divendres, 17 d’abril de 2015

Debat – qui fabrica els diners? com els banquers s’han apropiat d’un poder colosal.


com la cleptocràcia financera s’apropiat el dret a fabricar els diners, cobrar interessos i com la classe política hi col·labora


Ponent:
  • Oscar Luis VIERA. Licenciat en Dret - Advocat /Licenciat en Administració d'Empreses
Ens trobem en un procés sense precedents d'expansió quantitativa de diners electrònics (EE.UU/ BCE). Diuen que és per reactivar l'economia a través del crèdit. 

Però si la gent no es solvent quin crèdit pot demanar? repetir bombolles de crèdit com l'immobiliari és una solució?  

Per què diem que els bancs privats creen diners quan et concedeixen una hipoteca i a més et cobren interes? no era que et prestaven diners d'altres?

Totes aquestes preguntes estan al tinter. Venia a escoltar i participar!!

dijous, 9 d’abril de 2015

Ep... que expliquem als partits del Districte el PERI, la Sóller i la Rambla verda de Porta!

Presentem el que estem treballant en el si de les entitats del barri als Partits del Districte.


Fem una explicació de l'argumentari i de l'estudi que hem fet per demanar una revisió del Peri (PLa Especial de Reforma Interior) i del PGM (Pla General Metropolità) del barri de Porta.

Volem explicar als partits del Districte les necessitats que creiem té el nostre barri des del punt de vista de les entitats, principalment, a nivell urbanístic. Per tant és una reunió amb els partits però amb el veïnat present.

Hem demanat als partits que vinguin a la reunió perquè volem que ho coneguin perquè després de les municipals serà una de les seves tasques desenvolupar el que serem capaços de consensuar.

Hem pensat que seria bo que el veïnat pugui estar present i escolti tots els fets i motius. A més farem la presentació de LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA, un estudi per a l'UAB que va fer un dels membres de l'Avv.

Els punts que presentarem seran amb informació valuosa per a tothom:
  • Breu informe sobre les propostes, solucions, terminis.
  • Presentació estudi del barri de Porta per tesina UAB- LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA amb mapes socio- econòmics -mobilitat...etc.
  • Possibles lligams amb propostes de Habitat Urbà en Superilles, pla mobilitat, etc
  • Procés participació, empoderament veïnal i treball institucional dels partits per implementar-ho.
DIA: dilluns 13 abril
HORA : 19-20'30 hores - es prega puntualitat
LLOC: Centre Comunitari Porta-Sóller / pça Sóller

dilluns, 6 d’abril de 2015

LA REVOLUCIÓ URBANA: APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

Dinàmiques participatives d’Apropiació de l’Espai Públic Urbà

APROXIMACIÓ A LA MORFOLOGIA DEL BARRI DE PORTA

Text extret de TFM Transforma Porta! Julio Morrás 2013


 Les problemàtiques urbanes provenen principalment de les condicions en les quals va créixer el barri de Porta. Entenent l’origen de l’espai urbà de Porta es pot veure la relació entre els fenòmens socials i l’espai urbà com aquell què té profunds efectes sobre els processos socials. Aquest creixement urbà el situem a partir de la dècada dels anys 50 a conseqüència dels moviments migratoris del camp a la ciutat. La necessitat de cobrir aquesta necessitat d’allotjament per als nou vinguts va provocar què es construís el barri sense tenir en compte les demandes d’espai públic. A Porta l’espai va quedar en mans d’agents immobiliaris i especuladors què només van ser capaços de proporcionar el major número possible d’allotjaments lo més ràpidament possible i al menor cost.

 La morfologia urbana a Porta es caracteritza per un creixement al voltant de les vies principals cap al centre del barri. Curiosament gràcies ha aquesta evolució morfològica indefinida en la zona central i sud del barri de Porta fa que existeixi una gran quantitat de superfície d’espai públic. És el cas de la plaça Sóller on la seva construcció va ser possible gràcies al bloqueig dels veïns en un dels últims solars que quedaven per construir. De la mateixa forma, el solar de Renfe-Meridiana un cop va deixar de ser utilitzat per a reparar trens va quedar abandonat i no va ser fins els jocs Olímpics quan es va decidir donar un ús nou ha aquells terrenys. Per tant veiem com la indefinició morfològica d’un principi s’ha convertit al llarg dels anys en la principal qualitat del barri de Porta; la gran quantitat de superfície d’espai públic urbà.

 L’anàlisi de les actuacions a nivell urbanístic realitzades recentment ens mostren una millora en la quantitat d’espai públic urbà. A Porta tenim molta superfície d’espai públic que no representa el model actual imperant en les ciutats, basat amb l’ocupació de l’espai públic per part del cotxe. Aquesta realitat deriva principalment de la morfologia urbana on la baixa densitat urbana ha deixat una alta quantitat d’espai públic lliure què el cotxe no ha arribat a ocupar. A diferència de zones més cèntriques de la ciutat de Barcelona, la problemàtica del barri de Porta és què l’alta quantitat d’espai públic que posseeix el barri acaba sense ser utilitzat. L’espai públic del barri de porta permet a les persones viure en un espai amb una bona qualitat de vida però no genera una identitat de barri pròpia.
- relacions entre elements diferents i la totalitat del barri de Porta -


 Quines relacions existeixen entre els diferents elements i entre els elements i la totalitat del barri de Porta per a què existeixi una alta quantitat d’espai públic sense utilitzar? Perquè no hi ha gent en aquests espais?

 El comerç al barri de Porta situat al voltant dels eixos viaris principals s’identifica com un dels elements principals que determinen què hi hagi gent a l’espai públic. En canvi als voltants de la Plaça Sóller trobem una quantitat mínima de locals comercials. S’observa com la xarxa viaria i la xarxa de vianants estan condicionades per la concentració comercial i viceversa. A més, en aquest aspecte l’Heron City funciona com un forat negre. Al concentrar l’activitat en un punt, el comerç desapareix al voltant d’aquest centre comercial. L’ús de l’espai públic es veu afectat per aquest fenomen ja que no trobem en la zona central del barri activitat comercial. La ubicació del cementiri de Sant Andreu en la part central del barri tampoc ajuda a dinamitzar el barri. Per altre banda el parc de Can Dragó encara què és un pol d'atracció de l’activitat esportiva de Barcelona no promociona un tipus d’activitat diferent a la practica de l’esport deixant de banda altres tipus d’activitats culturals o fins i tot artístiques que poguessin servir als veïns del barri.

 Identificant com ha principals debilitats l’espai públic infrautilitzat i la falta d’identitat del barri de Porta en es proposa incidir en la revitalització d’un eix central format per plaça Sóller, solar Piferrer 122 i Centre Cívic Can Verdaguer i d’aquesta manera buscar promocionar la vida cultural i artística del barri. A més per mitjà de la remodelació d’aquest eix es proporcionaria identitat i sentit de pertinença al barri. Dinamitzaria el centre del barri solucionant els problemes d’inseguretat que tradicionalment ha patit aquesta zona i augmentaria la cohesió social per mitjà de la participació dels joves i dels veïns en general.

- espais públics i privats al barri de Porta -

diumenge, 5 d’abril de 2015

9 centres educatius de Porta es trobarien en zones amb important contaminació atmosfèrica

El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, el CREAL, conclou que la contaminació perjudica l'aprenentatge dels nens.

La revisió del PERI del barri que demana l'Avv haurà de cercar solucions d'ampli abast.

L'estudi del CREAL s'ha fet sobre 2.897 alumnes de Primària, entre 7 i 10 anys, de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Segons els autors, el cervell dels nens és especialment vulnerable, perquè està en desenvolupament; la contaminació dels vehicles l'afecta i l'intoxica, i pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i en el comportament dels alumnes.

L'estudi publicat ara a la revista mèdica PLOS Medicine analitza tres paràmetres: la memòria de treball, la memòria superior de treball i l'atenció. I els resultats revelen que aquells que es troben en escoles amb nivells més alts de contaminació rendeixen menys que els que tenen l'aire més net. "...Els nens que assisteixen a escoles amb nivells alts de contaminació, tant a la classe com al pati, van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials ...", ha explicat l'investigador que ha dirigit l'estudi, Jordi Sunyer. A més sosté que una escola situada prop de carrers amb molt trànsit "pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i el comportament" dels alumnes.
mapa contaminació BCN amb l'illa de Porta i solucions proposades

Meridiana, Ronda del Mig i Valldaura marquen elevats nivells al mapa.

Dels 13 centres de Porta cap ha estat en el programa de seguiment però els resultats de l'estudi i els mapes indiquen que podem tenir una certa preocupació per la qualitat de l'aire de les escoles situades en els carrers esmentats. I onze centres educatius del barri es trobarien entre carrers d'elevada contaminació.
Especialment els patis de les escoles Palma de Mallorca, escola Bressol Ciutat de Mallorca, Aloma i l'institut Flos i Calcat donen directament en un carrer d'elevat trànsit rodat com es la Ronda del Mig/Piferrer/Valldaura.
D'altra banda hi hauria una zona de contaminació inferior entre dos vies d'alta contaminació (Meridiana, Piferrer) entre les quals estarien els centres educatius de l'escola de Música, institut d'Hosteleria, el IES Valldemosa, escola bressol Can Dragó, i finalment l'escola Splai i l'escola de Disseny Deia a la zona de Pi i Molist.

La Plataforma per la Qualitat de l'aire demana 24 mesures a l'Ajuntament.

En el Manifest de presentació, la Plataforma per la Qualitat de l'aire recentment creada pels episodis d'alta contaminació del passat hivern, avisa que la contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre.  L’Organització Mundial de la Salut (OMS) explica la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer. La principal causa de contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de vehicles privats seguit de l'activitat industrial i del trànsit marítim i aeri.
Demana en total 24 mesures entre les quals hi ha dos recollides en la revisió del PERI de Porta proposades per diverses entitats del barri.
Quatre estan recollides en la proposta de revisió del PERI de Porta
Seguint la numeració de la Plataforma serien:
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Urbanització segons model de ciutat compacte que disminueix l’ús del vehicle privat, prioritzant polítiques de mobilització dels habitatges buits i rehabilitacions.
7. Establiment d'eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l'ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa  i interconnexió metropolitana

dijous, 2 d’abril de 2015

Espais verds barri de Porta: PLANTAR GESPA és ecològicament ESTÚPID!

Parcs, jardins o horts?

Un nou paradigma als nostres carrers?

No, no ens hem tornat bojos!

Des de l'aparició de Porta'm a l'Hort al barri molta gent ens preguntem moltes coses sobre la configuració del carrers, del barri, de la ciutat o de l'urbanisme. L'urbanisme es defineix com el conjunt de coneixements, tècniques i normes que permeten resoldre els problemes de la ciutat o el barri.
Les ciutats són espais artificials, robats a la natura, on els humans vivim en millors o pitjors condicions. Tot i així gaudim i necessitem d'una passejada por les zones verdes del barri.
Compte! moltes zones enjardinades i anomenades verdes del barri sempre estan buides. Una enorme despesa d'espai urbanitzat que no fem servir.
Per quina raó la gent no gaudeix d'aquests enormes espais lliures?
carrer Cases i Amigó/ Brossa qualsevol dia - BUIT de veïnat -

Per contra, des del naixement de l'Hort Comunitari de Porta o els horts del carrer Maladeta, sempre hi ha algú donant voltes, fent alguna coseta o interessant-se pel que allà creix.
Nosaltres en diem vida comunitària. No estem parlant de substituir l'ambient de la foto per horts o sí?
Recentment l'escriptor del llibre - Un hort per ser feliç -Marc Estévez Casabosch va dir davant els horts de Maladeta: "La ciudad no es excusa para olvidarse del huerto". En una entrevista a El Periòdico ens recorda que els beneficis del jardins ecològics comestibles van més enllà que el producte collit: Es una terapia inconsciente, que sana. Cultivar un huerto es una cápsula de meditación activa. Dejas de pensar en el entorno. Es hazlo tu mismo.

Sap quin és el cultiu més important als Estats Units?

Blat? patates? tomàquets? .... GESPA.

La superfície dels Estats Units ocupada per aquest avorrit, car, ordinari i ecològicament absurd monocultiu és la més gran de totes.
Qui parla així no és cap veí del barri, és Paul Robbins, expert mundial en ecologia política, que va fer una conferència al mes de gener a la UAB i una entrevista a la Contra del diari La Vanguardia. I continua...
...Hem fet enquestes i resulta que els qui tenen gespa a casa odien malgastar- i pagar- pesticides, fertilitzants, segadores, i tones d'aigua per lluir uns quants metres de gespa al jardí. Plantar gespa és ecològicament estúpit!
Ara l'Ajuntament de les Vegues paga diners als qui arrenquen la gespa. Un pagès s'enfadaria si vostè plantes gespa a l'hort malgastant espai, aigua i diners...
I com l'ha encertat aquest home, el sr. Robbins, fent-nos pensar en l'entorn del nostre barri. Ahir el diari explicava que després de 4 anys de sequera extrema, el governador de California, imposarà la reducció dràstica dels regs de jardins privats i públics. Fa 4 anys recordem que Barcelona va estar a punt de tenir restriccions d'aigua en ple estiu. Tornarà a passar?
Quina és la despesa de Parcs i Jardins en aigua, planters i hores de treball per mantenir la gespa en una ciutat mediterrània com Barcelona?
Parc de Can Dragó/ Pintor Alsamora

Parcs, jardins o horts?


No estem plantejant eliminar el petit parc de Can Dragó, un pulmó verd en mig del fums de dues rondes (Meridiana/ Ronda del Mig). Estem plantejant fets i raonaments perquè algun dels espais buits del barri serveixin per a mantenir uns petits horts amb tots els efectes positius que acabem d'explicar.
Algunes de les entitats del barri estem plantejant la revisió del PERI de Porta perquè volem una nova àrea de centralitat verda i comunitària, al voltant de la plaça Sóller. En el si d'aquesta modificació del Pla General Metropolità incloem l'aposta pels horts urbans. Ens carreguem de raons per fer-ho possible però sense la teva participació activa no el podrem fer possible.

dimecres, 1 d’abril de 2015

Ateneu NouBarris - Jornades "El paisatge com a bé comú" / horts urbans

El paisatge com a bé comú


Jornades organitzades per l'Observatori del paisatge
 
La idea de bé comú reapareix avui amb més força que mai i la seva reaparició no es pot deslligar ni del desig cada cop més estès d’assajar noves formes de govern dels llocs, ni de la reivindicació cada cop més punyent d’una nova cultura del territori. L’Observatori del Paisatge de Catalunya, sempre amatent als temes d’actualitat i de gran rellevància social, es proposa amb aquesta jornada contribuir a aquest debat tot reflexionant sobre un dels béns comuns més evidents i, alhora, més desapercebuts: el paisatge.
 
 
 
Què implica realment considerar el paisatge com a un bé comú?
 
Ho debatrem el 10 d’abril de 2015 a l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona, un centre sociocultural de gestió comunitària d’un barri de Barcelona que entén l’acció cultural i artística com a autèntiques eines de transformació social i territorial.
 
La Jornada s'inicia a les 9 i acaba a les 19,15h
 
El nostre barri de Porta estarà representat a l'últim taller:

18:15-19:15 “Reapropiacions i usos comuns dels espais públics a Nou Barris
Taula rodona amb la participació de Can Masdeu, Casal de Barri de Prosperitat, Horts de Porta i Barri Roquetes. Organitzada per l’Ateneu Popular 9 Barris

+++INFO a Ateneu9B