dimecres, 5 de juliol de 2017

Porta, la trinxera dels horts urbans

vilaweb.cat



El barri de Porta va néixer entre el manicomi de la Santa Creu, on tancaven bojos i rebels, i el cementiri de Sant Andreu, on els portaven de cos present per deixar-los descansar en llibertat. Aquí hi reposa, eternament, envoltat de belles flors, el dramaturg Ignasi Iglésies, en grata companyia dels gitanos Amador, que descansen a l’ombra d’una guitarra i una pistola gegant. Pura història popular de l’últim segle a Porta.
Entre la bogeria i la mort, la rebel·lia i la vida, Porta era una extensió d’hortes i masies –can Valent, can Verdaguer…– un bell territori on es podria haver passejat el Baró de Maldà, camuflat sota un paraigua.
Com tot Nou Barris, Porta ha hagut de lliurar moltes batalles veïnals per a anar conquerint i reivindicant un entorn digne i habitable. Avui, hi ha qui diu que Porta és l’avantguarda de Nou Barris. D’altres, que és el Nou Barris de casa bona. Sigui com sigui, els quintos i les tapes del dijous al vespre són excel·lents. S’hi barregen sabors de Sant Andreu al Tròpic, tan diversos i originals com ho són la vida i els habitants del barri. Porta, república tropical, territori lliure de Barcelona. Aquí, penjar etiquetes al personal és una tasca absurda.
Passat el temps de l’arcàdia rural, els bombardeigs de la guerra i la fam i la misèria de la postguerra, Porta va caure en mans dels corruptes franquistes, disposats a xuclar la sang dels veïns i inundar el barri amb tones i tones de totxos i ciment sospitós. Per aquí va passar, també, l’home que va enfonsar el Turó de la Peira, Román Sanahuja, el bon cristià disposat a fer de benefactor dels obrers i folrar-se a costa d’ells i dels ajuts oficials. A l’hora de construir edificis d’habitatges, sembla que va ser més mesurat en l’ús del ciment aluminós, però va deixar un record inesborrable: els carrers sense urbanitzar. La llei l’hi obligava, però ell i els de la seva espècie –Samaranch, Figueres i Núñez– anaven i van més enllà de la llei. Tenien i tenen la seva pròpia llei, com la màfia.
Les batalles de Porta, unitat generacional


Julián Lluís i Joan Puigbó, activistes del barri de Porta
Des dels setanta i vuitanta, els veïns han lliurat moltes batalles, reivindicant espais públics i equipaments: semàfors, transports, casals d’avis, centres cívics, instituts, escoles, parcs esportius, places i zones verdes. No han pogut evitar, però, la construcció d’un Corte Inglés i de l’Heron City. Ara lluiten per l’esponjament del barri: més rambles i corredors verds. Una de les trinxeres de lluita del barri, la més simbòlica i significativa, són els horts ocupats del carrer Maladeta, creats i cuidats per jubilats del barri per evitar que Núñez i Navarro hi edifiqui pisos i l’ajuntament accedeixi a fer-ne una rambla.
A Porta, la generació de lluitadors dels anys setanta i vuitanta s’ha fusionat amb els activistes més joves. No s’han limitat a passar-los el relleu. Col·laboren junts i fomenten tota mena d’iniciatives. Parlem amb Julián Lluís, un històric de l’associació de veïns, també vinculat als ‘iaioflautes’, i Joan Puigbó, de l’Ateneu la Bòbila.
‘L’ateneu és un projecte autònom, un espai d’economia social i solidari que impulsa diverses iniciatives. Al començament, agrupava cinc entitats federades: l’associació de veïns, el casal de joves, l’agrupament escolta Creu del Sud, l’Associació d’Aturats i Aturades de Nou Barris, i l’associació 500×20 pel dret de l’habitatge, que lluita contra els desnonaments. Ara ja són quinze les entitats que configuren l’ateneu’, explica Joan Puigbó.
L’Ateneu la Bòbila és a la plaça Sòller, una de les més grans de Catalunya. Ara reivindiquen la reforma de la plaça i una millora de les instal·lacions pel barri i per l’entitat. Expliquen Julián Lluís i Joan Puigbó: ‘La plaça Sòller es va construir en temps de Maragall. Ara nosaltres n’hem reivindicat la reforma i que desapareguin els murs que la tanquen. Cal donar-li vida perquè és tan gran que no s’ha consolidat com a punt de trobada pels veïns. Volem rehabilitar-la perquè l’Heron City no esdevingui el punt de reunió del barri. Les obres començaran el 2018, si ens acabem de posar d’acord amb l’ajuntament.’

La punta de llança de la lluita veïnal és, ara, l’esponjament del barri. ‘L’associació de veïns lluita per aconseguir més espais i corredors verds. Demanem d’esponjar el barri. No volem més ciment’, explica Julián Lluís. ‘Volem una rambla en forma de ferradura que connecti tot el barri, baixant per Maladeta, la plaça Sòller i el passeig Mallorca fins a la Meridiana, i pujant per l’Heron City i el camp de la Damm fins al passeig Verdum. D’aquí ha sorgit la lluita dels horts de can Valent, gestionats per l’Assemblea d’Aturats i Aturades. O la reivindicació del camp de la Damm, una escola de futbol històrica, que la funerària Àltima va comprar per fer-hi un tanatori. Els veïns no volem un tanatori. De moment, l’ajuntament actual els ha aturat la llicència, però ja veurem què passarà. I, en tercer lloc, la lluita més coneguda: la dels horts del carrer Maladeta.’
Els horts de Maladeta, barricada contra Núñez i Navarro
Al carrer Maladeta hi havia unes cases senzilles d’autoconstrucció que van anar a subhasta. Núñez i Navarro va comprar unes parcel·les per a construir-hi habitatges. Els solars es deterioraven i els veïns no volien més blocs que els privessin de llum, aire i espais de convivència. Per això, l’any 2007, els veïns van ocupar el terreny per fer-hi horts, els quals gestionen una quinzena de jubilats del barri.
L’any 2015, els advocats de Núñez van interposar una demanda judicial de 290.000 euros contra l’ocupació dels horts, més 100.000 d’indemnització. Com que ningú no s’hi va presentar, la sentència va dictaminar a favor del constructor. El procés, però, continua. I és quan hi ha intervingut l’associació de veïns. ‘Vam proposar que els terrenys fossin d’interès municipal i que els comprés l’ajuntament’, explica Julián Lluís. ‘Sembla, però, que Núñez demana un preu astronòmic: vint milions d’euros. Nosaltres creiem que tenen l’estratègia de negociar aquests terrenys a canvi de projectes que tenen blocats en molts altres punts de la ciutat. Aquest ajuntament no està disposat a pactar de manera mafiosa; diuen que, si es pot, s’estudiarà, i ja es veurà. Nosaltres volem que sigui la rambla de Porta, per això negociem.’
Núñez i Navarro, no volem més pisos!
Caminant pels carrers del barri cap als horts, es veuen pancartes i cartells en murs i finestres. ‘La rambla de Porta és el que importa!’ ‘Porta Oberta!’ ‘Porta’m a l’hort!’ Una gran pancarta presideix la zona dels horts: ‘Núñez i Navarro, no volem més pisos!’ Fa goig de veure uns horts tan ben cuidats. Semblen més ben treballats, amb més amor i dedicació, que els horts urbans de propietat municipal. Aquests, és evident, la gent se’ls ha fet seus.


Chencho, un dels primers ocupants dels terrenys de Núñez i Navarro, al seu hort.
Chencho, planxista de la Nissan jubilat, va ser un dels primers que va instal·lar-s’hi l’any 2007. Ara ja en són uns quinze, d’horts. Avui Chencho cull mongetes. El seu terreny, com tots, està perfectament net i endreçat. Són uns horts dissenyats a la perfecció. Se’n fa un bon ús i, a més a més, amb bon gust. ‘Aquí, hi havia casetes molt senzilles de planta baixa amb hortet. Cap a l’any 2000, van donar quatre duros als qui hi vivien i se’ls van ventilar. Són quatre parcel·les de quatre-cents metres quadrats. Núñez és propietari de dues. Les va comprar en subhasta. Vol construir aquí un bloc de quatre plantes. Seria una ratonera. Nosaltres volem una rambla. Els horts són la trinxera per a aconseguir-ho’. Chencho està orgullós del seu camp. Té un mango i un presseguer, tomàquets, parres, carabassons, mongetes, cebes i uns curiosos tomàquets tropicals que li van donar uns veïns peruans. ‘Teniu, tasteu-los. Jo abans tenia una caseta a Vilafranca. Quan em vaig jubilar, el cos em demanava un hort. I aquí estic. M’agrada quan vénen els xavals dels col·legis i els expliquem què és un tomàquet abans que el venguin al supermercat.’
Més amunt, trobem Miguel Ripoll, paleta jubilat de Granada, descendent de catalans que van anar a la guerra de Cuba: ‘Hi ha un poble, allà, que es diu Castell de Ferro –explica orgullós– i el van fundar els catalans. Ells no volien anar a aquella guerra perquè era una guerra d’Espanya, però mira…, i quan van tornar es van quedar a Andalusia!’ Miguel Ripoll té 91 anys, encara que no ho sembli. Va arribar l’any 1947 a Barcelona: ‘Quan vam arribar, la ciutat encara estava destruïda per les bombes de la guerra. El meu pare va lluitar en el bàndol republicà i es va exiliar a França. Estàvem en contacte per carta. Vam venir a Barcelona amb la intenció de travessar la frontera i reunir-nos amb ell, però no vam poder. Aquí vam calar les xarxes, aquí em vaig casar, aquí vaig tenir un fill, es va fer gran… I aquí estem. He viscut a la Barceloneta, a la Trinitat i, ara, al Turó de la Peira.’


Miguel Ripoll cuida les tomaqueres del tros que gestiona dels horts de la rambla de Porta
Com els seus companys, l’home és feliç amb el seu hort. N’està satisfet. Se sap cada pam de sorra, cada planta, cada matoll. ‘Ens han dit okupes! Cony! Si això abans feia fàstic. Era ple de bosses d’escombraries, runes, llaunes, plàstics. Ara és bonic. Un dia, un matrimoni de València em va dir que semblava un jardí. Aquí passo l’estona en comptes d’estar assegut en un banc. A la tarda vénen les dones, seuen en aquell banc, xerren, miren… de vegades els dono verdures, que són per a tots, no fem cap negoci amb això. Si un dia vénen a treure-m’ho, jo no faré força perquè no és meu, però jo vull una rambla.’
Julián Lluís, sap, per l’experiència de molts anys de lluita veïnal, que la batalla pot ser llarga: ‘Els partits ens donen la raó. Fins i tot, el PP ens donava suport al principi, però en l’últim ple municipal hi ha hagut un gir. El PP va presentar una proposta per a fer dues fonts d’aigua per a regar els horts, a canvi que s’abandonessin el dia que la propietat hi volgués edificar. Ens vam mobilitzar i en vam informar tots els grups. No es va aprovar, malgrat que hi van votar a favor PP, Ciutadans i el PDECat. Vés a saber què n’obtenen, a canvi, aquests partits. Sempre hi ha contrapartides.’

dimarts, 13 de juny de 2017

aquest dissabte 17 juny 10 hores - Jornada de treball a Porta'm a l'Hort amb dinar gratüit pels asistents

MATÍ (de 10 a 12):
  • - Plantar i sembrar fruits
  • - Allargar el reg del bancal 5
  • - Eliminar nius de vespes
  • - Preparar el sòl de la futura zona tropical
MIGDIA:
- Recol·lectar i clasificar llavors (a l’ombra)

DINAR + SOBRETAULA

TARDA (de 16:30 a 20):
  • Arreglar el bancal 1 i preparar-lo pels nous cultius
  • - Preparar el bancal 2 per a nous cultius
  • - Posar la taula metàl•lica al dia
  • - Netejar el racó de les fustes i sel•leccionar aquelles que llençarem i cremarem a la foguera de Sant Joan a la Sóller
  • - Plantar les bananeres a la zona tropical
  • - Netejar l’espai de plantes adventícies (amb el sobrenom de “males herbes”)
La llista és llarga, per això, si som colla, ho podrem enllestir tot i preparar l'hort per aquest estiu que ja tenim aquí

Si veniu, porteu roba fresca, còmoda i que es pugui embrutar. També és molt aconsellable dur un barret, crema solar i guants de jardineria (si en teniu), la resta d'eines ja les tenim a l'hort!


Per a totes aquelles persones que hi estigueu interessades i vingueu al matí, hi haurà dinar gratuït, és per això que necessitaríem que ens confirméssiu la vostra assistència a l’esdeveniment del Facebook o enviant un correu a portamalhort@gmail.com amb el nombre de persones que sereu per tal d'estimar quantitats.

I recordem que cada dimecres, a partir de les 10:30 del matí, obrim l'espai i hi sou totes més que benvingudes
Ens veiem a Porta'm a l'hort ben aviat! 
Salut i agroecologia!

dilluns, 22 de maig de 2017

ASSEMBLEA ANUAL SOCIES - SOCIS de l'Associació del Veïnat del barri de Porta


us comuniquem que farem l'assemblea anual de l'Associacio de Veins i Veines del barri de Porta a

DIA: 30 maig de 2017
HORA: 1ª convocatòria 18,30 .... 2ª convocatòria 18,45
LLOC: sala actes-teatre de l'Ateneu La Bobila de Porta

Ordre del dia:
  • presentació i si escau aprovació dels nous estatuts seguint la normativa vigent del codi ètic de les associacions de Barcelona.
    Exemplars estatuts - download
  • presentació de candidatures i programa a nova junta. Escollir nova junta i vocals.
  • presentació de comptes 2016.
  • TEMES: RAMBLA DE PORTA-maladeta // Reforma Plaça Sóller // arranjament carrers del barri // els horts comunitaris del barri // situació Camp de la Damm i Masia Can Valent.
  • Actuació Municipal : mapeig dels habitatges del barri de Porta
  • altres, precs i preguntes

AIXÍ MATEIX COMUNIQUEM QUE ES PODEN PRESENTAR PROPOSTES DE CANDIDATURES A JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ FINS AL MATEIX DIA I HORA DE L'ASSEMBLEA.
Festa Major 2017

dimarts, 9 de maig de 2017

RAMBLA I HORTS URBANS: intervenció de Avv.Porta a Audiència Pública del districte de Nou Barris

 La companya Àngels va intervenir en nom del tot el veïnat.

LA RAMBLA DE PORTA ÉS EL QUE IMPORTA

Els Veïns del C/ Maladeta i de l' Associació de Veïns no volem la construcció de més pisos al C/ Maladeta perquè volem una Rambla Verda -  LA RAMBLA DE PORTA.

Els veïns, casi tots jubilats, van ocupar aquests solars inservibles ja fa quasi 10 anys per a convertir-los en Horts, en terra plena de vida, jardins comestibles, zona verd i zona de convivència veïnal.

Aquests Horts, que són importants per al veïnat, no són un fi en si mateixos, son una TRINXERA CONTRA LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS i la especulació immobiliari.

A nou Barris no es necessiten més habitatges. Es millor aprofundir en la política de pisos buits propietat dels Bancs (el més alt de la ciutat el 23 % del total ) i en la creació de zones i espais Verds.

La PLAÇA SÓLLER DEL 2020 plena d'arbrat i la RAMBLA DE MALADETA com zona verda i zona de convivència ciutadana son el camí per a millorar la ciutat en una zona del barri molt degradada fa anys.

Aquest EIX SOLLER-MALADETA és una part del CORREDOR VERD COLLSEROLA-FORUM descrit fa anys per l' Ajuntament en el Document "Pla del Verd i de la Biodiversitat de Barcelona 2020" dintre de L' Agenda 21. En el Punt 3: Quin Verd i quina Biodiversitat volem 3.1 Corredors Verds:" El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat, multiplica els beneficis ambientals i socials. En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable. "

Corredor collserola-forum:http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Pla%20del%20verd%20i%20de%20la%20biodiversitat%20de%20Barcelona%202020.pdf

Demanem a l' Ajuntament:

LA REQUALIFICACIÓ DELS SOLARS DE MALADETA O LA DECLARACIÓ D' INTERÉS MUNICIPAL per NO CONSTRUÏR PISOS I CONVERTIRLA EN RAMBLA VERDA
Demanem a tots els Partits Polítics EL RECOLÇAMENT A AQUESTA RAMBLA VERDA PER A MODIFICAR EL PLÀ GENERAL METROPOLITÀ

Els veïns diem:

L' IMPORTANT ES LA RAMBLA
NO VOLEM MÉS CIMENT!
MÉS ESPAIS VERDS I MENYS TOTXOS!
MÉS ARBRES I MENYS GRUES!
MÉS NATURA I MENYS CONTAMINACIÓ.
Volem que els Constructors i L' Ajuntament sàpiga que:

ESTEM PREPARATS PER UN POSIBLE DESALLOTJAMENT!

dimarts, 18 d’abril de 2017

cap discriminació per raó de religió, sexe o conviccions: SÍ A L'ORATORI DEL CARRER JAPÓ

SUPORT AVV PORTA A ORATORI CARRER JAPÓ

La junta de l'Avv de Porta ha constatat que:
  • que la religió entra en el terreny de lo personal i no de lo públic.
  • que el nostre país es diu aconfessional però en realitat no existeix una separació clara de l'estat amb l'església, sobre tot la catòlica, que provoca multitud de conflictes i greuges comparatius.
  • que totes les religions tenen dret a tenir un espai de referència on exercir-la amb els seus feligresos.
El fet d'estigmatitzar una religió, i en aquest cas la musulmana, és un fet polític, per aïllar un grup de ciutadans per la seva religió.Estem en contra d'usar les creences, la religió, el sexe o les conviccions polítiques com eina per marginar cap persona o col·lectiu. 

Per la qual cosa, la Junta de l'Avv Porta dona suport al manifest signat per diferents organitzacions i entitats de 9barris pel dret a L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT  i fem una crida a la serenitat i a la convivència.

signat per la junta Avv Porta


MANIFEST ENTITATS DE 9BARRIS


SÍ A L’OBERTURA D’UN CENTRE DE CULTE AL CARRER JAPÓ DE PROSPERITAT

Davant la pròxima obertura d’un centre de culte musulmà al carrer de Japó de Prosperitat, les entitats que signem aquesta carta volem fer públic el nostre suport a l’obertura d’aquest espai sempre que compleixi les condicions legals i el respecte a la bona convivència veïnal que se’n deriva.

El barri porta molts anys lluitant per millorar la seva urbanització i les condicions de vida del veïnat, una lluita en la qual les entitats continuem implicades, i estem d’acord que el nou centre, com a lloc de pública concurrència, ha de respectar el descans de les veïnes i veïns i la seva activitat no ha de causar molèsties al carrer.

D’altra banda, la comunitat musulmana té el mateix dret que qualsevol altra a trobar un espai adient on desenvolupar les seves activitats religioses i culturals. Un dret que deriva del Dret Fonamental a l’exercici de la llibertat religiosa, emparat per la Constitució, i que ha estat regulat i desenvolupat pel Parlament de Catalunya a la Llei 16/2009 del 22 de juliol sobre els centres de culte.

 Ja fa temps que coneixem les persones del Centre Islàmic, l’entitat que vol obrir aquest espai i que ha obtingut els permisos legals per fer-ho. És una entitat oberta al veïnat, que ha participat en els espais compartits per les entitats de Nou Barris, com el Festival de Sopes, la Cultura va Festa o la Xarxa 9 Barris Acull, a més d’impartir des de fa uns mesos classes obertes d’àrab per a nens i nenes al local de l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat.

La comunitat musulmana forma part del veïnat de Nou Barris.

Un dels objectius principals del moviment associatiu és treballar per la convivència, la igualtat de drets i la no discriminació de les persones que compartim els barris. Que totes les veïnes i veïns, sense importar l’origen, la ideologia o la creença, se’n sentin part en llibertat, a la vegada que respectant els drets dels altres. La Prosperitat sempre ha estat un barri orgullós de ser un lloc d’acollida, convivència i lluita per millorar les condiciones de vida de tot el veïnat.

Fem una crida a totes les entitats, institucions i veïnes i veïns de Prosperitat i de Nou Barris per acollir aquest nou centre, les seves activitats i les persones que el promouen, així com a acompanyar el veïnat proper perquè aquesta acollida sigui satisfactòria, no se senti atacat en els seus drets i el nou centre es converteixi en un espai de diversitat i en una riquesa per al nostre barri. Les entitats estarem al costat de totes les veïnes i veïns.

Barcelona, 29 de març de 2017

• Xarxa 9 Barris Acull • Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat • Prosperitat Cultura en Acció 2 (PECA 2), gestió del Casal de barri de Prosperitat i del poliesportiu Valldaura • Associació Juvenil Socio-Cultural de Prosperitat, gestió del Casal de Joves de Prosperitat • Parròquia de Santa Engràcia • Userda 9, cooperativa de consum responsable de Prosperitat • Comitè de Zona Acció Catòlica Obrera (ACO) 9 Barris