dissabte, 23 de febrer de 2019

2015-19 que ha fet l'Ajuntament i que no ha fet aquest mandat respecte de les demandes del teixit veïnal de Porta



Pla Actuació Municipal i de Districte (PAD-PAM 2015-19)

L'Associació de Veïns i Veïnes de Porta va proposar per a la legislatura les següents necessitats.

Projectes ESTRELLA del mandat:

:
Actuació PAD 1. Ampliació Ateneu La Bóbila. Aquesta intervenció connectaria i donaria visibilitat des de la plaça acabant amb el aïllament secular del centre.
(RESULTAT: S’INICIARAN LES OBRES APROVADES EN EL NOU MANDAT. EL DISTRICTE NO HA ESTAT CAPAÇ D’UBICAR DURANT LES OBRES L’ATENEU EN UN SOL ESPAI)

Actuació PAM 3. Remodelació de la plaça Sóller tenint en compte un procés participatiu. Dintre d'un projecte d'àmbit global que connecti la plaça amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. La millora de la plaça atrauria a nous usuaris i faria més fàcil les diferents activitats que el veïnat seguirà realitzant en els propers anys com podria ser la castanyada, la festa major o el Mercat Im-porta.
(RESULTAT: ACABA D’INICIAR-SE LES OBRES)

Actuació PAM 4. - Rambla Verda 1 constituïda per l’espai verd continu entre els carrers Meridiana/Can Dragó/Fraba i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist.
(RESULTAT: s’està negociant una solució al carrer Maladeta on les promotores volen fer pisos lliures i el veïnat vol equipaments o zona verda des de fa una dècada)



ALTRES D'ACTUACIONS PAD general (PLA D'ACCIÓ DE DISTRICTE)
Urbanisme
Actuació PAD 2. Millora de carrers tenint en compte les persones de mobilitat reduïda. Algunes de les intervencions prioritaries serían:
  • Jardins Alfabia – (RESULTAT: obres casi finalitzades)
  • carrers Alcudia, Alella (RESULTAT: obres finalitzades)
  • el carrer Bunyola demanem zona peatonal (RESULTAT: NO FET)
  • al carrer Estudiant entre Cases i Amigó i Valldemosa (RESULTAT: NO FET)
Economia Social
Actuació PAD 3. Suport institucional pactat per revitalitzar la plaça Sóller: Mercat im-Porta, activitats,...
(RESULTAT: hi ha hagut suports a les activitats realitzades)
Equipaments
Actuació PAD 4.
  • Remodelació de Can Valent com a escola d'horticultura (RESULTAT: NO FET)
  • Arranjament del Club Petanca Alcúdia. (RESULTAT: NO FET)
Desigualtat social
Actuació PAD 5. Accions sostingudes entre administració, serveis socials i entitats del barri per reduir aquest mandat la xacra de la pobresa que ha situat al nostre districte com un dels més pobres de la ciutat. (RESULTAT: NO FET)
LLISTAT D'ACTUACIONS PAM (PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL)
Urbanisme
Actuació PAM1. Solució al procés judicial dels hortelans del carrer Maladeta. (RESULTAT: arxivada demanda)
Actuació PAM 2. Realització d'un projecte d'ordenació de barri on es tinguin en compte les actuacions no realitzades en el PERI Consideració del barri com a una super-illa sostenible amb terrenys agrícoles i espais verds. (RESULTAT: NO FET)
Ecologia Urbana+Urbanisme
Actuació PAM 4. Pacificació dels carrers amb la creació de dos eixos de comunicació realitzant un procés participatiu. La creació d'unes noves àrees pacificades més adaptades al trànsit peatonal i de la bicicleta en l'anomenat corredor verd les considerem estratègiques degut a que la nova àrea de centralitat representada al voltant de la pl. Sóller ha d'estar connectada amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. El nou traçat de mobilitat peatonal i de carrils bici tindrà en compta l'afectació de places d'aparcament de cotxes.
  • Rambla Verda 1, Meridiana/Can Dragó/Fabra i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist. Més enllà es troba ja el mateix Ajuntament de Districte. (RESULTAT: NO FET)
  • Rambla Verda 2, amb Piferrer/Pintor Alsamora i acabaria a Jardins Alfabia on enllaçaria amb el carril bici que recorre el Passeig Valldaura a traves de c/Lorena (RESULTAT: en estudi però sense acord)
Mobilitat+Ecologia urbana+Urbanisme
  • Recuperar zona verda a parking provisional Pintor Alsamora - Rambla Verda 2 (costat Cementiri S.Andreu)  (RESULTAT: en estudi però sense acord)
Habitatge
Actuació PAM 5. Moratòria llicencia obra nova dels solars que estan sense edificar i rehabilitació del teixit existent. (RESULTAT: NO FET)
Compra de l'edifici Valldaura/Eduard Tubau( pça República) per Habitatge Lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
Habitatge+Urbnisme
PAD. Actuacions del PERI inacabats.
  • Actuació 1, Maladeta – horts son edificables. Expropiar els solar i construir La Rambla de Maladeta amb una zona esportiva al aire lliure. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 6, Valldemossa/ Escultor Ordoñez (cantonada) Pisos lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 7, Pintor Alsamora – brossa- Rialp promotor (solar recomprat per altre). Pisos lloguer social i habitatges assistits. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 9, la selva al final. Pisos lloguer social i vivendes asistides. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 8, Pintor Alsamora Eduardo Tubau enfront cementiri. Pisos lloguer social i vivendes asistides (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 12, camp de futbol DAMM. Construcció d'un equipament esportiu i Afectació vial (ampliació Pintor Alsamora) (RESULTAT: en estudi)
Teixit Comercial
Actuació PAM 6. No a l'ampliació comercial de l'Heron City. (RESULTAT: en estudi)

dijous, 21 de febrer de 2019

Reforma Plaça Sóller i Gentrificació - un debat pendent a les entitats de Porta

Recentment ens ha arribat el següent article que té a veure amb les problemàtiques de gentrificació dels barris associades a les millores urbanístiques. Aquesta ha estat una preocupació de les entitats de l'Ateneu La Bòbila des de que vàrem demanar a l'Ajuntament la reforma de la Söller perquè estava en un estat deplorable.
Però tampoc volem que aquesta reforma es torni un arma que acabi expulsant al veïnat més pobre.
Aquest article és una proposta del advocat Pablo FEU però aquest darrer estiu el Foro Vivienda realitzat per l'Associació 500x20 amb el suport de l'Ateneu La Bòbila també va fer un debat sobre la municipalització del sòl urbà a la Segona República que podeu trobar en aquest enllaç:

La revolució urbana Entre la municipalització i la col·lectivització de la propietat immobiliària a Barcelona, ​​1936-1937


Dit això, totes les reforme urbanístiques acaben tenint un sentit de classe doncs històricament s'expulsa al veïnat més pobre.
................................

El preu de l’habitatge i les actuacions públiques de rehabilitació urbana

A Barcelona, la cobertura de la ronda del Mig, l’obertura de la rambla del Raval, la reforma de la Barceloneta, la remodelació del Mercat de Sant Antoni i la futura remodelació de la presó Model són actuacions de rehabilitació urbana que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones que habiten el seu entorn. Però, en realitat, moltes d’aquestes actuacions acaben definitivament amb el dret dels habitants a viure i quedar-se al seu barri després de la reforma. Per què passa això?

L’urbanisme pivota sobre un principi bàsic que es va definir a la Ley del Suelo de 1956 en un moment de migració massiva del camp a la ciutat: que els beneficis de qualsevol actuació urbanística no només han d’afavorir els propietaris dels terrenys afectats, sinó que han d’afavorir tota la comunitat. Aquest principi actualment està recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 i el mecanisme per fer-lo efectiu és obligar els propietaris dels terrenys objecte de l’actuació urbanística a cedir a l’administració una part del sòl transformat i també els nous carrers, les noves zones verdes i els nous equipaments públics, i obligar-los, a més, a destinar una part dels nous habitatges construïts a protecció pública.

A la ciutat consolidada, l’esquema urbanístic pensat l’any 1956 no serveix perquè els carrers, les zones verdes i els equipaments ja existeixen i no cal cedir-los i no hi ha sòl nou per construir habitatges per poder cedir-los a l’administració. No obstant això, en les operacions de reforma i rehabilitació urbana efectuades amb diner públic es genera també un benefici per als propietaris afectats, perquè la millora que comporten incrementa el valor dels seus habitatges, però resulta que no hi ha previst cap mecanisme per revertir els beneficis també en la comunitat.

Amb aquesta disfunció comença el problema, perquè la millora del barri atrau les inversions immobiliàries que busquen algú capaç de pagar els preus dels habitatges revaloritzats. S’inicia així un procés de substitució dels habitants habituals, de rendes més baixes, que ni poden pagar els nous preus de compra dels habitatges ni poden pagar les rendes de lloguer que els nous propietaris imposen per optimitzar les seves inversions lliures de peatges urbanístics. Per tant, el dret a la ciutat dels habitants habituals s’acaba així que s’intenta millorar les seves condicions de vida i l’habitatge deixa de ser un dret essencial garantit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i passa a ser un factor productiu preponderant de l’economia.

Això és tot el contrari del que la legislació urbanística actual preveu, perquè, d’una banda, reserva a l’administració pública, i no al mercat immobiliari, la facultat de decidir el model d’ordenació de les nostres ciutats i, de l’altra, obliga a seguir un criteri de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix com el que evita la dispersió, genera cohesió social i garanteix la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Fins i tot l’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”.
Doncs bé, la meva proposta és que l’administració pública, fent ús d’aquestes prerrogatives urbanístiques, abans d’executar una reforma urbana amb diner públic, delimiti un àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida. Proposo que aquesta càrrega vagi minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.

Proposo, també, que en aquests àmbits de rehabilitació pública l’administració exerciti la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si el topall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar la càrrega. És imprescindible que s’admeti que és la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques, com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació.
En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.

Pablo FEU
extret del diari Ara.