dilluns, 6 d’abril de 2015

LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

Dinàmiques participatives d’Apropiació de l’Espai Públic Urbà

APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

Text extret de TFM Transforma Porta! Julio Morrás 2013


 Les problemàtiques urbanes provenen principalment de les condicions en les quals va créixer el barri de Porta. Entenent l’origen de l’espai urbà de Porta es pot veure la relació entre els fenòmens socials i l’espai urbà com aquell què té profunds efectes sobre els processos socials. Aquest creixement urbà el situem a partir de la dècada dels anys 50 a conseqüència dels moviments migratoris del camp a la ciutat. La necessitat de cobrir aquesta necessitat d’allotjament per als nou vinguts va provocar què es construís el barri sense tenir en compte les demandes d’espai públic. A Porta l’espai va quedar en mans d’agents immobiliaris i especuladors què només van ser capaços de proporcionar el major número possible d’allotjaments lo més ràpidament possible i al menor cost.

 La morfologia urbana a Porta es caracteritza per un creixement al voltant de les vies principals cap al centre del barri. Curiosament gràcies ha aquesta evolució morfològica indefinida en la zona central i sud del barri de Porta fa que existeixi una gran quantitat de superfície d’espai públic. És el cas de la plaça Sóller on la seva construcció va ser possible gràcies al bloqueig dels veïns en un dels últims solars que quedaven per construir. De la mateixa forma, el solar de Renfe-Meridiana un cop va deixar de ser utilitzat per a reparar trens va quedar abandonat i no va ser fins els jocs Olímpics quan es va decidir donar un ús nou ha aquells terrenys. Per tant veiem com la indefinició morfològica d’un principi s’ha convertit al llarg dels anys en la principal qualitat del barri de Porta; la gran quantitat de superfície d’espai públic urbà.

 L’anàlisi de les actuacions a nivell urbanístic realitzades recentment ens mostren una millora en la quantitat d’espai públic urbà. A Porta tenim molta superfície d’espai públic que no representa el model actual imperant en les ciutats, basat amb l’ocupació de l’espai públic per part del cotxe. Aquesta realitat deriva principalment de la morfologia urbana on la baixa densitat urbana ha deixat una alta quantitat d’espai públic lliure què el cotxe no ha arribat a ocupar. A diferència de zones més cèntriques de la ciutat de Barcelona, la problemàtica del barri de Porta és què l’alta quantitat d’espai públic que posseeix el barri acaba sense ser utilitzat. L’espai públic del barri de porta permet a les persones viure en un espai amb una bona qualitat de vida però no genera una identitat de barri pròpia.
- relacions entre elements diferents i la totalitat del barri de Porta -


 Quines relacions existeixen entre els diferents elements i entre els elements i la totalitat del barri de Porta per a què existeixi una alta quantitat d’espai públic sense utilitzar? Perquè no hi ha gent en aquests espais?

 El comerç al barri de Porta situat al voltant dels eixos viaris principals s’identifica com un dels elements principals que determinen què hi hagi gent a l’espai públic. En canvi als voltants de la Plaça Sóller trobem una quantitat mínima de locals comercials. S’observa com la xarxa viaria i la xarxa de vianants estan condicionades per la concentració comercial i viceversa. A més, en aquest aspecte l’Heron City funciona com un forat negre. Al concentrar l’activitat en un punt, el comerç desapareix al voltant d’aquest centre comercial. L’ús de l’espai públic es veu afectat per aquest fenomen ja que no trobem en la zona central del barri activitat comercial. La ubicació del cementiri de Sant Andreu en la part central del barri tampoc ajuda a dinamitzar el barri. Per altre banda el parc de Can Dragó encara què és un pol d'atracció de l’activitat esportiva de Barcelona no promociona un tipus d’activitat diferent a la practica de l’esport deixant de banda altres tipus d’activitats culturals o fins i tot artístiques que poguessin servir als veïns del barri.

 Identificant com ha principals debilitats l’espai públic infrautilitzat i la falta d’identitat del barri de Porta en es proposa incidir en la revitalització d’un eix central format per plaça Sóller, solar Piferrer 122 i Centre Cívic Can Verdaguer i d’aquesta manera buscar promocionar la vida cultural i artística del barri. A més per mitjà de la remodelació d’aquest eix es proporcionaria identitat i sentit de pertinença al barri. Dinamitzaria el centre del barri solucionant els problemes d’inseguretat que tradicionalment ha patit aquesta zona i augmentaria la cohesió social per mitjà de la participació dels joves i dels veïns en general.

- espais públics i privats al barri de Porta -

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada