vecindario
La posible e inminente construcción de edificios en los solares de la calle Maladeta necesita respuesta ciudadana.
Desde hace una década los solares de la calle Maladeta han sido reivindicados por el barrio para su uso público y a esa necesidad le llamamos la Rambla de Porta. Los huertos de Maladeta que se iniciaron como un entretenimiento de los jubilados en un espacio sin uso han acabado convertidos en una barrera contra la especulación y el uso del suelo urbano para el lucro privado.
Esta afirmación no es baladí. Los 7 solares en litigio han pasado por diferentes propietarios que iban aumentando su precio en la medida que la burbuja inmobiliaria se adueñaba de nuevo de la ciudad. No necesitamos viviendas de precios imposibles que expulsan a los vecinos de toda la vida y donde los jóvenes no pueden vivir. Queremos espacios verdes y viviendas de alquiler público asequible que se pueden construir en muchos lugares.
Pon tu granito de arena en la lucha del barrio!
Desde hace una década los solares de la calle Maladeta han sido reivindicados por el barrio para su uso público y a esa necesidad le llamamos la Rambla de Porta. Los huertos de Maladeta que se iniciaron como un entretenimiento de los jubilados en un espacio sin uso han acabado convertidos en una barrera contra la especulación y el uso del suelo urbano para el lucro privado.
Esta afirmación no es baladí. Los 7 solares en litigio han pasado por diferentes propietarios que iban aumentando su precio en la medida que la burbuja inmobiliaria se adueñaba de nuevo de la ciudad. No necesitamos viviendas de precios imposibles que expulsan a los vecinos de toda la vida y donde los jóvenes no pueden vivir. Queremos espacios verdes y viviendas de alquiler público asequible que se pueden construir en muchos lugares.
Pon tu granito de arena en la lucha del barrio!
vota!! INICIATIVA CIUTADANA: salvem Maladeta
I ARA RECOLLINT SIGNATURES PER PRESENTAR LA INICIATIVA CIUTADANA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






