dimarts, 18 d’abril de 2017

cap discriminació per raó de religió, sexe o conviccions: SÍ A L'ORATORI DEL CARRER JAPÓ

SUPORT AVV PORTA A ORATORI CARRER JAPÓ

La junta de l'Avv de Porta ha constatat que:
  • que la religió entra en el terreny de lo personal i no de lo públic.
  • que el nostre país es diu aconfessional però en realitat no existeix una separació clara de l'estat amb l'església, sobre tot la catòlica, que provoca multitud de conflictes i greuges comparatius.
  • que totes les religions tenen dret a tenir un espai de referència on exercir-la amb els seus feligresos.
El fet d'estigmatitzar una religió, i en aquest cas la musulmana, és un fet polític, per aïllar un grup de ciutadans per la seva religió.Estem en contra d'usar les creences, la religió, el sexe o les conviccions polítiques com eina per marginar cap persona o col·lectiu. 

Per la qual cosa, la Junta de l'Avv Porta dona suport al manifest signat per diferents organitzacions i entitats de 9barris pel dret a L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT  i fem una crida a la serenitat i a la convivència.

signat per la junta Avv Porta


MANIFEST ENTITATS DE 9BARRIS


SÍ A L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT

Davant la pròxima obertura d’un centre de culte musulmà al carrer de Japó de Prosperitat, les entitats que signem aquesta carta volem fer públic el nostre suport a l’obertura d’aquest espai sempre que compleixi les condicions legals i el respecte a la bona convivència veïnal que se’n deriva.

El barri porta molts anys lluitant per millorar la seva urbanització i les condicions de vida del veïnat, una lluita en la qual les entitats continuem implicades, i estem d’acord que el nou centre, com a lloc de pública concurrència, ha de respectar el descans de les veïnes i veïns i la seva activitat no ha de causar molèsties al carrer.

D’altra banda, la comunitat musulmana té el mateix dret que qualsevol altra a trobar un espai adient on desenvolupar les seves activitats religioses i culturals. Un dret que deriva del Dret Fonamental a l’exercici de la llibertat religiosa, emparat per la Constitució, i que ha estat regulat i desenvolupat pel Parlament de Catalunya a la Llei 16/2009 del 22 de juliol sobre els centres de culte.

 Ja fa temps que coneixem les persones del Centre Islàmic, l’entitat que vol obrir aquest espai i que ha obtingut els permisos legals per fer-ho. És una entitat oberta al veïnat, que ha participat en els espais compartits per les entitats de Nou Barris, com el Festival de Sopes, la Cultura va Festa o la Xarxa 9 Barris Acull, a més d’impartir des de fa uns mesos classes obertes d’àrab per a nens i nenes al local de l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat.

La comunitat musulmana forma part del veïnat de Nou Barris.

Un dels objectius principals del moviment associatiu és treballar per la convivència, la igualtat de drets i la no discriminació de les persones que compartim els barris. Que totes les veïnes i veïns, sense importar l’origen, la ideologia o la creença, se’n sentin part en llibertat, a la vegada que respectant els drets dels altres. La Prosperitat sempre ha estat un barri orgullós de ser un lloc d’acollida, convivència i lluita per millorar les condiciones de vida de tot el veïnat.

Fem una crida a totes les entitats, institucions i veïnes i veïns de Prosperitat i de Nou Barris per acollir aquest nou centre, les seves activitats i les persones que el promouen, així com a acompanyar el veïnat proper perquè aquesta acollida sigui satisfactòria, no se senti atacat en els seus drets i el nou centre es converteixi en un espai de diversitat i en una riquesa per al nostre barri. Les entitats estarem al costat de totes les veïnes i veïns.

Barcelona, 29 de març de 2017

• Xarxa 9 Barris Acull • Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat • Prosperitat Cultura en Acció 2 (PECA 2), gestió del Casal de barri de Prosperitat i del poliesportiu Valldaura • Associació Juvenil Socio-Cultural de Prosperitat, gestió del Casal de Joves de Prosperitat • Parròquia de Santa Engràcia • Userda 9, cooperativa de consum responsable de Prosperitat • Comitè de Zona Acció Catòlica Obrera (ACO) 9 Barris

dilluns, 10 d’abril de 2017

Bajo el cemento está el sustento

Coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.


Hasta hace unos poquísimos meses, quienes habitamos el barrio de Horta, en Barcelona, podíamos comprar alimentos de cercanía, de mucha cercanía, de kilómetro cero. Entre los pisos blancos que se construyeron para alojar a personal relacionado con los Juegos Olímpicos resiste el huerto del señor Marcel•lí, un agricultor profesional que en unos 2.000 metros cuadrados producía los alimentos que el clima recomendaba. Escarolas, alcachofas, tomates, coles o pimientos que, cuando llegabas a comprarlos, te pedía que fueras tú mismo a recolectarlos. Porque durante 20 años siendo uno de sus clientes, siempre vi al señor Marcel•lí manteniendo el huerto con un esfuerzo hercúleo: vestido como un motorista, con rodilleras y coderas, circulaba por los parterres en su silla de ruedas y desde el suelo, gateando, trabajaba los bancales.

GARANTIZAR LA PROTECCIÓN

Ahora el huerto está en barbecho involuntario, la tierra descansa a la espera de su destino, que no debería ser otro que el que le corresponde: ser sustento. Desconozco su situación legal, pero ¿se puede garantizar que un espacio de estas características cuente con la protección administrativa necesaria para que siga ejerciendo el digno oficio de alimentarnos?
El 15 de octubre del 2015, Barcelona fue una de las cien ciudades mundiales que firmaron el conocido como Pacto de Milán para una alimentación sostenible. Es decir, un compromiso formal para reconducir un sistema alimentario dependiente totalmente de alimentos industriales de cualquier parte del mundo --con una mochila muy pesada de injusticias ambientales y sociales-- hacia nuevos modelos donde prime la alimentación saludable, de temporada y de proximidad. Para hacer posible dicha transición, el pacto recomienda una serie de medidas muy lógicas y factibles, como, por ejemplo, modificar las ordenanzas municipales para asegurar que las licitaciones que dan acceso a regentar cocinas de escuelas, hospitales o asilos prioricen aquellas propuestas que garanticen productos ecológicos y locales. O que

Hay que recuperar en cada barrio los mercados de payés semanales

que hacen posible la venta directa con precios dignos para quienes producen y con precios asequibles para quienes consumimos. El pacto también habla claramente de la necesidad de preservar y asegurar con las medidas correspondientes que no se pierda ni un palmo más de tierra agraria.

"COMPREN TIERRA, QUE NO SE FABRICA MÁS"

Hay guerras por la tierra fértil en Ucrania, en Honduras, en el Congo... "Compren tierra, que no se fabrica más", decía irónicamente Mark Twain a los especuladores de su tiempo, y Barcelona tiene aún algunos espacios agrarios que deben seguir ejerciendo de huertos. Fíjense hasta dónde llegan las ganas de acabar con lo agrario que la clasificación de la tierra se divide básicamente en dos: suelo urbanizable o suelo no urbanizable. A lo que es tierra viva, fresca y alimento, le llaman suelo y lo apellidan no urbanizable, que, como dice el investigador Carles Soler, es el primer paso para hacerla potencialmente asfalto.