dijous, 19 de desembre de 2019

Avui 20 desembre 18h - acta de rebuig a una violació d'una noia a la plaça de la República

Com moltes de vosaltres sabreu, ahir de matinada es va produir una violació a Nou Barris, concretament a la Plaça de la República.

Va ser una violació per part de CINC nois a una noia.
Tres dels agressors estan, de moment, detinguts i dos d’ells van escapar. No podem permetre més impunitat dels violadors en aquestes accions.

Per això us convoquem a la concentració que s’ha organitzat demà a les 18h a la Plaça de la República.

Per facilitar l’assistència a l’acte, demanem a totes les entitats i equipaments del districte de Nou Barris, que aturin les seves activitats i convoquin a la seva gent a la concentració.
Entenem que la indiferència o la neutralitat en aquests casos no té cabuda. Us demanem un compromís ferm amb l’erradicació de les violències masclistes a Nou Barris i arreu.

Us adjuntem un cartell per tal de poder informar a les veïnes i veïns del cessament de l’activitat i la convocatòria de la concentració en rebuig a la violació.

Nou barris serà la tomba del masclisme.


dimarts, 17 de desembre de 2019

Paràlisi política al Districte: uns partits sense alternativa tomben la primera Iniciativa Ciutadana a Barcelona

Els partits del Districte al tombar la Iniciativa Ciutadana per Maladeta deixen via lliure a l'especulació immobiliària

INICIATIVA CIUTADANA:

"ESTIC D’ACORD QUE S’INCLOGUI UN PUNT ESPECÍFIC A L’ORDRE DEL DIA DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA INICIÏ ELS TRÀMITS PERTINENTS PERQUÈ EL SOLAR DEL CARRER MALADETA, UBICAT ENTRE ELS CARRERS ALCÚDIA I ESCULTOR ORDOÑEZ, SIGUI DECLARAT ESPAI PÚBLIC."

En aquesta pregunta concreta els partits van votar de la següent manera al Plenari de Districte :
  • A favor: ERC
  • En contra: PSC
  • Abstenció: PP, Barcelona pel Canvi (Ciudadanos), Barcelona en Comú.
Prop de dues mil firmes del veïnat de Nou Barris van avalar una lluita de més d'una dècada quan va arribar a les carpetes de cada un dels consellers dels partits la Iniciativa. Era una demanda de la nostra Associació de Veïns que ha estat construïda durant anys amb una argumentació sòlida i disposades a discutir amb el Districte i Barcelona qualsevol ús dels espais que no sigui especulatiu. Pensàvem després de la darrera reunió amb Janet Sanz, regidora d'Urbanisme de Barcelona que hi havia entesa i esperit constructiu com hem mostrat en tots els temes d'urbanisme al barri en el que hi ha molts fronts per tancar encara.

La proposta de les entitats configuren un barri molt més habitable, verd i amb serveis públics de qualitat que suma en la línia que varem acordar per la plaça Sóller i l'Ateneu La Bòbila. Era la voluntat veïnal legítimament expressada per les vies establertes de participació ciutadana per la mateixa anterior alcaldessa, Ada Colau: Maladeta serà un espai de titularitat pública i no uns solars on s'aixequin pisos de promotores com Núñez i Navarro, etc... a preus prohibitius que expulsen el veïnat.

Les intervencions dels partits al punt de Maladeta mostren ignorància i menyspreu per la primera Iniciativa Popular que arriba a un Plenari de Districte a Barcelona. Potser només estan sotmesos als interessos de les elits que marquen la seva agenda política.

 QUÈ S'HA PERDUT AL PLENARI DEL DISTRICTE?

Els horts dels jubilats del barri són la barricada contra la desaforada especulació immobiliària que ha destruït la ciutat en les darreres èpoques en la qual tenen molta responsabilitat els dos partits que durant dècades han estat al front de la Casa Gran: PSC i Iniciativa-Verds.

El primer gran argument de defensa de Maladeta com espai públic va ser LA RAMBLA DE PORTA ÉS EL QUE IMPORTA. El lema nascut al 2008 reivindicava uns corredors verds per respirar i reduir l'efecte bombolla de calor que viu Barcelona amb uns estius cada cop més tòrrids.

Per recolzar aquest argumentari les entitats de Porta vam adaptar el nostre Pla de barri explicat en el darrers anys en aquest web al Pla del verd i de la biodiversitat 2012-20 de Barcelona que va ser una mesura de Govern consensuda amb tots els partits que ara s'obliden. La desidia política municipal es la mostra local del fracàs internacional de la Conferencia del Clima de Madrid a les mateixes dates. Era i és el segon gran argument nostre.

Dos corredors verds hem estat proposant als partits a Porta al Pla de Districte i de ciutat (PAD-PAM). El que diem no cau del cel. Les entitats del barri tenim un projecte popular del que manquen els partits. És el tercer gran argument.

I finalment a la darrera legislatura hem estat treballant aquests temes a les taules d'ecologia i urbanisme del barri. Per a què ha servit validar-les amb la nostra presència? Per a què ens han fet perdre el temps en llargues reunions? El darrer equip de Govern ens ha enganyat o potser som uns babaus.

Les entitats del barri estàvem disposades fins i tot a discutir els usos de Maladeta en relació directa a les necessitats del barri, districte i ciutat. Ho varem deixar molt clar en aquesta entrada>>> però en cap cas volem que la paràlisi política expressada en les votacions permetin l'especulació als solars de Maladeta. És el nostre quart gran argument.

Els partits es despullen davant el veïnat al Plenari

En primer lloc volem destacar el paper jugat pel Partit dels Socialistes de Catalunya que al nostre barri i al nostre districte va guanyar les darreres eleccions. El PSC ha estat l'únic que ha votat en contra. Els seus vots han estat suficients per tombar la Iniciativa Ciutadana que culminava 12 anys de propostes veïnals. El PSC mai ha mostrat aquests anys interés i el seu silenci mostra que estan més d'acord que construeixi Nuñez i Navarro a Maladeta per acabar el seu projecte del PERI del 1994 al 2020.

El paper jugat per Barcelona en Comú ens ha trencat el cor. Després d'escoltar per activa i per passiva els nostre argumentari durant els 4 anys de la darrera legislatura amb hores i hores de reunions, la portaveu de BEC va justificar la seva abstenció amb:

"Si totes les iniciatives pel fet de presentar-les s'haguessin d'aprovar... Jo només us recordo la iniciativa de Tortosa, que va demanar que es posés el monument a Franco. Si fos així, també hi hauríem de dir que sí" (Esther Flaquer, 12 de desembre de 2019)
Això mostra un despreci per totes les hores de treball als Consells de barri, a les reunions al Districte i a les taules. No, sra consellera Flaquer, nosaltres no hem presentat una iniciativa sorgida del barret d'un prestidigitador. És un despreci a un treball d'elaboració popular per integrar-lo al PAD-PAM. No era una estàtua al dictador Franco. Coneixia perfectament que volíem. Barcelona en Comú ha mostrat que tenia una agenda oculta amb arguments que mai ha mostrat obertament la darrer legislatura.

El Partit Popular va ser el primer partit que fa més de deu anys es va fotografiar reivindicant la RAMBLA DE PORTA AL COSTAT DEL VEÏNAT. Estava el Conseller Javier BARREÑA aquell dia. Al Consell de Districte va tenir la valentia de dir que el partit l'havia trucat des de la Casa Gran obligant-lo a fer el que no volia. Es va abstenir. El seient va pesar més que les lleialtats als veïns.

l'Associació del  Veïnat de Porta continuarà lluitant a pesar de la derrota que ens han infringit la majoria de partits. La voluntat popular no serà esclafada.

diumenge, 15 de desembre de 2019

Participem a l’Assemblea anual 2019 del projecte comunitari Ateneu La Bòbila del barri de Porta

Aquest dissabte 14 de desembre del 2019 la nostra Associació ha participat a l'Assemblea Anual del projecte de gestió comunitària de l'Ateneu La bòbila que va ser un projecte iniciat per l'Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta al 2012 per salvar la plaça Sóller com espai de vida social.

La Federació Transforma Porta és la representant legal del projecte davant l'administració municipal encara que les 40 persones que van participar a l'Assemblea anual representen a un total de 15 entitats.

La nostra Associació del veïnat està implicada en la vida del barri i del Districte des de fa anys i som una de els fundadores del projecte amb l’objectiu de transformar la vida del barri en els aspectes socials, culturals, del coneixement, festius, urbanístics, etc.

L'Assemblea Anual té per objecte repassar plegades totes les entitats com hem aprofundit en els objectius generals que ens varem marcar en la fundació de l'Ateneu com projecte social independentment de la vida associativa de cada entitat integrada o federada. Aquest objectius generals els varem resumir al Pla General de l'Ateneu aprovat a la darrera assemblea anual del 2018 com:
  • Promoure la participació comunitària i associativa.
  • Dinamitzar el centre, la plaça Sóller, el barri i districte.
  • Casal de joves: un espai dels i pels joves.
  • Produir acció formativa i col·laborativa.
  • La planificació urbana del barri com eina de dinamització social
La estructura de l'assemblea del 2019 que vam seguir va estar aquesta:
  • Balanç Comunitari i Balanç Econòmic 2019
  • Diagnosi del Barri de Porta i l'Ateneu la Bòbila de Porta
  • Treballem la Missió, Visió i Valors de l'Ateneu
  • Treballem el Pla d'Acció 2020
Especialment destacable va ser el debat sobre la influència de la vida de l'Ateneu en el barri a través de les diverses entitats que configuren l'espai i també con projecte comunitari i es va poder constatar la capacitat de autocrítica i desig de millora. Volem destacar la consolidació de l'equip de treballadores i treballadors del Centre i de la participació del voluntariat en els òrgans de govern de l'Ateneu que fan possible tot: La Totxana - òrgan de gestió comunitària- i la Federació com representant legal.

També va fer presentació la nova i renovada Junta del Casal de Joves de NouBarris Sud amb moltes ganes de treballar amb tot el jovent del barri. La vida associativa del 2019 ha estat marcada per la desaparició de la seu de l'Ateneu a la plaça Sóller degut a les obres de millora de la plaça però també de l'ampliació de l'Ateneu que esperem inaugurar al 2020 i que ha fet que les entitats estiguin disperses en diversos espais repartits pel barri i que amb el trasllat s'han endut una bona part de les energies de la vida associativa.



   

dimecres, 4 de desembre de 2019

El proper dijous 5 desembre un fons voltor d'Israel inicia desnonaments dels veïnat de 3 edificis al carrer Arta

Aquest fons voltor israelita vol buidar 3 edificis adquirits al carrer Artà del Barri de Porta. Per això està desnonant famílies sense contracte de lloguer i no renovant contractes a la resta del veïnat.

diumenge, 1 de desembre de 2019

ELS VEÏNS PARLEM: MALADETA ESPAI PÚBLIC



UNA CARTA D'UN VEÍ SOBRE MALADETA:


Hoy tenemos entre nosotros algunos representantes de los grupos municipales del distrito de Nou Barris. Lo vecinos y vecinas de Porta junto con la AVV, nos dirigimos a ellos para darles la oportunidad de llevar a cabo una nueva forma de hacer política. A esa nueva forma le llamamos espacio público Maladeta.
Los solares de Maladeta, hoy en manos privadas, son una reivindicación del barrio de Porta desde hace aproximadamente 10 años. La vieja política municipal expropió estos terrenos a pequeños propietarios que vivían en casas-jardín, a través del PERI del año 92.

Posteriormente fueron vendidos a la iniciativa privada, produciéndose una inflación del precio de los terrenos en una claro proceso especulativo. El resto ya lo conocemos: El espacio fue ocupado por los vecinos creando huertos urbanos en un intento de impedir que la especulación inmobiliaria construyera pisos. La gente del barrio consideró que cultivar la tierra era una forma más noble y sostenible de utilizar el espacio que poner cemento y ladrillo.


Es un hecho constatable que la iniciativa privada no construye las ciudades con intereses públicos, sino que su criterio es la rentabilidad, el beneficio, el reparto de dividendos sin tener en cuenta los intereses de la ciudadanía en su conjunto. Por lo tanto, instamos a los representantes políticos a que abandonen las políticas de 'bussiness friendly', es decir amables con la empresa y los negocios practicadas hasta ahora, salvo raras excepciones. Políticas que han configurado unas ciudades cada vez más insostenibles para la vida de la ciudadanía, generando problemas de movilidad, de salud, de falta de servicios y que nos están llevando al desastre climático.


Los vecinos y vecinas de Porta queremos llevar una IC al pleno municipal del próximo 12 de Diciembre respaldada con más de 2.000 firmas, con la pretensión de que los grupos municipales la apoyen para su inclusión en el orden del día. Nuestro objetivo es claramente conseguir que los terrenos de Maladeta se conviertan en espacio público.


Una reflexión final: Lo que sucede en nuestros barrios Lo Local, tiene una conexión con lo Global . Como ejemplo valga el desalojo de su casa de familias de nuestros barrios por Fondos Buitre Norteamericanos ..La economía global financiarizada está condicionando de forma implacable las políticas locales. 


Este hecho empieza a ser contestado en diversos lugares del planeta: Catalunya, Francia, Hong Khong, Ecuador, Argentina, Chile, Bolivia,Colombia, Iran...Protestas que en apariencia teniendo motivos diferentes, no esconden que son producto de un malestar social generalizado que tiene como trasfondo esas políticas, que destruyen soberanías nacionales, explotan y llevan a la ruina a millones de personas, expulsan a familias de sus casas y llevan al planeta al desastre ecológico y climático. Políticas neoliberales cada vez más represivas hacia los Derechos Humanos y Civiles, contra las mujeres y las minorías y contra los inmigrantes. Políticas que progresivamente se escapan del control de la ciudadanía y sus instituciones.

Ha llegado el momento de decir BASTA



TONI LAPARRA

El futur dels solars de Maladeta arriba al Consell de Districte amb una xoriçada reivindicativa multitudinària



Ple als horts de Maladeta.

A la Gran Xoriçada Popular contra l'especulació del sòl urbà van participar més de 100 persones amb una amplia discussió a l'assemblea ciutadana que es va convocar perquè els partits expressessin el seu vot sobre la Iniciativa Ciutadana promoguda per l'Associació de Veïns i Veïnes del barri de Porta amb els suport de les entitats del barri congregades a l'Ateneu La Bòbila.

La Iniciativa Ciutadana arriba al Plenari de Districte amb el suport de més de 2000 signatures de veïns i veïnes del barri. Un valor gens menyspreable per el líders polítics asseguts en representació de la ciutadania. L'Associació del veïnat de Porta amb els suport de les entitats ho farà valer per bo i per dolent quan calgui.

Ara manca saber la resposta dels partits a la pregunta que es farà al Plenari del Districte el dia 12:

INICIATIVA CIUTADANA:

"ESTIC D’ACORD QUE S’INCLOGUI UN PUNT ESPECÍFIC A L’ORDRE DEL DIA DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA INICIÏ ELS TRÀMITS PERTINENTS PERQUÈ EL SOLAR DEL CARRER MALADETA, UBICAT ENTRE ELS CARRERS ALCÚDIA I ESCULTOR ORDOÑEZ, SIGUI DECLARAT ESPAI PÚBLIC."


Tots els partits presents a la ciutat i al Districte van ser convidats i es van presentar al debat Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, el Partit Popular i la Candidatura d'Unitat Popular-CUP. Ciutadans i Barcelona pel Canvi es van excusar. El PDEcat i el PSC no van respondre a la invitació del debat.

El proper dijous 12 a partir de les 18,30 hores el Consell de Districte començarà els seus debats i aquí podrem finalment conèixer l'opinió de cada partit en aquesta eina participativa aprovada a l'anterior mandat d'Ada Colau i que és inèdita al districte.

Tot el veïnat compromès amb un barri millor ha d'estar disponible aquest dia per venir a Consell de Districte per donar suport popular a la resposta afirmativa de la consulta:


 SÍ, VOLEM QUE MALADETA SIGUI UN ESPAI PÚBLIC!

 

Ara falta acabar la feina ben feta:

  • Un cop el Ple del Districte tingui l'acord unànime o majoritari es portarà la proposta a Ajuntament de Barcelona per a la modificació del PERI del Barri de Porta en concret les illes entre els carrers Alcúdia, Valldemosa, Escultor Ordoñez, Deia, Andraitx y Maladeta.
  • Necessitem un acord polític per a implementar les mesures urbanístiques i pressupostàries a un Ple de l'Ajuntament de BARCELONA perquè dugui a terme els acords de l'Ajuntament del Districte de Nou Barris
  • Farem un procès participatiu ciutadà per decidir usos i funcions dels solars ja públics tenint en compte la planificació de serveis i infraestructures de ciutat i les necessitats del barri, districte.

dijous, 28 de novembre de 2019

30 novembre-11 hores- La Gran Chorizada de Porta per Maladeta. Fora especulació immobiliària

aquest dissabte 30 el veïnat de Porta farem una darrera GRAN XORIÇADA DE PORTA per ventilar tant especulador de diners fàcil.

No volem més totxo a la Rambla de Porta al carrer Maladeta. Ha de ser un espai públic per goig de tot el veïnat que tindrà un espai verd que connectant amb una renovada plaça Sóller, és un pulmó pel barri i per la nostra canalla i les escoles del voltant. Tots guanyarem respirant millor i tots passarem menys calor als estius entre molta més vegetació.

Més de 2000 firmes avalen el projecte. Hem demanat als partits que prenguin posició al proper Plenari del dia 12 on es votarà la proposta per dur-la a la Casa Gran. Aquest dissabte comptarem amb la seva presència per poder demanar el seu recolzament al Plenari i a la Casa Gran.


VINE ALS HORTS DE MALADETA i

RECOLÇA UN BARRI MILLOR!




dilluns, 11 de novembre de 2019

2019-11-12 19h - Tots al Consell de Barri per defensar propostes de l'Associació del Veïnat del barri

CONVOCATÒRIA OFICIAL AJUNTAMENT

Per indicació de la Presidència del Consell, ens plau convocar-vos a participar en la propera sessió del Consell de Barri de Porta, que tindrà lloc el dimarts 12 de novembre, a les 19 h, al Centre Cívic Can Verdaguer, carrer Piferrer, 94, amb el següent desenvolupament:

1.    Presentació de la taula del Consell de Barri
2.    Renovació de la vicepresidència i de la Comissió de Seguiment 
3.    Metodologia PAD (Pla d’Actuació del Districte) 
4.    Pl. Sóller, La Bòbila, camp Damm, pàrking Pintor Alsamora, c. Maladeta 
5.    Precs i preguntes

Us recordem que els Consells de Barri volen servir d’espai de trobada entre les associacions, entitats, ciutadans i ciutadanes i els responsables municipals, per tal de transmetre de forma directa la informació i poder recollir les opinions i suggeriments sobre tot allò que té a veure amb cadascun dels barris de Nou Barris.


dissabte, 9 de novembre de 2019

primer pas per convertir Maladeta en un espai públic! Consell de Districte de Nou Barris - 12 desembre 2019

Aquest any 2019 acabarà amb una fita important pel al barri de Porta i el Districte de Nou Barris per a tot aquell veïnat que vol decidir el barri en que vol viure. Però també per aquell veïnat que vol que les necessitats socials passin per sobre dels negocis immobiliaris i aquell veïnat que vol adequar la infraestructura verda perquè les nits tòrrides siguin més suportables.

El proper dijous 12 de desembre en el segon Consell de Districte del nou mandat, en l'ordre del dia hi haurà un punt específic que vam posar les entitats del barri perquè els solars del carrer Maladeta, després de més de 12 anys de lluita, siguin convertits en un espai públic on el veïnat posteriorment decidirà que fem amb ell.


Els partits s'hauran de posicionar sobre la pregunta que més de 2000 signatures de veïns han fet a través d'un procés d'iniciativa ciutadana avalada per l'Àrea de Participació de l'Ajuntament de Barcelona. Tots els partits del districte amb els que s'ha entrevistat la Junta de l'Associació de Veïnes i veïns han mostrat el seu acord amb que els solars del carrer Maladeta, entre els números 76 a 114, siguin declarats espai públic i poder iniciar una nova etapa al carrer lluny de l'especulació immobiliària.

INICIATIVA CIUTADANA:

"ESTIC D’ACORD QUE S’INCLOGUI UN PUNT ESPECÍFIC A L’ORDRE DEL DIA DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA INICIÏ ELS TRÀMITS PERTINENTS PERQUÈ EL SOLAR DEL CARRER MALADETA, UBICAT ENTRE ELS CARRERS ALCÚDIA I ESCULTOR ORDOÑEZ, SIGUI DECLARAT ESPAI PÚBLIC."


Tot el veïnat compromès amb un barri millor ha d'estar disponible aquest dia per venir a Consell de Districte per donar suport popular a la resposta afirmativa de la consulta:

 SÍ, VOLEM QUE MALADETA SIGUI UN ESPAI PÚBLIC!

 

Ara falta acabar la feina ben feta:

  • Un cop el Ple del Districte tingui l'acord unànime o majoritari es portarà la proposta a Ajuntament de Barcelona per a la modificació del PERI del Barri de Porta en concret les illes entre els carrers Alcúdia, Valldemosa, Escultor Ordoñez, Deia, Andraitx y Maladeta.
  • Necessitem un acord polític per a implementar les mesures urbanístiques i pressupostàries a un Ple de l'Ajuntament de BARCELONA perquè dugui a terme els acords de l'Ajuntament del Districte de Nou Barris
  • Farem un procès participatiu ciutadà per decidir usos i funcions dels solars ja públics tenint en compte la planificació de serveis i infraestructures de ciutat i les necessitats del barri, districte.
Elements urbanístics i de infraestructures essencials per a les necessitats socials i serveis públics per a la comunitat.

L'Associació de Veïnes i Veïns de Porta hem anat configurant als llarg d'aquests anys un projecte de barri que volem que sigui majoritàriament acceptat però especialment que els partits polítics planifiquin correctament les aspiracions d'aquesta majoria social. Nosaltres li diem DRET A LA CIUTAT per sobre dels negocis privats de la naturalesa que siguin. Les seves implicacions serien:
  • entenem que el barri i la ciutat necessiten tota mena de serveis que implica una correcta planificació veient la totalitat de l'espai urbà i les necessitats socials i serveis públics essencials per a la comunitat.
  • estem parlant de serveis o infraestructures tant importants com la sanitària, educació, transport, habitatge públic de lloguer assequible, espais verds i horticultura urbana, etc.
  • L'àmbit de treball aquestes necessitats es trobarien dins el Pla Actuació Municipal i de Districte 2019-2023 (PAD-PAM 2015-19) que treballem amb l'Ajuntament de Districte
  • es tractaria de trobar un acord en les unitats d'actuació urbanística al carrer Maladeta anomenades UA-1 (58-59-60) i UA-2 (65-66-67-68) del Pla d'Ordenació Urbanística del barri de Porta (*1)

divendres, 4 d’octubre de 2019

[TALLER D'HISTÒRIA DE PORTA] per salvar el patrimoni del barri...

[TALLER D'HISTÒRIA DE PORTA]

Us presentem el TALLER d'Història dl barri de Porta amb un article publicat al diari digital TOT BARCELONA.

Si teniu ganes de sumar-vos a la lluita per preservar el patrimoni del barri, no ho dubteu, sumeu-vos a l'assemblea que farem el dissabte 12 d'octubre a les 11h.

Perquè som de Porta i no volem desaparèixer! Per una Barcelona dels barris!

dimarts, 1 d’octubre de 2019

La Rambla de Maladeta serà un pulmó verd contra l'especulació urbanística


El passat mes de febrer va tenir lloc un procés participatiu al districte de Nou Barris, promogut per la nostra associació de Veïnes i Veïns dins les iniciatives ciutadanes reglamentades per l'Ajuntament de la ciutat.
Al veïnat se li va preguntar per :

vota!! INICIATIVA CIUTADANA: salvem Maladeta

INICIATIVA CIUTADANA

PREGUNTA:

"ESTIC D’ACORD QUE S’INCLOGUI UN PUNT ESPECÍFIC A L’ORDRE DEL DIA DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA INICIÏ ELS TRÀMITS PERTINENTS PERQUÈ EL SOLAR DEL CARRER MALADETA, UBICAT ENTRE ELS CARRERS ALCÚDIA I ESCULTOR ORDOÑEZ, SIGUI DECLARAT ESPAI PÚBLIC."

Després d'un procés participatiu de més de 2000 persones on totes vam votar a favor de l'acord el procés entra en la recta definitiva perquè la pregunta arribi al ple de Districte del mes de desembre del 2019 i es tramiti. Tots els partits del districte amb els que s'ha entrevistat la Junta de l'Associació han mostrat el seu acord amb que els solars del carrer Maladeta siguin declarat espai públic i poder iniciar una nova etapa al carrer lluny de l'especulació immobiliària.
Us deixem el tríptic que vam usar



Arriba un nou mercat imPORTA el dissabte 5 d'octubre


La Rambla de Piferrer es un eix verd per mitigar la calor les nits tòrrides de l'estiu

Aquest és el tríptic que hem preparat per aquest tema:

divendres, 6 de setembre de 2019

Maladeta i LaVida o LaFira, dos models de la Barcelona que volem!

La nostra Associació ha dona suport a la Campanya La Fira o La Vida perquè el futur de l'espai de 27 hectàrees que ocupa la Fira a Montjuïc es decideixi en un debat públic i  no siguin novament un espai urbà segrestat per a ús privat de les elits de la ciutat.
Un company de l'Avv ha escrit aquest document on lliga la reivindicació de Maladeta amb el problema de la Fira a l'altra costat de la ciutat.


dissabte, 25 de maig de 2019

{dones portenyes}.....TROBADA DE LLANA ... vina a fer ganxet en sàpigues o no!

Peñaa!!



Dilluns vinent les Portenyes hem organitzat a les 18h a Porta’m a l’Hort un espai per poder teixir plegadessss, en sàpigues o no!!!

Tindrem tot el material necessari així que tothom és bevingut! També tindrem merendola, així que és una bona excusa per veuren’s i xerrar una estona.

🥰 us hi esperem!!

dissabte, 18 de maig de 2019

Mesures vinculades a les reformes urbanístiques que milloren l'entorn de les ciutats i combaten l'especulació i la gentrificació

Aquest dilluns 13 de maig la nostra Associació de Veïnes i Veïns de Porta i la Associació pel Lloguer Públic i Assequible - 500x20- varem fer una xerrada per identificar possibles solucions a la problemàtica que generen les reformes urbanístiques i millores dels serveis públics bàsics al produir gentrificació o sigui l'expulsió del veïnat amb menys recursos per gent amb més capacitat econòmica com poden ser inversors immobiliaris, empreses, llars o estrangers amb alta capacitat econòmica.

La xerrada a la seu del casal de gent gran La Casa Nostra del barri de Porta va aplegar unes 70 persones amb diferents interessos respecte del tema com es va evidenciar a les preguntes després de les intervencions del ponents. Al final l'Associació 500x20 va oferir un piscolabis en el marc del seu 14 aniversari tot el el marc de la festa major del barri. Igualment va haver el sorteig de 20 llibres de l'escriptor Pelai Pagès sobre la Catalunya dels anys 30 en el marc de la guerra civil que exemplificava un dels debats que era el Decret de Municipalització de l'habitatge i del sòl de la Generalitat al 1937.

La xerrada la va obrir Mª Luisa CARRERAS, de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta, presentant als ponents i explicant detalladament el Pla de l'Associació de Veïnes i Veïns que va proposar pel mandat municipal que acaba i els acords i desacords amb l'Ajuntament dels quals el més important acord és la remodelació de la plaça Sóller després d'un procés participatiu i després tambéi d'acord de principis respecte del futur dels horts de Maladeta i la consulta ciutadanà al seu voltant.

Pablo FEU, advocat que treballa en l'àmbit del dret a l'habitatge, va apuntar trets fonamentals de les lleis d'urbanisme per les quals intervenir el mercat per evitar la gentrificació de l'espai urbà després d'intervencions urbanístiques de les administracions públiques. En concret va explicar el seu raonament exposat al nostre web que es centra en aquest paràmetres:
  • habitatge en propietat: L’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”. Amb aquestes prerrogatives urbanístiques el poder legislatiu pot abans d’executar una reforma urbana delimitar l'àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida.
  • habitatge en propietat: la càrrega impositiva aniria minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.
  • habitatge en lloguer: Pablo FEU va explicar que en aquest cas l’Administració pot exercir la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si eltopall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar lacàrrega. Cal admetre que la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques,com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació. En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.
D'altra banda Salva TORRES de l'Associació 500x20 va explicar en primer lloc que l'Associació de Veïns i Veïnes de Porta feia temps que rumiava com evitar que la millora urbanística tant necessària de la plaça Sóller no suposi l'expulsió del veïnat més pobre. Va explicar que la inversió immobiliària estrangera a Barcelona s'apropava al 80% del pressupost total de l'Ajuntament de la ciutat comtal i que les eines municipals actuals no permetien que capitals se n'apropiïn de les millores públiques per obtenir un guany privat. Un exemple al barri de Porta és el procès d'expulsió de veïns per no renovació de contracte al carrer Artà per l'empresa de capital israelita MGB Arta Buildings SL.

Va explicar com aquestes dinàmiques especulatives són consubstancials al capitalisme des de fa segles com una manera de fixar capitals excedents en l'immobiliari i el sòl. Dos fotocopies a les mans dels assistents de La Vanguardia de 1937 i una altra del 1959 va dir que exemplificaven les dues maneres de resoldre el problema de l'habitatge i les reformes urbanístiques. Tots dos eren visions oposades: la del 1937 amb el "Decret de municipalització de la Propietat Urbana a Catalunya" de la Generalitat de Catalunya i la del 1959 amb la cèlebre frase del Ministre del régim José Luis Arrese: "queremos una España de propietarios y no de proletarios". Aquesta última guanyadora després de la guerra civil després de 80 anys es continuen reproduint sense solució el problema de l'habitatge i l'especulació. El seu raonament es va concretar en:
  • La proposta de l'Associació 500x20 per intentar resoldre la problemàtica en que es trobarà molt veïnat en un parell d'anys segueix la filosofia del Decret de Municipalització del 1937 que en el seu preàmbul deia: ..."Es indispensable y urgente hallar una solución rápida a esta situación excepcional, y si se considera que el rendimiento de la propiedad urbana no depende exclusivamente de la inversión del capital, sino que está íntimamente relacionada con su emplazamiento dentro del Municipio, factor que no es fruto del esfuerzo del propietario, llegaremos a la consecuencia que el más indicado para benficiarse es el mismo Municipio..." O sigui, que el rendiment de l'inversió privada de capital a l'habitatge depenia també de l'inversió pública relacionada amb el seu emplaçament al Municipi i era lògic que tothom es beneficiï.
  • Salva TORRES va concretar la proposta de Municipalització del sòl urbà en : El sòl ni es crea ni es destrueix. És patrimoni de la humanitat. No pot formar part del preu de l’habitatge perquè és especulatiu. El sòl urbà ha de ser de domini públic i no un bé privat, especulatiu i amb dret a herència. L’únic que es pot vendre si s’ha comprat és el dret d’ús del sòl públic (seria com un impost) i la pròpia edificació o l'habitatge doncs són els únics elements que tenen treball humà, el sòl privat és només rendista. Les conseqüències d'això les va centrar en:
    • que s'hauria de modificar la Llei de Propietat Horitzontal per donar cabuda en aquesta visió garantista del sòl urbà com a propietat col·lectiva del que tothom se'n beneficia. Per tant el sòl es llogaria o es tindria com dret d'ús pagant un impost si fos propietat privada que derivaria en recursos dels municipis per a fer millores. En el cas de propietats col·lectives no hi hauria obligació de pagar-ne. Salva TORRES va especificar que en ciutats com Barcelona el sòl pot arribar a costar fins al 70% del valor de construcció per la sistemàtica millora i abaratiment dels processos de construcció d'edificis.
    • S'eliminarien impostos com el de Béns Immobles - IBI- que és un impost especialment regressiu contra els treballadors que gaudeixen d'un habitatge en propietat, és un impost de patrimoni a les classes baixes.
    • Aquesta enfoc de dret col·lectiu del sòl urbà simplifica la burocràcia entorn del sector immobiliari fent molt més transparent una activitat econòmica de per si molt opaca.
    • Per permetre la mobilitat habitacionals de la població en dret de propietat d'habitatges es podrien crear càmeres de compensació només en el cas de possibles pèrdues en habitatges principals.
Finalment el públic va fer preguntes per esclarir els dubtes i Pablo FEU en la seva condició d'advocat va ajudar fins i tot a aclarir problemes no directament relacionats amb el tema de la xerrada. L'Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta i l'Associació 500x20 es van conjurar per evitar que la reforma de la Plaça Söller pactada amb l'actual Govern de la ciutat no acaba expulsant gent del barri.

ALGUNS MOMENTS DE LA XERRADA AL CASAL DE GENT GRAN LA CASA NOSTRA del barri de Porta:





divendres, 3 de maig de 2019

dimecres, 20 de març de 2019

Un experiment social al barri de Porta

El barri de Porta fa menys d’un quilòmetre quadrat. Hi viuen gairebé 25.000 persones. No és que sigui dels més petits de Nou Barris, però no deixa de ser un territori que es pot recórrer de banda a banda amb una petita passejada. La Meridiana, el passeig Fabra i Puig, el carrer del Doctor Pi i Molist, el passeig del Verdum i el passeig Valldaura són les seves fronteres. Porta és un pentàgon desigual amb contrastos que criden l’atenció. Té el centre comercial Heron City però a tocar hi ha les casetes del carrer de Casas i Amigó.

Deixant de banda la demografia i la geografia, Porta és, des de fa uns anys, una mena d’experiment social. Ho és perquè estem parlant d’un barri on la joventut i l’experiència han creat una simbiosi que, lluny de ser perfecta, rema en la mateixa direcció en tot allò que té a veure amb les reivindicacions veïnals. Des de fa gairebé dos anys l’associació de veïns té un president de només 25 anys, l’Albert Villacampa. Des de l’espai Porta’m a l’Hort, uns horts veïnals situats en un solar a la cantonada del passeig Ciutat de Mallorca i el carrer de Piferrer, Villacampa fa una radiografia precisa del barri. És un noi amb discurs, amb una bona oratòria. “Jo soc el president perquè personatges històrics del barri van donar pas al relleu. S’ha compartit el poder i la gent ha entès, tot i que de vegades costa i hi ha friccions, que el relleu era necessari”, explica.

No estem, doncs, davant la clàssica associació de veïns monopolitzada des de fa anys per la generació que va liderar les lluites veïnals dels 80 i 90 i que, sovint, també ha estat satèl·lit dels governants de torn. Villacampa explica que l’associació ha passat per diverses etapes. Des de la que va estar formada per gent de l’entorn del PSUC fins a la proximitat amb el PSC, i també una època amb integrants més propers al PP. “Ara som una barreja de persones però ens defineix que tots som d’esquerres”, diu Villacampa. Una associació d’esquerres molt viva, amb ganes de lluitar per un barri majoritàriament de gent humil i amb reptes socials i urbanístics pendents.



ATENEU LA BÒBILA
En l’ecosistema de Porta hi ha un espai clau que articula la realitat social del barri. És l’Ateneu La Bòbila, que acull un total de sis entitats: la mateixa associació de veïns, el Casal de Joves, 500×20 (entitat que defensa el dret a l’habitatge), l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris, l’Agrupament Scout Creu del Sud i Porta Cultural. L’Ateneu es va fundar el 2012 i és fruit del paper de la Federació Transforma Porta, que agrupa una quinzena d’entitats. Ara els usuaris de l’Ateneu l’estan buidant perquè hi ha una reforma aprovada. Les obres començaran el següent mandat.

Aquesta reforma és una de les actuacions positives que l’associació de veïns col·loca a la seva llista de balanç d’aquest mandat municipal que ara s’acaba, tot i que critiquen que no s’hagi pogut trobar un espai alternatiu perquè les entitats estiguin juntes mentre durin les obres. A la llista també hi apareix la plaça Sòller, enganxada a l’Ateneu, de la qual ja està en marxa la reforma. Una altra qüestió urbanística fonamental són les dues rambles verdes, que l’entitat lamenta que no hagin tirat endavant. Pel que fa a qüestions socials, l’associació de veïns denuncia que “no hi ha hagut accions sostingudes des de l’administració per reduir la xacra de la pobresa”. Quin balanç es fa del mandat de Barcelona En Comú des de l’associació de veïns? “Hi ha hagut un increment dels contactes i més proximitat, però no sempre s’ha donat respostes als problemes. Aquesta incapacitat de donar respostes de vegades ha creat un descontentament”, afirma Villacampa.

HORTS DE MALADETA

La passejada per Porta inclou una visita obligatòria als horts de Maladeta, nascuts fa més de 10 anys després que un grup de veïns els ocupessin. És un espai de resistència contra el projecte de diverses promotores per fer-hi blocs de pisos. “Això és una trinxera contra l’especulació urbanística”, afirma Villacampa. Al costat dels horts, mentre dos veïns que en són usuaris fan petar la xerrada, en Julián Lluís, el secretari de l’associació de veïns, reflexiona sobre el passat i el futur de Porta. Lluís representa la cara veterana de l’entitat. “Als anys 80 i 90 es van aconseguir moltes coses amb les reivindicacions, però amb els anys la gent es van anar acomodant”, diu. Les reivindicacions, afegeix Julián, han tornat perquè la política no ha donat els seus fruits. “Ara la gent és més individualista, però sempre apostem per la unitat per aconseguir les nostres reivindicacions”, conclou.

Un reportatge d’Albert Ribas.
FONT: LiniaNouBarris

dissabte, 23 de febrer de 2019

2015-19 que ha fet l'Ajuntament i que no ha fet aquest mandat respecte de les demandes del teixit veïnal de Porta



Pla Actuació Municipal i de Districte (PAD-PAM 2015-19)

L'Associació de Veïns i Veïnes de Porta va proposar per a la legislatura les següents necessitats.

Projectes ESTRELLA del mandat:

:
Actuació PAD 1. Ampliació Ateneu La Bóbila. Aquesta intervenció connectaria i donaria visibilitat des de la plaça acabant amb el aïllament secular del centre.
(RESULTAT: S’INICIARAN LES OBRES APROVADES EN EL NOU MANDAT. EL DISTRICTE NO HA ESTAT CAPAÇ D’UBICAR DURANT LES OBRES L’ATENEU EN UN SOL ESPAI)

Actuació PAM 3. Remodelació de la plaça Sóller tenint en compte un procés participatiu. Dintre d'un projecte d'àmbit global que connecti la plaça amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. La millora de la plaça atrauria a nous usuaris i faria més fàcil les diferents activitats que el veïnat seguirà realitzant en els propers anys com podria ser la castanyada, la festa major o el Mercat Im-porta.
(RESULTAT: ACABA D’INICIAR-SE LES OBRES)

Actuació PAM 4. - Rambla Verda 1 constituïda per l’espai verd continu entre els carrers Meridiana/Can Dragó/Fraba i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist.
(RESULTAT: s’està negociant una solució al carrer Maladeta on les promotores volen fer pisos lliures i el veïnat vol equipaments o zona verda des de fa una dècada)



ALTRES D'ACTUACIONS PAD general (PLA D'ACCIÓ DE DISTRICTE)
Urbanisme
Actuació PAD 2. Millora de carrers tenint en compte les persones de mobilitat reduïda. Algunes de les intervencions prioritaries serían:
  • Jardins Alfabia – (RESULTAT: obres casi finalitzades)
  • carrers Alcudia, Alella (RESULTAT: obres finalitzades)
  • el carrer Bunyola demanem zona peatonal (RESULTAT: NO FET)
  • al carrer Estudiant entre Cases i Amigó i Valldemosa (RESULTAT: NO FET)
Economia Social
Actuació PAD 3. Suport institucional pactat per revitalitzar la plaça Sóller: Mercat im-Porta, activitats,...
(RESULTAT: hi ha hagut suports a les activitats realitzades)
Equipaments
Actuació PAD 4.
  • Remodelació de Can Valent com a escola d'horticultura (RESULTAT: NO FET)
  • Arranjament del Club Petanca Alcúdia. (RESULTAT: NO FET)
Desigualtat social
Actuació PAD 5. Accions sostingudes entre administració, serveis socials i entitats del barri per reduir aquest mandat la xacra de la pobresa que ha situat al nostre districte com un dels més pobres de la ciutat. (RESULTAT: NO FET)
LLISTAT D'ACTUACIONS PAM (PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL)
Urbanisme
Actuació PAM1. Solució al procés judicial dels hortelans del carrer Maladeta. (RESULTAT: arxivada demanda)
Actuació PAM 2. Realització d'un projecte d'ordenació de barri on es tinguin en compte les actuacions no realitzades en el PERI Consideració del barri com a una super-illa sostenible amb terrenys agrícoles i espais verds. (RESULTAT: NO FET)
Ecologia Urbana+Urbanisme
Actuació PAM 4. Pacificació dels carrers amb la creació de dos eixos de comunicació realitzant un procés participatiu. La creació d'unes noves àrees pacificades més adaptades al trànsit peatonal i de la bicicleta en l'anomenat corredor verd les considerem estratègiques degut a que la nova àrea de centralitat representada al voltant de la pl. Sóller ha d'estar connectada amb la resta d'espais d'interès del nostre districte. El nou traçat de mobilitat peatonal i de carrils bici tindrà en compta l'afectació de places d'aparcament de cotxes.
  • Rambla Verda 1, Meridiana/Can Dragó/Fabra i Puig, el passeig Ciutat de Mallorca, Porta'm a l'Hort, plaça Sóller remodelada/ carrer Maladeta/ Pi i Molist. Més enllà es troba ja el mateix Ajuntament de Districte. (RESULTAT: NO FET)
  • Rambla Verda 2, amb Piferrer/Pintor Alsamora i acabaria a Jardins Alfabia on enllaçaria amb el carril bici que recorre el Passeig Valldaura a traves de c/Lorena (RESULTAT: en estudi però sense acord)
Mobilitat+Ecologia urbana+Urbanisme
  • Recuperar zona verda a parking provisional Pintor Alsamora - Rambla Verda 2 (costat Cementiri S.Andreu)  (RESULTAT: en estudi però sense acord)
Habitatge
Actuació PAM 5. Moratòria llicencia obra nova dels solars que estan sense edificar i rehabilitació del teixit existent. (RESULTAT: NO FET)
Compra de l'edifici Valldaura/Eduard Tubau( pça República) per Habitatge Lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
Habitatge+Urbnisme
PAD. Actuacions del PERI inacabats.
  • Actuació 1, Maladeta – horts son edificables. Expropiar els solar i construir La Rambla de Maladeta amb una zona esportiva al aire lliure. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 6, Valldemossa/ Escultor Ordoñez (cantonada) Pisos lloguer social. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 7, Pintor Alsamora – brossa- Rialp promotor (solar recomprat per altre). Pisos lloguer social i habitatges assistits. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 9, la selva al final. Pisos lloguer social i vivendes asistides. (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 8, Pintor Alsamora Eduardo Tubau enfront cementiri. Pisos lloguer social i vivendes asistides (RESULTAT: NO FET)
  • Actuació 12, camp de futbol DAMM. Construcció d'un equipament esportiu i Afectació vial (ampliació Pintor Alsamora) (RESULTAT: en estudi)
Teixit Comercial
Actuació PAM 6. No a l'ampliació comercial de l'Heron City. (RESULTAT: en estudi)

dijous, 21 de febrer de 2019

Reforma Plaça Sóller i Gentrificació - un debat pendent a les entitats de Porta

Recentment ens ha arribat el següent article que té a veure amb les problemàtiques de gentrificació dels barris associades a les millores urbanístiques. Aquesta ha estat una preocupació de les entitats de l'Ateneu La Bòbila des de que vàrem demanar a l'Ajuntament la reforma de la Söller perquè estava en un estat deplorable.
Però tampoc volem que aquesta reforma es torni un arma que acabi expulsant al veïnat més pobre.
Aquest article és una proposta del advocat Pablo FEU però aquest darrer estiu el Foro Vivienda realitzat per l'Associació 500x20 amb el suport de l'Ateneu La Bòbila també va fer un debat sobre la municipalització del sòl urbà a la Segona República que podeu trobar en aquest enllaç:

La revolució urbana Entre la municipalització i la col·lectivització de la propietat immobiliària a Barcelona, ​​1936-1937


Dit això, totes les reforme urbanístiques acaben tenint un sentit de classe doncs històricament s'expulsa al veïnat més pobre.
................................

El preu de l’habitatge i les actuacions públiques de rehabilitació urbana

A Barcelona, la cobertura de la ronda del Mig, l’obertura de la rambla del Raval, la reforma de la Barceloneta, la remodelació del Mercat de Sant Antoni i la futura remodelació de la presó Model són actuacions de rehabilitació urbana que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones que habiten el seu entorn. Però, en realitat, moltes d’aquestes actuacions acaben definitivament amb el dret dels habitants a viure i quedar-se al seu barri després de la reforma. Per què passa això?

L’urbanisme pivota sobre un principi bàsic que es va definir a la Ley del Suelo de 1956 en un moment de migració massiva del camp a la ciutat: que els beneficis de qualsevol actuació urbanística no només han d’afavorir els propietaris dels terrenys afectats, sinó que han d’afavorir tota la comunitat. Aquest principi actualment està recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 i el mecanisme per fer-lo efectiu és obligar els propietaris dels terrenys objecte de l’actuació urbanística a cedir a l’administració una part del sòl transformat i també els nous carrers, les noves zones verdes i els nous equipaments públics, i obligar-los, a més, a destinar una part dels nous habitatges construïts a protecció pública.

A la ciutat consolidada, l’esquema urbanístic pensat l’any 1956 no serveix perquè els carrers, les zones verdes i els equipaments ja existeixen i no cal cedir-los i no hi ha sòl nou per construir habitatges per poder cedir-los a l’administració. No obstant això, en les operacions de reforma i rehabilitació urbana efectuades amb diner públic es genera també un benefici per als propietaris afectats, perquè la millora que comporten incrementa el valor dels seus habitatges, però resulta que no hi ha previst cap mecanisme per revertir els beneficis també en la comunitat.

Amb aquesta disfunció comença el problema, perquè la millora del barri atrau les inversions immobiliàries que busquen algú capaç de pagar els preus dels habitatges revaloritzats. S’inicia així un procés de substitució dels habitants habituals, de rendes més baixes, que ni poden pagar els nous preus de compra dels habitatges ni poden pagar les rendes de lloguer que els nous propietaris imposen per optimitzar les seves inversions lliures de peatges urbanístics. Per tant, el dret a la ciutat dels habitants habituals s’acaba així que s’intenta millorar les seves condicions de vida i l’habitatge deixa de ser un dret essencial garantit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i passa a ser un factor productiu preponderant de l’economia.

Això és tot el contrari del que la legislació urbanística actual preveu, perquè, d’una banda, reserva a l’administració pública, i no al mercat immobiliari, la facultat de decidir el model d’ordenació de les nostres ciutats i, de l’altra, obliga a seguir un criteri de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix com el que evita la dispersió, genera cohesió social i garanteix la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Fins i tot l’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”.
Doncs bé, la meva proposta és que l’administració pública, fent ús d’aquestes prerrogatives urbanístiques, abans d’executar una reforma urbana amb diner públic, delimiti un àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida. Proposo que aquesta càrrega vagi minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.

Proposo, també, que en aquests àmbits de rehabilitació pública l’administració exerciti la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si el topall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar la càrrega. És imprescindible que s’admeti que és la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques, com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació.
En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.

Pablo FEU
extret del diari Ara.

diumenge, 27 de gener de 2019

el barri de Porta compartint lluita amb Plataforma No al Pla CAUFEC

Ahir dissabte 26 de gener vam estar convidats per la Plataforma de No al Pla Caufec per compartir experiències de lluita contra l'especulació urbanística.
Van participar a la taula rodona amb la Plataforma Salvem Oliveretes, Defensem el Castell, Salvem l'Olla del Rei i Recuperem la Maladeta!!
Qüestionant en un debat les diferents tècniques de mobilització popular per tal de fer fora l'especulació dels nostres barris.


En el barrio de Porta ni se especula ni se vende porqué en el uso del espacio público queremos decidir el vecindario

La posible e inminente construcción de edificios en los solares de la calle Maladeta necesita respuesta ciudadana.

Desde hace una década los solares de la calle Maladeta han sido reivindicados por el barrio para su uso público y a esa necesidad le llamamos la Rambla de Porta. Los huertos de Maladeta que se iniciaron como un entretenimiento de los jubilados en un espacio sin uso han acabado convertidos en una barrera contra la especulación y el uso del suelo urbano para el lucro privado.

Esta afirmación no es baladí. Los 7 solares en litigio han pasado por diferentes propietarios que iban aumentando su precio en la medida que la burbuja inmobiliaria se adueñaba de nuevo de la ciudad. No necesitamos viviendas de precios imposibles que expulsan a los vecinos de toda la vida y donde los jóvenes no pueden vivir. Queremos espacios verdes y viviendas de alquiler público asequible que se pueden construir en muchos lugares.

Pon tu granito de arena en la lucha del barrio!





vota!! INICIATIVA CIUTADANA: salvem Maladeta

I ARA RECOLLINT SIGNATURES PER PRESENTAR LA INICIATIVA CIUTADANA

diumenge, 13 de gener de 2019

Parc Sóller i Ateneu La Bòbila: Comencen les obres! mentre lluitem per la Rambla de Porta a Maladeta


Hem passat de parlar de la Plaça Sóller al Parc Sóller!


Aquest 2017 dels 20 projectes presentats per remodelar la plaça Sóller el va guanyar un anomenat BIOTOP de l'estudi BARRIO-PAREIRA.

vista plaça Sóller -Ateneu remodelació
El projecte es va marcar els següents reptes per adaptar-lo a les necessitats del barri i les demandes dels moviments socials:

  • La Plaça Sòller és una baula de la cadena d'espais públics Collserola/Parc Central de Nou Barris/Plaça Sòller/Can Dragó/Pg. Fabra i Puig/Parc Sagrera (Diagonal Verda). Per tant, haurà de tenir vocació d'esdevenir una peça fonamental per a la connectivitat a nivell de verd urbà entre el cor de la ciutat i el gran espai verd metropolità de Collserola a la vegada que ha d'esdevenir una peça bàsica de connectivitat física i social dins el barri recuperant el paper que antigament havia tingut de nucli d'activitats, festes i esdeveniment populars.
     
  • La Plaça de Sóller i l'equipament comunitari es van inaugurar oficialment l'any 1983 després d'anys de reivindicacions veïnals perquè l'Ajuntament hi creés una zona verda. Quan es va inaugurar es va convertir en la plaça més gran de Barcelona, un espai que els veïns han convertit en l'eix cívic i cultural del barri. Els arquitectes redactors del projecte van ser A. Arriola, J.L Delgado, J.M. Julià i C. Ribas. En aquest aspecte la Plaça Sóller  esdevé una baula fonamental en la connexió de Collserola al Parc de la Sagrera . Aquesta connexió, a banda de ser una connexió verda s'ha d'entendre com un eix cívic que potenciï la vida social del barri
  • Actualment la plaça és un espai enclaustrat per l’edificació. Això provoca un aïllament visual respecte a l'entorn i una difícil accessibilitat. S’estructura en 3 parts molt diferenciades i amb uns límits molt clars: La Plaça, El Llac i el Bosc. Aquesta divisió tant rotunda provoca problemes de relació visual i de connexió entre ells. El llac, degut a la posició central i les grans dimensions interromp les connexions entre la part superior i inferior del Parc. Actualment el Parc està ple de desnivells, graons i talussos amb una vegetació únicament arbòria, molt madura i pràcticament tota de fulla perenne.
  • En aquest sentit el projecte proposa sobre passar els  límits per generar un espai públic i accessible i que el Parc es pugui estendre al seu voltant. L'enderroc dels braços laterals de l'edificació existent propiciarà la extensió, obertura i permeabilitat del Parc. Hem passat de parlar de la Plaça Sóller al Parc Sóller. Una nova xarxa de camins accessibles connectaran els diferents punts de l'interior del Parc i també el barri a través del parc. Homogèniament repartits i equitativament dimensionats es troben els nodes d'activitat que són com petites places preparades per desenvolupar diferents activitats. Caldrà acompanyar tota la intervenció de nova vegetació arbòria, arbustiva i tapissant que incorpori al Parc la percepció del temps i del canvi amb vegetació de fulla caduca i floració de color i olfactiva majoritàriament autòctona.
El nou Ateneu La Bòbila amb quasi 2000 m2 d'equipament i dues plantes

El projecte guanyador de la Sóller considera el corredor verd de Porta!

" La Plaça Sòller és una baula de la cadena d'espais públics Collserola/Parc Central de Nou Barris/Plaça Sòller/Can Dragó/Pg. Fabra i Puig/Parc Sagrera (Diagonal Verda). Per tant, haurà de tenir vocació d'esdevenir una peça fonamental per a la connectivitat a nivell de verd urbà entre el cor de la ciutat i el gran espai verd metropolità de Collserola..."

Nosaltres, L'Associació de Veïnes i Veïns de Porta ja vam haver de recordar a l'equip de Govern del Districte que havien apostat pels corredors verds a la ciutat i un dels més importants era el de Collserola - Porta-Sagrera - Ciutadella. El mateix projecte guanyador que va ser elogiat per l'Ajuntament expressa ben clarament aquest corredor:

Per tant, per una continuïtat verda, l'Associació van reivindicar que l'espai Maladeta era fonamental per connectar el Parc Central amb el Parc Sóller.
Com que això està actualment en disputa amb l'especulació urbanística que vol construir + i + i + pisos hem fet un procés de consulta al barri que podeu trobar en aquest enllaç:

vota!! INICIATIVA CIUTADANA: salvem Maladeta


Els veïns de Porta s'oposen a l'edificació dels horts de Maladeta

el periódico de Catalunya.

+++ INFO
Si voleu revisar més imatges e informació del projecte hi ha panells exposats a l'Ateneu la Bòbila y podeu visitar aquest enllaç:

vota!! INICIATIVA CIUTADANA: salvem Maladeta

INICIATIVA CIUTADANA

PREGUNTA:

"ESTIC D’ACORD QUE S’INCLOGUI UN PUNT ESPECÍFIC A L’ORDRE DEL DIA DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA INICIÏ ELS TRÀMITS PERTINENTS PERQUÈ EL SOLAR DEL CARRER MALADETA, UBICAT ENTRE ELS CARRERS ALCÚDIA I ESCULTOR ORDOÑEZ, SIGUI DECLARAT ESPAI PÚBLIC."

DEFINICIÓ DE LA INICATIVA

Davant l’inici d’un procés especulatiu al carrer Maladeta amb la construcció de pisos per part de promotors privats, presentem aquesta iniciativa ciutadana per demanar la incorporació d’un punt específic a l’ordre del dia del Plenari del Consell del Districte de Nou Barris per aprovar iniciar els tràmits perquè el solar del carrer Maladeta, al barri de Porta del districte de Nou Barris, sigui declarat espai públic. Aquesta iniciativa es presenta d’acord amb l’article 9 del reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, del 6 d’octubre del 2017.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS QUE EN DEMANEN L’APROVACIÓ

Els presents solars buits del carrer Maladeta, compresos entre el carrer Escultor Ordóñez i el carrer Alcúdia, són el resultat d’una expropiació que l’Ajuntament va fer a veïnes i veïns del barri fa vint anys.
Els resultats d’aquesta acció són: menys cases històriques al barri i la venda dels solars a especuladors privats que volen convertir l’habitatge en una mercaderia, oferint així la possibilitat de seguir omplint la ciutat de ciment, quelcom que li sobra.
Els horts que actualment ocupen els solars de Maladeta són una iniciativa comunitària impulsada fa 10 anys per persones jubilades que, cansades que el boom de la construcció estigués dinamitant l’urbanisme històric del barri, van donar una nova vida a aquest espai buit de Porta. Els horts, doncs, es van convertir en una trinxera contra l’especulació urbanística.

A principis de novembre l’Ajuntament ens va informar que els propietaris dels solars de Maladeta han demanat una llicència d’obra. Per aquest motius l’Associació de Veïnes i Veïns de Porta, amb el suport de la Federació Transforma Porta, hem impulsat aquesta Iniciativa Ciutadana amb l’objectiu que, a partir de la recollida de 800 signatures com a mínim, puguem incloure un punt específic a l’ordre del dia del consell de districte de Nou Barris per tal que l’Ajuntament de Barcelona iniciï els tràmits pertinents perquè el solar del carrer Maladeta sigui declarat espai públic.

REQUISITS PER SIGNAR

• Ser major de 16 anys.
• Estar empadronat/ada a Barcelona.





CAPÇALERA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES
PODEU PASSAR a VOTAR als FULLS DIPOSITATS a L'ATENEU LA BÒBILA i a l'ASSOCIACIÓ de VEÏNES i VEÍNS de PORTA...
-signatura individual-

divendres, 11 de gener de 2019

La burbuja inmobiliaria está haciendo estragos en Barcelona. En todas partes? NO!


hay un reducto de porteños que resisten las hordas urbanizadoras cultivando cebollas, boniatos y cardos borriqueros.

En la calle Maladeta con Pi i Molist el reducto inexpugnable de la Rambla de Porta resiste los envites de las hordas especulativas que asolan la ciudad y de la débil resistencia municipal que opone el Ayuntamiento a día de hoy.


El vecindario ha organizado una consulta popular en la que pueden votar cualquier vecino empadronado. Dicen que si os alistáis más de 2500 a la Resistencia tenemos ganada la partida y la guerra.
Con la ayuda inestimable de las hordas alistadas de toda la ciudad, en el proceso participativo, se salvara este reducto de paz y naturaleza que unirá en un corredor verde Collserola con el parque de la Sagrera.


VOTA!

Busca el lugar más cercano con las hojas de votación y SALVA MALADETA!

la Rambla de Porta es lo que imPorta!