divendres, 4 d’octubre de 2019

[TALLER D'HISTÒRIA DE PORTA] per salvar el patrimoni del barri...

[TALLER D'HISTÒRIA DE PORTA]

Us presentem el TALLER d'Història dl barri de Porta amb un article publicat al diari digital TOT BARCELONA.

Si teniu ganes de sumar-vos a la lluita per preservar el patrimoni del barri, no ho dubteu, sumeu-vos a l'assemblea que farem el dissabte 12 d'octubre a les 11h.

Perquè som de Porta i no volem desaparèixer! Per una Barcelona dels barris!


totbarcelona.cat

Veïns de Porta que queden per salvar el patrimoni del barri

per David Cobo 03 d’octubre de 2019 23:26

Si a Gràcia va caldre que amenacessin una alzina bicentenària perquè hi hagués una revisió del patrimoni de tot l'entorn, altres barris de la ciutat, més allunyats del centre, han necessitat molt menys per organitzar-se. Veïns de zones com Porta (Nou Barris) o Can Baró (Horta-Guinardó) han decidit de motu proprio investigar els racons dels seus barris per fer-se un catàleg propi de la memòria dels carrers, des de cabarets fins a masies. Un patrimoni a la carta. L'enèsima lluita informal que fa de contrapès al canvi accelerat de Barcelona.

Patrimoni "quotidià", no "històric"

A l'Albert Villacampa i la Maria Castells els separen 53 anys. No havien tingut contacte mai. Un té 25 anys i presideix l'associació veïnal de Porta. L'altra, en té 78 i compta amb el meritós reconeixement d'haver-se passat tota una vida al barri, fins i tot quan hi passejaven vaques i es trepitjava raïm a les cases del voltant. Ara, però, els camins d'aquestes dues persones s'han creuat. Va succeir quan una petita comitiva de l'Associació de Veïnes i Veïns (AVV) de Porta passejava per sota del balcó de la Maria. El grup es mirava un immoble gran, una d'aquelles cases baixes amb aspecte del segle passat, i ella els va advertir amb un crit. "Vam haver d'aclarir que no érem compradors ni okupes", recorda Villacampa. Llavors, la dona va agafar la clau i els va deixar passar.
És un dels casos d'una seixantena de construccions icòniques que ha comptabilitzat l'associació. Llocs que encara perduren i que, d'alguna manera, estan en risc de desaparèixer. La iniciativa, de fet, va sorgir del degoteig d'enderrocs de masies, bars i cases antigues –afectats per plans urbanístics– que afronta Porta. A partir d'això, es van proposar unes rutes obertes a tothom qui tingués ganes d'unir-s'hi. I, ràpidament, es va convertir en un èxit. Desenes de persones s'hi van sumar.
Els veïns que participen a les rutes de Porta van dur de manera espontània fotografies antigues del barri / Cedida

Els veïns que participen a les rutes de Porta van dur de manera espontània fotografies antigues del barri / Cedida
"No volíem caure en la història dels grans esdeveniments, sinó en la quotidianitat", matisa el representant veïnal de Porta. Cada racó era susceptible de ser patrimoni a protegir si un dels assistents –grans i joves– l'assenyalava i n'explicava algun detall. "El Bar Castells, obert des del 1962 i que encara regenta la mateixa família", per exemple, cita Villacampa. O l'antic Barco, un espai on abans s'hi aplegaven un cinema, un casino i una sala de concerts. "Hi podies dur la carmanyola de casa i hi passaves el dia", afegeix Ivan Patrici Navarro, un altre dels veïns de l'AVV implicat en les passejades patrimonials. O la bodega Montferry, on els anarquistes van assassinar el botxí oficial de Barcelona durant la Segona República.
Tots aquests espais s'apunten, s'apleguen en unes fitxes i es preparen per a un arxiu. "El resultat final ha de ser un catàleg popular. I si el veu un expert, potser ens el tira a terra. Però, mentrestant, haurem provocat el que volíem, que és fer veure els veïns que no estan sols", resumeix Navarro. De fet, aquesta idea poc normativa, més propera a les històries de sobretaula que a les dades urbanístiques, va costar que s'entengués de portes en fora. Quan van parlar amb l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, l'entitat especialitzada els va aconsellar que no feia falta que s'hi esforcessin tant perquè una gran part de la feina que proposaven ja estava fet, els deien. "Ens sabia greu perquè no ens acabaven d'entendre. No volíem un catàleg de cases. El que preteníem era estimular el caràcter crític del veïnat. I per arribar a això, calia caminar", resol l'Ivan.

Pilota i carrer

I així van descobrir la casa de la Maria Castells Quintana. Una finca que, de fet, aplega tres habitatges tan llargs que ocupen l'ample de l'illa on són. Tenen un gran pati amb nesprers i figueres. També hi ha portes laterals, algunes de tapiades. I la sorpresa va ser en saber-ne l'origen. "Tenen gairebé 150 anys", explica la Maria. Eren del seu besavi, concreta, sense estar gaire convençuda. Han passat massa anys i moltes generacions. De fet, si la seva neta s'atreveix finalment a fer el pas de quedar-se amb una de les tres cases del terreny, serà la sisena generació de la família que habita el mateix espai.
Les tres cases dels avantpassats de la Maria Castells, vistes des del balcó del seu domicili actual / D.C.
Les tres cases dels avantpassats de la Maria Castells, vistes des del balcó del seu domicili actual / D.C.
La Maria ja no hi viu, a la casa, però la vigila des del seu pis, just al davant. A més, cada dia hi baixa. Obre la persiana d'una mena de traster i ruixa el terra amb aigua i lleixiu. És el mateix carrer on va créixer. També on van néixer els seus pares. I els avis. Per això, quan ella parla de patrimoni, també té una idea que va molt més enllà de com serà d'aquí a un temps l'antiga finca del seu besavi. A ella li ve al cap un altre fet, que també és seu, i que és de Porta. Els nens jugant al carrer.
Maria Castells recorda que jugava de petita a l'actual passatge de Porta, on es passaven el dia corrent amunt i avall. I no era estrany que una partida quedés interrompuda per un grapat de vaques. Després, la canalla va desaparèixer del carrer. "Als nens els van posar les maleïdes extraescolars i van deixar de jugar-hi", es queixa. Però ara torna a estar feliç, l'asfalt torna a ser l'escenari dels jocs. És d'aquelles veïnes que mai de la vida posaria una reclamació a l'Ajuntament perquè al costat seu xutessin una pilota, ben al contrari. "M'ho he passat de bé aquest estiu... Mirant-los jugar. I n'hi ha de tots els països. D'Ucraïna, de Rússia, els fills de la botiga de baix, que són pakistanesos. Ah, i també, els Quintana, els que venen de la meva família. Juguen tots junts", clou.

Cap comentari:

Publica un comentari