dilluns, 16 de novembre de 2015

El treball com a pacte social

Text realitzat a partir de la jornada "Una mirada crítica i reflexiva a la pràctica professional en inserció" dinamitzada per Judit Font i Jordi Esqué. Xarxa d'inserció socio laboral 9b

Fins fa pocs anys, el pacta social, d'inspiració Keynesiana, presentava el treball com l'aspecte central per a la subsistència econòmica i social. El treball ens obria les portes als drets socials com l'habitatge, la sanitat, l'alimentació, les prestacions d'atur, ... L'estat era l'encarregat de desenvolupar polítiques d'ocupació assegurant l'adequació entre l'oferta i la demanda de treball. Aquestes polítiques tenien dos aspectes fonamentals: per una banda la formació, i per altre la protecció de l'aturat amb prestacions i subsidis.

En l'actualitat l'ocupació és un dels problemes més greus de la nostre societat. L'atur registrat a l'estat espanyol és un dels més alts de tota Europa amb un 25,5%. I la taxa d'atur juvenil es situa en un 53,2%, la segona més alta de la UE, només darrere de Grècia, que té un atur que arriba al 55,4% .



Com podem veure en la representació de BCN, encara que sensiblement millor que la mitja de l'estat espanyol, ens situem en una taxa de 14,7% de mitja. No obstant a Nou Barris ens trobem en el pitjor sector de tota la ciutat amb un 19,7% segons dades del 2013.

Per altre banda, un cop finalitzat la última legislatura ja seria hora de fer balanç de les polítiques d'ocupació. Podríem resumir en quatre punts els resultats de l'últim mandat:

  1. Menys població activa. La població activa a Barcelona ha decrescut, i a un ritme més intens que a Catalunya. El 2010 hi havia 841.200 barcelonins entre 16 i 65 anys que treballaven o que buscaven feina. El 2014 només eren 806.100 (35.100 menys). Això significa que hi ha menys individus disposats a treballar, i per tant, que la ciutat ha perdut capacitat per generar riquesa.
  2. Menys població ocupada. El nombre de persones ocupades s’ha reduït en 32.800 (-4,63%). La ciutat ha passat de tenir 707.700 persones treballant el 2010 a tenir-ne només 674.900 el 2014.
  3. Més atur. Si comparem les dades del quart trimestre de 2010 amb les del mateix trimestre de 2014, observem que la taxa d’atur s’ha incrementat lleugerament a Barcelona. El 2010, el percentatge de persones que no tenien feina era el 15,9%. El 2014 aquesta taxa arriba al 16,3%.
  4. Més temporalitat. Des de la darrera reforma laboral el 2012, la contractació temporal ha crescut sustancialment a Barcelona (un 12,45%, 83.057 contractes més). En contraposició, els ja de per sí molt menys nombrosos contractes indefinits s’han reduït un 4,33% (4.851 contracte menys entre 2012 i 2014). Aquesta situació ens situa en un escenari de creixement de la precarietat laboral a la ciutat. On la durabilitat de l'atur és més llarga i la participació és més insegura per una gran part de la població.
  1. Més desigualtats. L’increment de l’atur i de la precarietat de les condicions de treball ha contribuït créixer les desigualtats a Barcelona. Les famílies amb una renda familiar disponible molt baixa han passat a ser del 13,8 al 17,8%, mentre que les famílies amb una renda molt alta han passat del 7,8 al 10,7%. Ens trobem per tant en un context de polarització en la distribució de la renda a la ciutat: els més rics i els més pobres són més nombrosos. L'exclusió social s'extent a un número més ampli de la població
L'atur té un perfil estructural i compleix funcions en el model d'organització capitalista com a conseqüència de les polítiques neoliberals. Els nous processos de desmantellament de l'estat del benestar s'estan portant endavant degut a la flexibilitat i la desregulació del mercat de treball incrementant la desigualtat social, la marginació i l'exclusió social. Veient la tendència i tenint en compte que un dels objectius prioritaris de l'anterior govern era generar ocupació, confirmem que la problemàtica del treball és una enfermetat crònica del sistema capitalista què cada cop ho serà més si no prenem accions al respecte. 



Com volem generar una societat més justa sense l'element bàsic de subsistència econòmica?

En la passada jornada del dia realitzada el 13 de Novembre per la Xarxa d'inserció socio laboral proposàvem entre d'altres, aquestes solucions:

  1. S'han de realitzar polítiques que busquin potenciar els teixits productius i que repercuteixin en la comunitat.
  2. S'han de fer canvis en el model metodològic que ajudin a salvar l'individualització de les problemàtiques socials. Les actuals polítiques d'ocupació basades en la ficció del principi d'igualtat d'oportunitats són falses degut a que les lògiques individualitzadores només ens porten a la culpabilització de les persones que no troben feina.
  3. S'ha d'evitar que la formació es converteixi únicament en el mecanisme de control que permet desenvolupar el programa d'ocupació però no és  útil per la vida laboral dels aturats
  4. Tenir una visió holística de les problemàtiques, situant l'individu en el medi on viu i relacionan-lo amb l'entorn proper.
  5. I reforçant la concepció de que els drets dels treballadors estan seriament amenaçats per part d'aturats i la societat en general.


A mode de conclusió,  com ens indica J.Font i J.A Langarita 2014 "En l'àmbit polític, s'hauria de recuperar debats i propostes que reivindiquin noves formes de redistribució de la riquesa que permetin garantir les condicions materials de l'existència com un dret universal, on el treball assalariat passés de ser una obligació a una elecció. ja que la supervivència material és una condició bàsica per a la justícia social i la llibertat. "

Cap comentari:

Publica un comentari